bilingües
bilingües
|
|
|
|
Itself, by itself,
solely, one everlasting, and single.
PLATO: SYMPOS.
|
Ell mateix, per ell mateix, amb ell mateix, homogeni,
sempre existent.
PLATÓ, SYMPAS.
|
| WITH a feeling of deep yet most singular affection I regarded my friend Morella. Thrown by accident into her society many years ago, my soul from our first meeting, burned with fires it had never before known; but the fires were not of Eros, and bitter and tormenting to my spirit was the gradual conviction that I could in no manner define their unusual meaning or regulate their vague intensity. Yet we met; and fate bound us together at the altar, and I never spoke of passion nor thought of love. She, however, shunned society, and, attaching herself to me alone rendered me happy. It is a happiness to wonder; it is a happiness to dream. | Jo em mirava la meva amiga Morel·la amb un sentiment de profunda i, amb tot, singularíssima afecció. Llançat per l'atzar a la coneixença d'ella, ja fa molts anys, la meva ànima, d'ençà del nostre primer encontre, s'incendià de focs que mai no havia conegut; però aquests focs no eren els d'Eros, i era amarga i turmentosa al meu esperit la convicció creixent que jo no podria de cap manera definir llur insòlita significació ni regular llur intensitat errívola. Però ens trobàrem; i el fat ens uní davant l'altar; i jo mai no vaig parlar de passió ni vaig pensar en l'amor. Ella, nogensmenys, defugia la societat, i, afeccionant-se a mi sol, va fer-me feliç. Meravellar-se és una benaurança - també és una benauran&cccedil;a somniar. |
| Morella's erudition was profound. As I hope to live, her talents were of no common order- her powers of mind were gigantic. I felt this, and, in many matters, became her pupil. I soon, however, found that, perhaps on account of her Presburg education, she placed before me a number of those mystical writings which are usually considered the mere dross of the early German literature. These, for what reason I could not imagine, were her favourite and constant study- and that in process of time they became my own, should be attributed to the simple but effectual influence of habit and example. | L'erudició de Morel·la era profunda. Com espero viure, els talents d'ella no eren d'ordre comú; les facultats de la seva ment eren gegantines. Jo ho sentia, i en moltes coses vaig esdevenir el seu deixeble. Tota vegada, aviat vaig adonar-me que Morel·la potser per raó de la seva educació de Presburg, posava davant meu bona cosa d'aquests escrits místics que solen ésser considerats com la pura bromera de la prístina literatura alemanya. Ells, jo no podia imaginar per què, constituïen el seu estudi constant i favorit; i si amb el temps esdevingueren també el meu, caldria atribuir-ho a la simple però eficaç influència de l'habitud i l'exemple. |
| In all this, if I err not, my reason had little to do. My convictions, or I forget myself, were in no manner acted upon by the ideal, nor was any tincture of the mysticism which I read to be discovered, unless I am greatly mistaken, either in my deeds or in my thoughts. Persuaded of this, I abandoned myself implicitly to the guidance of my wife, and entered with an unflinching heart into the intricacies of her studies. And then- then, when poring over forbidden pages, I felt a forbidden spirit enkindling within me- would Morella place her cold hand upon my own, and rake up from the ashes of a dead philosophy some low, singular words, whose strange meaning burned themselves in upon my memory. And then, hour after hour, would I linger by her side, and dwell upon the music of her voice, until at length its melody was tainted with terror, and there fell a shadow upon my soul, and I grew pale, and shuddered inwardly at those too unearthly tones. And thus, joy suddenly faded into horror, and the most beautiful became the most hideous, as Hinnon became Ge-Henna. | En tot això, si no m'erro, la meva raó poca cosa tenia a fer. Les meves conviccions, o jo m'he oblidat de mi mateix no eren de cap manera mogudes per l'ideal, ni cap tint del misticisme que jo llegia hauria estat descobert, si