I. Introducció: Fausto Coppi (1919-1960), ciclista
italià,
guanyador de dos edicions del Tour de França (1949 i 1952) i de
cinc Giros d'Itàlia (1940, 1947, 1949, 1952 i 1953). Amb el sobrenom
d'Il Campionissimo, arribà a convertir-se en llegenda de l'esport,
tant al seu paìs com a la resta d'Europa, i ès considerat
un dels millors corredors de tots els temps.
II. Inicis de la seva trajectòria: Angelo Fausto Coppi va
naixer el 15 de setembre del 1919 a Castellania. Es convertí al
professionalisme el 1940 i el 9 de juny del mateix any aconseguí
la seva primera victòria absoluta al Giro d'Itàlia. Un día
després, Itàlia declarà la guerra a França i
La Gran Bretanya, el que supusà la seva entrada a la II Guerra Mundial.
Malgrat això, Coppi seguí competint i en 1942 es proclamà
campió del món de persecució, campió
d'Itàlia
de fons de carretera i va batre el record de l'hora (el 7 de novembre,
al velòdromo de Milà, amb una marca de 45,871 Quilòmetros
que no va ésser superada fins el 1956, per Jacques Anquetil). Poc
després, les circumstàncies bèl-liques determinaren
el seu allistament a l'exèrcit italià que l'envià al
front africà. El maig del 1943 la seva divisió fou derrotada
a Tunícia per les fuerzas britàniques de Bernard Law Montgomery
i Coppi va ser capturat. Després de dos anys com a pressoner de guerra,
fou alliberat el gener del 1945.
III. Els Seus grans èxits: Des de llavors va reiniciar la
seva activitat com a esportista, arribant a consagrar-se com a una de les
màximes figures del ciclisme de postguerra. Els seus èxits
el proporcionaren una popularidat gran a Itàlia (que compartí
amb Gino Bartali, el seu gran rival a la carretera), fins el punt que, durant
la seua època en actiu, era freqûent veure pintades a les parets
amb el lema "Forza Fausto, Forza Coppi". Ciclista molt complert, destacà
com extraordinari escalador, gran rodador i consumat contrarellotgista,
al que agradava emprendre llargues escapades en solitari. El 1949 es
convirtí
en el primer corredor que aconseguía guanyar durant el mateix any
el Giro d'Itália i el Tour de França, doble guardor que
repití
el 1952. A més dels seus dos triomfs a la general individual del
Tour (competició en la que tambié guanyà 9 etapes i,
en dos ocasions, la Clasificació General de la Muntanya) i les seves
cinc victòries al Giro (tambié s'impusà en 22 etapes
i fou tres cops Rei de la Muntanya), altres moltes proves i competicions figuren
al swu espectacular historial esportiu. Aconseguí tres títuls
de campió del mónd, dos a la prova de persecució (1942
i 1949) i un a la de fons en carretera (1953), i quatre de campió
nacional d'Itàlia (1942, 1947, 1949 i 1955). Tambié
s'impusà
en cinc edicions del Giro de Lombardía (1946, 1947, 1948, 1949 i 1954),
en tres a la clàssica Milá-San Remo (1946, 1948 i 1949), en
dos del Gran Premio de les Naciones (1946 i 1947), en una París-Roubaix
(1950) i la Fletxa Valona (1950). Es retirà de la competició
el 1959 i, el desembre d'aquell mateix any, realitzá un viatje a l'Alto
Volta (actual Burkina Faso). Durant la seva estància al continent
africà contragué la malària, malaltia que produí
la seva mort el 2 de gener del 1960, a la ciutat italiana de Tortona. El
coll més elevat per on passi cada edició del Giro d'Itàlia
reb el nom de 'cim Coppi' en homenatge seu.
|
