Marino Lejarreta Arrizabalaga "Junco de Bérriz" Ciclista basc
nascut a Bérriz, biscaia, el 14 de Maig del 1957. Marino s'inicià
com a professional l'any 1979, però fou a l'any 80 quan comença
a aconseguir triomfs amb l'equip Teka com la Volta a Catalunya i l'escalada
a Montjuïc. També va correr aquest mateix any la Volta a Espanya
quedant en cinquena posició, lloc que repitì a la Dauphine
Libere; per a terminar amb els èxits d'aquest any amb un tercer lloc
a la Volta a Alemanya. El 1981 guanya la pujadada al Naranco, la Clàssica
de San Sebastián, els Grans Premis de Castre i el Criterium de Basauri.
No va puder revalidar la victòria de la Volta a Catalunya, ja que
quedà en tercera posició, com tambié quedà en
tercer lloc a la Volta al País Basc. Es el 1982 quan s'adjudica la
Volta Ciclista a España. En aquest mateix any li van ploure les victories
ja que aconseguí Cantabria, La Rioja, Castilla, Clàssica San
Sebastián, Pujada al Naranco i l'escalada a Montjuïc; rematant
l'any amb una cinquena posició al Campionat del Món de fons
en carretera. El 1983 repeteix victória a Montjuïc i aconsegueix
el Giro de los Apeninos. S'ha d'esperar fins el 1986 per a que Marino guanyés
alguna altre volta, com la Volta a Burgos, aíxí com la pujada
al Naranco i una de les etapes de la Volta a Espanya; aquest any corre amb
Orbea. El 1987, i amb l'equip Caja Rural, revalida la victòria de
la Volta a Burgos, aconsegueix la victòria a la Clássica de
San Sebastiá i la pujada a Urkiola. L'any 88, i per tercera vegada
consecutiva guanya la Volta a Burgos. Tambié en aquest any s'adjudica
la Volta a Galícia, la pujada a Urkiola, el GP de Villafranca, el
Criterium d'Alcobendas i l'escalada a Montjuïc. Es retira de la Volta
a Espanya per una fractura d'escafoides de la mà esquerra. El 89,
de nou amb Orbea, guanya el GP de Amorabieta, la Volta a Catalunya, Chatillon
i Villafranca; escollit millor esportista basc de la dècada dels 80.
Un any després, ja a les files de l'ONCE, torna a guanyar l'escalada
a Montjuïc i la Volta a Burgos. En aquest any es reconeix el seu treball
i reb un homenatge a Bérriz, lloc on va naixer, es escolit per correr
el Premi de les Nacions, i li otorguen el premi al esportista biscaí
de l'any. El 1991 fou declarat millor esportista pel Gobierno basc. Guanya
una contra-relltoge a la ronda espanyola i altre a la Volta a Catalunya,
també aconsegueix una victòria d'etapa al Giro d'Itàlia.
El 92 no va ser un bon any, en quant a títols es refereix. Sofreix
una greu caíguda al Gran Premi d'Amorebieta. Aquest any decideix retirar-se
de la vida professional del ciclisme. El de Bérriz contrau núpcies
a Amorebieta un any més tard.
|