no és que m'enganyo de molt, ni en els meus fets ni en els meus pensaments. Persuadit d'això, vaig abandonar-me calladament a la guia de la meva esposa, i vaig entrar amb un cor impertorbable per dins les cruïlles dels seus estudis. I aleshores, aleshores que, clavant els ulls sobre pàgines defeses, jo sentia un esperit defès encendre's dins de mi - Morel·la posava la seva mà freda damunt la meva i replegava d'entremig de les cendres d'una filosofia morta, unes quantes paraules profundes i singulars, l'estranya significació de les quals les gravava en foc sobre la meva memòria. I aleshores, una hora darrera l'altra hora, jo m'emperesia al costat d'ella i m'encantava amb la música de la seva veu - fins que per fi la seva melodia es tenyia de terror - i queia una ombra damunt la meva ànima - i jo empal·lidia més i més, i m'esgarrifava interiorment d'aquells tons massa extraterrenals. I així el goig s'esvaïa de sobte en horror; i el més bell esdevenia el més horrible, com la Hinnom ha esdevingut la Ge-Henna. |
| It is unnecessary to state the exact character of those disquisitions which, growing out of the volumes I have mentioned, formed, for so long a time, almost the sole conversation of Morella and myself. By the learned in what might be termed theological morality they will be readily conceived, and by the unlearned they would, at all events, be little understood. The wild Pantheism of Fichte; the modified Paliggenedia of the Pythagoreans; and, above all, the doctrines of Identity as urged by Schelling, were generally the points of discussion presenting the most of beauty to the imaginative Morella. That identity which is termed personal, Mr. Locke, I think, truly defines to consist in the saneness of rational being. And since by person we understand an intelligent essence having reason, and since there is a consciousness which always accompanies thinking, it is this which makes us all to be that which we call ourselves, thereby distinguishing us from other beings that think, and giving us our personal identity. But the principium individuationis, the notion of that identity which at death is or is not lost for ever, was to me, at all times, a consideration of intense interest; not more from the perplexing and exciting nature of its consequences, than from the marked and agitated manner in which Morella mentioned them. | És innecessari d'establir el caràcter exacte d'aquelles disquisicions que, remuntant-se dels volums de què he fet esment, formaren per tant de temps gairebé l'única conversa entre Morel·la i jo. Els entesos en això que pot anomenar-se moral teològica, les concebran fàcilment, i els illetrats poca cosa en tot cas en comprendrien. L'extravagant panteisme de Fichte, la palirigenèsia modificada dels pitagòrics, i sobretot, les doctrines de la Identitat tal com són mantingudes per Schelling, eren generalment els punts de discussió que més bellesa oferien a la imaginativa Morella. Aquesta identitat, dita personal, Mr. Locke, em penso, la defineix assenyadament com consistint en la permanència d'un ésser racional. I en tant que per persona entenem una essència intel·ligent dotada de raó, i en tant que hi ha una essència que acompanya sempre el pensar, ella és qui ens fa a tots nosaltres ésser això que en diem nosaltres mateixos - per la qual cosa ens distingeix dels altres éssers que pensen i ens dóna la nostra identitat personal. Però el principium individuationis, la noció d'aquella identitat que en la mort és o no és perduda per sempre, fou per a mi tothora una consideració d'intens interès; no pas més per la natura torbadora i excitant de les seves conseqüències, que per la manera assenyalada i inquieta com Morel·la en feia esment. |
