Andreu Buenafuente, l’humorista

Es puja els pantalons, es col·loca bé les ulleres i es posa una mà a la butxaca per sota l’americana. La més àcida ironia exercida a través d’una aparença del tot innocent que duplica els seus efectes. L’humorista Andreu Buenafuente és de les poques persones que mai mira per sobre de les ulleres.
Per a molts és el nou Capri, però hi ha diferències substancials. Buenafuente ha aconseguit arribar a un sector de població inimaginable, a un ventall heterogeni d’audiència que engloba des dels catalanistes més aferrats als més orgullosos xarnegos. Com ha aconseguit un humorista suscitar un interès en l’àmplia amalgama cultural de Catalunya i, sobretot, fent ús d’un humor catalogat com intel·ligent?
Haurem de partir de la base que Buenafuente és de per si xarnego. De mare murciana, va aprendre ràpid l’humor del sud. I és que, vulguem o no, l’humor també admet topònims, i per una simple raó: la realitat político-social i cultural de Catalunya difícilment es pot assemblar a la de la resta de l’Estat i és justament el context de cada zona el subsòl d’on es nodreix l’humor. L’Andreu, conscient o no, ha sabut articular un discurs que aglutina tant la ironia catalana amb la gràcia i espontaneïtat del sud espanyol.

La seva ambigüitat el deixa en una terreny perillós. Per a alguns ell és l’abanderat d’un nou nacionalisme integrador, però fortament tenyit d’independentisme. Per a d’altres, el seu nacionalisme és només un orgull de catalanista que no vol tenir res a veure amb l’independentisme més excloent. Buenafuente és el primer en aconseguir ser el líder d’opinió de cultures tradicionalment antitètiques com la més catalanista i la més espanyolista. Tot i que m’atreviria a dir que el que ell representa excepcionalment (en tot el seu sentit) és la realitat catalana majoritària: la que es troba allunyada dels extrems en un nombrós terme mig. Una posició potser Catalanista i segur que integradora, que defuig de l’antiespanyolisme i no adopta cap fals patriotisme. Sigui com sigui, Andreu Buenafuente no deixa indiferent a ningú i seran molts els que, quan algun dia marxi a Televisió Espanyola, el titllin de traïdor a la causa nacionalista, de la mateixa que ja van fer quan va iniciar projectes a Telecinco. S’obliden que abans que personatge públic, líder d’opinió i/o qualsevol altre cosa, ell tan sols és un professional de l’humor.

Carles Tornero