| But, indeed, the time had now arrived when the mystery of my wife's manner oppressed me as a spell. I could no longer bear the touch of her wan fingers, nor the low tone of her musical language, nor the lustre of her melancholy eyes. And she knew all this, but did not upbraid; she seemed conscious of my weakness or my folly, and, smiling, called it fate. She seemed also conscious of a cause, to me unknown, for the gradual alienation of my regard; but she gave me no hint or token of its nature. Yet was she woman, and pined away daily. In time the crimson spot settled steadily upon the cheek, and the blue veins upon the pale forehead became prominent; and one instant my nature melted into pity, but in, next I met the glance of her meaning eyes, and then my soul sickened and became giddy with the giddiness of one who gazes downward into some dreary and unfathomable abyss. | Però, tanmateix, ara havia arribat el temps que el misteri de la natura de la meva espasa m'oprimia com un encís. Jo no podia sofrir més el tacte dels seus pàl·lids dits, ni el to profund de la seva veu musical, ni el brill dels seus ulls malencònics. I ella sabia tot això, però no me n'afrontava; semblava conscient de la meva feblesa o de la meva follia i, somrient, l'anomenava el Fat. I semblava encara conscient d'una causa, a mi desconeguda, de l'alteració gradual de la meva amistat; però no em feia al·lusió ni senyal de la seva mena. Tota vegada era dona, i dequeia dia per dia. Amb el temps, la taca de carmesí romangué immutable damunt la seva galta, i les venes blaves del seu front esdevingueren sortides; i un instant la meva natura es fonia de pietat, però a l'instant següent jo encontrava el llampec dels seus ulls tan plens de sentit, i aleshores la meva ànima es trobava malament i em rodava amb el vertigen d'un que guaités dins un espantós abisme insondable. |
| Shall I then say that I longed with an earnest and consuming desire for the moment of Morella's decease? I did; but the fragile spirit clung to its tenement of clay for many days, for many weeks and irksome months, until my tortured nerves obtained the mastery over my mind, and I grew furious through delay, and, with the heart of a fiend, cursed the days and the hours and the bitter moments, which seemed to lengthen and lengthen as her gentle life declined, like shadows in the dying of the day. | Diré, doncs, que jo esperava amb un desig neguitós i devorant el moment de la mort de Morel·la? Jo l'esperava; però el fràgil esperit va arrapar-se al seu estatge d'argila força dies, força setmanes i força mesos tediosos, fins que els meus nervis torturats guanyaren senyoria sobre la meva ment, i vaig esdevenir furiós per tant de trigar, i amb el cor d'un dimoni maleïa els dies i les hores i els moments amargs que semblaven allargar-se a mesura que la seva noble vida declinava, com les ombres al final del dia. |
| But one autumnal evening, when the winds lay still in heaven, Morella called me to her bedside. There was a dim mist over all the earth, and a warm glow upon the waters, and amid the rich October leaves of the forest, a rainbow from the firmament had surely fallen. | Però un vespre d'octubre, que els vents jeien immòbils dins el cel, Morel·la va cridar-me al capçal del seu llit. Hi havia una obscura boira damunt tota la terra i una calenta encesor damunt les aigües, i entremig del ric fullam tardoral del bosc diria's que un iris hi havia caigut del firmament. |
| "It is a day of days," she said, as I approached; "a day of all days either to live or die. It is a fair day for the sons of earth and life- ah, more fair for the daughters of heaven and death!" | -És el dia dels dies, digué en jo acostar-m'hi: el dia de tots els dies per a viure o per a morir. És un bell dia per als fills de la terra i de la vida, ah, més bell encara per a les filles del cel i de la mort! |
| I kissed her forehead,
and she continued:
"I am dying, yet shall I live." "Morella!" "The days have never been when thou couldst love me- but her whom in life thou didst abhor, in death thou shalt adore." "Morella!" |
Jo la vaig besar al front, i ella continuava;
-Vaig a morir, però viuré! -Morel·la! -Mai no han existit els dies en què tu hauries pogut estimar-me; però, aquella que en vida has avorrit, en mort l'adoraràs. -Morel·la! |
| "I repeat I am dying. But within me is a pledge of that affection- ah, how little!- which thou didst feel for me, Morella. And when my spirit departs shall the child live- thy child and mine, Morella's. But thy days shall be days of sorrow- that sorrow which is the most lasting of impressions, as the cypress is the most enduring of trees. For the hours of thy happiness are over and joy is not gathered twice in a life, as the roses of Paestum twice in a year. Thou shalt no longer, then, play the Teian with time, but, being ignorant of the myrtle and the vine, thou shalt bear about with thee thy shroud on the earth, as do the Moslemin at Mecca." | -Repeteixo que em moro. Però dins meu hi ha una penyora d'aquella afecció (ah, que poca!) que tu has sentit per mi, per Morel·la. I quan el meu esperit partirà, l'infant viurà - el teu infant i el de Morel·la. Però els teus dies seran dies de tristesa - aquella que és la més duradora de les impressions, com el xiprer és el més vividor dels arbres. Perquè les hores de la teva felicitat són passades; i la joia no es cull dues vegades en un any. Tu, doncs, ja no faràs més amb el temps el joc de l'home de Teos: la murtra i el vi et seran coses ignorades, i pertot arreu de la terra portaràs amb tu la teva mortalla, com els musulmans de la Meca. |
| "Morella!" I cried, "Morella! how knowest thou this?" but she turned away her face upon the pillow and a slight tremor coming over her limbs, she thus died, and I heard her voice no more. | -Morel·la! vaig exclamar. -Morel·la!
Com saps tu això?
Però ella girà la cara sobre el coixí; i un lleu tremolor li va recórrer els membres, i així morí, i no vaig sentir més la seva veu. |
| Yet, as she had foretold, her child, to which in dying she had given birth, which breathed not until the mother breathed no more, her child, a daughter, lived. And she grew strangely in stature and intellect, and was the perfect resemblance of her who had departed, and I loved her with a love more fervent than I had believed it possible to feel for any denizen of earth. | Amb tot, tal com ella havia previst, el seu infant - al qual morint havia donat naixença, i que no va alenar fins que la mare no alenava - el seu infant, una filla, vivia. I creixé estranyament en alçària i en intel·ligència, i fou la perfecta semblança de la que havia partit, i jo vaig estimar-la amb un amor més fervent que jo no hauria cregut possible sentir per cap habitant de la terra. |
| But, ere long the heaven of this pure affection became darkened, and gloom, and horror, and grief swept over it in clouds. I said the child grew strangely in stature and intelligence. Strange, indeed, was her rapid increase in bodily size, but terrible, oh! terrible were the tumultuous thoughts which crowded upon me while watching the development of her mental being. Could it be otherwise, when I daily discovered in the conceptions of the child the adult powers and faculties of the woman? when the lessons of experience fell from the lips of infancy? and when the wisdom or the passions of maturity I found hourly gleaming from its full and speculative eye? When, I say, all this became evident to my appalled senses, when I could no longer hide it from my soul, nor throw it off from those perceptions which trembled to receive it, is it to be wondered at that suspicions, of a nature fearful and exciting, crept in upon my spirit, or that my thoughts fell back aghast upon the wild tales and thrilling theories of the entombed Morella? I snatched from the scrutiny of the world a being whom destiny compelled me to adore, and in the rigorous seclusion of my home, watched with an agonizing anxiety over all which concerned the beloved. | Però abans de no gaire, el cel d'aquesta pura afecció s'enfosquí, i la melangia i l'horror i l'angoixa hi passaven en rabents nuvolades. He dit que l'infant creixé estranyament en alçària i en intel·ligència. Estranya, tanmateix, fou la seva creixença en grandària de cos, però terribles, oh! terribles eren els pensaments tumultuosos que s'amuntegaven sobre mi mentre jo vigilava el desenvolupament del seu ésser intel·lectual. Podia ésser altrament quan jo descobria cada dia en les concepcions de l'infant el poder i les facultats adultes de la dona? - quan les lliçons de l'experiència queien dels llavis de la infància? - i quan el seny o les passions de la maturitat jo les veia cada hora relluir de dins els seus ulls amples i meditatius? Quan - jo dic, tot això esdevingué palès als meus sentits espaordits - quan ja no vaig poder amagar-ho més a la meva ànima, ni llençar-ho fora d'aquelles percepcions que s'estremien de copsar-ho - n'hi ha per a meravellar-se que sospites d'una natura espantosa i excitant se m'esmunyissin esperit endins, que els meus pensaments es giressin amb esverament enrere cap els contes estranys i les penetrants teories de la sepulta Morel·la? Jo vaig arrencar de la curiositat del món un ésser que el destí em forçava a adorar, i dins el rigorós enclòs de la meva casa vetllava amb una ànsia d'agonia sobre tot el que concernís la benamada criatura. |
| And as years rolled away, and I gazed day after day upon her holy, and mild, and eloquent face, and poured over her maturing form, day after day did I discover new points of resemblance in the child to her mother, the melancholy and the dead. And hourly grew darker these shadows of similitude, and more full, and more definite, and more perplexing, and more hideously terrible in their aspect. For that her smile was like her mother's I could bear; but then I shuddered at its too perfect identity, that her eyes were like Morella's I could endure; but then they, too, often looked down into the depths of my soul with Morella's own intense and bewildering meaning. And in the contour of the high forehead, and in the ringlets of the silken hair, and in the wan fingers which buried themselves therein, and in the sad musical tones of her speech, and above all- oh, above all, in the phrases and expressions of the dead on the lips of the loved and the living, I found food for consuming thought and horror, for a worm that would not die. | I com els anys passaven rodoladissos i de dia en dia jo contemplava el sant i dolç eloqüent rostre d'ella i estudiava la seva forma madurant, de dia en dia jo descobria nous punts de semblança de l'infant a la seva mare, la malencònica, la morta. I cada hora aquestes ombres de semblança s'espessien, i es feien més plenes, i més definides, i més inquietants, més monstruosament terribles en llur aspecte. Perquè, que el somriure d'ella fos igual que el de la seva mare, jo podia comportar-ho; però m'esgarrifava aleshores de la seva massa perfecta identitat; - que els ulls d'ella fossin iguals que els de Morel·la, jo podia patir-ho; però aleshores guaitaven massa sovint endins de les profunditats de la meva ànima amb el mateix pensament i intens i torbador que el de Morel·la. I en el contorn del seu front elevat i en els rulls de la seva cabellera sedosa i en els pàl·lids dits que s'hi colgaven, i en els tons tristos i musicals de la seva paraula, i sobretot - oh, sobretot - en les frases i les expressions de la morta sobre els llavis de l'amada i la viva jo trobava una pastura per a un pensament i un horror consumidors - per a un verm que no volia morir. |
| Thus passed away two lustra of her life, and as yet my daughter remained nameless upon the earth. "My child," and "my love," were the designations usually prompted by a father's affection, and the rigid seclusion of her days precluded all other intercourse. Morella's name died with her at her death. Of the mother I had never spoken to the daughter, it was impossible to speak. Indeed, during the brief period of her existence, the latter had received no impressions from the outward world, save such as might have been afforded by the narrow limits of her privacy. | Així passaren dos lustres de la seva vida, i encara la meva filla restava sense nom damunt la terra. Filla meva i amor meu eren les apel·lacions usualment dictades per l'afecció d'un pare, i la rígida reclusió dels seus dies prevenia tota altra relació. El nom de Morel·la era mort amb ella a la mort d'ella. De la mare, jo no havia mai parlat a la filla: m'era impossible de parlar-ne. En realitat durant el breu període de la seva existència, aquesta darrera no havia rebut cap impressió del món exterior, llevat d'aquelles que havien pogut ésser-li fornides dins els límits estrets del seu isolament. |
| But at length the ceremony of baptism presented to my mind, in its unnerved and agitated condition, a present deliverance from the terrors of my destiny. And at the baptismal font I hesitated for a name. And many titles of the wise and beautiful, of old and modern times, of my own and foreign lands, came thronging to my lips, with many, many fair titles of the gentle, and the happy, and the good. What prompted me then to disturb the memory of the buried dead? What demon urged me to breathe that sound, which in its very recollection was wont to make ebb the purple blood in torrents from the temples to the heart? What fiend spoke from the recesses of my soul, when amid those dim aisles, and in the silence of the night, I whispered within the ears of the holy man the syllables- Morella? What more than fiend convulsed the features of my child, and overspread them with hues of death, as starting at that scarcely audible sound, she turned her glassy eyes from the earth to heaven, and falling prostrate on the black slabs of our ancestral vault, responded- "I am here!" | Però a la llarga, la cerimònia del bateig s'oferí al meu esperit, en el seu estat d'enervació i agitació, com un feliç alliberament dels terrors del meu destí. I a la font baptismal jo vacil·lava per un nom. I molts epítets de saviesa i de bellesa, dels temps antics i moderns, de la meva terra i de les estranyes, venien empentejant-se als meus llavis, amb una munió de bonics epítets de noblesa, de benaurança i de bondat. Què em mogué, doncs, aleshores, a agitar la memòria de la morta sepulta? Quin dimoni m'empenyé a sospirar aquell so, que, només de fer-ne esment, feia sempre refluir la sang purpúria a torrents de les temples al cor? Quin mal esperit parlà des dels recers de la meva ànima, quan enmig d'aquelles voltes obscures, i dins el silenci de la nit, vaig mormolar dins les orelles del sant baró les síl·labes: Morel·la? Què, més que mal esperit, convulsionà les faccions del meu infant, i hi escampà per sobre els tints de la mort, quan, estremint-se d'aquell so a penes oïble ella girava els ulls cristal·lins de la terra al cel, i caient prosternada sobre les negres lloses del nostre vas de família, responia: "Vet-em, aquí!"? |
| Distinct, coldly, calmly
distinct, fell those few simple sounds within my ear, and thence like molten
lead rolled hissingly into my brain. Years- years may pass away, but the
memory of that epoch never. Nor was I indeed ignorant of the flowers and
the vine- but the hemlock and the cypress overshadowed me night and day.
And I kept no reckoning of time or place, and the stars of my fate faded
from heaven, and therefore the earth grew dark, and its figures passed
by me like flitting shadows, and among them all I beheld only- Morella.
The winds of the firmament breathed but one sound within my ears, and the
ripples upon the sea murmured evermore- Morella. But she died; and with
my own hands I bore her to the tomb; and I laughed with a long and bitter
laugh as I found no traces of the first in the channel where I laid the
second.- Morella.
|
Distinta, fredament, calmosament distints caigueren aquests simples sons dins la meva orella, i d'allí, com plom fos, redolaren xiulant cap dins el meu cervell. Els anys - els anys poden passar, però la memòria d'aquell instant, mai! Ni era jo, cert, ignorador de les flors i del vi – però la cicuta i el xiprer m'ombrejaven nit i dia. I jo no vaig servar cap sentiment de temps ni de lloc, i els estels del meu fat s'esvaïren de sobre el cel, i d'aleshores ençà la terra esdevingué tenebrosa, i les seves figures passaren vora meu com ombres llisquents, i entre elles jo no mirava sinó - Morel·la. Els vents del firmament no sospiraven sinó un so dins les meves orelles, i el clapoteig del mar murmurava sempre més – Morel·la. Però ella morí; i amb les meves mans mateixes jo vaig portar-la a la tomba; i vaig riure amb una amarga i llarga rialla, quan dins el carner on deposava la segona, no vaig trobar rastre de la primera - Morel·la. |
altres [ Macbeth | L'Odissea | Diccionari de Citacions | Literatura ]
Eix@mple Web