[...]

Capítol II

Com lo comte Guillem de Varoic proposà d’anar al Sant Sepulcre e manifestà a la Comtessa e als servidors la sua partida.

Versió anglesa resumida d'R.S. Rudder

En la fèrtil, rica e delitosa illa d’Anglaterra habitava un cavaller valentíssim, noble de llinatge e molt més de virtuts, lo qual per la sua gran saviesa e alt enginy havia servit per llong temps l’art de cavalleria ab grandíssima honor, la fama del qual en lo món molt triümfava, nomenat lo comte Guillem de Varoic. Aquest era un cavaller fortíssim qui en sa viril joventut havia experimentada molt la sua noble persona en l’exercici de les armes, seguint guerres així en mar com en terra, e havia portades moltes batalles a fi. Aquest s’era trobat en set batalles campals on hi havia rei o fill de rei, i de deu mília combatents ensús, e era entrat en cinc llices de camp clos, u per u, e de tots havia obtesa victòria gloriosa.

In the fertile, rich and lovely island of England there lived a most valiant knight, noble by his lineage and much more for his courage. In his great wisdom and ingenuity he had served the profession of chivalry for many years and with a great deal of honor, and his fame was widely known throughout the world. His name was Count William of Warwick. This was a very strong knight who, in his virile youth, had practiced the use of arms, following wars on sea as well as land, and he had brought many battles to a successful conclusion.

E trobant-se lo virtuós Comte en edat avançada de cinquanta-cinc anys, mogut per divinal inspiració proposà de retraure’s de les armes e d’anar en peregrinació e de passar a la casa santa de Jerusalem, on tot cristià deu anar, si li és possible, per fer penitència e esmena de sos defalliments. E aquest virtuós Comte hi volgué anar havent dolor e contricció de moltes morts que en la joventut sua havia fetes, seguint les guerres e batalles on s’era trobat.
  E feta la deliberació, en la nit manifestà a la Comtessa, muller sua, la sua breu partida, la qual ho pres ab molta impaciència, per bé que fos molt virtuosa e discreta, per la molta amor que li portava; la feminil condició promptament no pogué resistir que no demostràs ésser molt agreujada.

The count found himself at the advanced age of fifty-five, and moved by divine inspiration he decided to withdraw from the practice of arms and make a pilgrimage to the holy land of Jerusalem. This virtuous count wanted to go, because he felt sorrow and contrition for the many deaths he had caused in his youth.

That evening he told the countess, his wife, about his plans, and although she was virtuous and discreet, she became very upset at the news because she loved him so much.

Al matí, lo Comte se féu venir davant tots sos servidors, així hòmens com dones, e dix-los semblants paraules:

—Mos fills e fidelíssims servidors, a la majestat divina plau que jo m’he a partir de vosaltres, e la mia tornada m’és incerta, si a Jesucrist serà plasent, e lo viatge és de grandíssim perill, per què ara de present vull satisfer a cascú de vosaltres lo bon servir que fet m’haveu.

In the morning the count had all his servants, both men and women, come to him, and he said:

"My children and most faithful servants, it is the will of His Divine Majesty that I should leave you, and the time of my return is uncertain. Since the journey will be very dangerous, I want to pay each of you now for all the good services you have rendered to me."

E féu-se traure una gran caixa de moneda e a cascú de sos servidors donà molt més que no devia, que tots ne restaren molt contents. Aprés féu donació a la Comtessa de tot lo comtat, a totes ses voluntats, si bé es tenia un fill de molta poca edat. E havia fet fer un anell d’or ab les armes sues e de la Comtessa, lo qual anell era fet ab tal artifici, que es departia pel mig restant cascuna part anell sancer, e, ab la meitat de les armes de cascú, com era ajustat, se mostraven totes les armes.

He had a large chest full of money brought out, and to each of his servants he gave much more than he owed, so that they were all very satisfied. Then he gave the countess all his land and all his rights. And he ordered that a ring of gold be made with his and the countess's coat of arms on it, and this ring was made in such away that it was divided into two parts. Each part was a complete ring in itself, showing half the coat of arms of each of them, and when the two halves were joined together the entire coat of arms could be seen.

E complit tot lo dessús dit, giràs a la virtuosa Comtessa e ab cara molt afable féu-li principi ab paraules de semblant estil.

When all this had been done, he turned to the virtuous countess, and said kindly:

Capítol III

Com lo Comte manifestà a la Comtessa sa muller la sua partida; e les raons que li fa, e lo que ella replica.

—Experiència manifesta que tinc de vostra verdadera amor e condició afable, muller senyora, me fa sentir major dolor que no sentira, car per la vostra molta virtut jo us ame de sobirana amor, e grandíssima és la pena e dolor que la mia ànima sent com pens en la vostra absència; però la gran esperança que tinc me fa aconhortar, havent notícia de vostres virtuoses obres, que só cert que ab amor e paciència pendreu la mia partida, e Déu volent, lo meu viatge, mijançant les vostres justes pregàries, prestament serà complit e s’augmentarà la vostra alegria. Jo us deixe senyora de tot quant he, e us prec que tingau per recomanats lo fill, los servidors, vassalls e la casa; e veu’s ací una part de l’anell que jo he fet fer; prec-vos carament que el tingau en lloc de la mia persona e que el guardeu fins a la mia tornada.

"I know that you will accept my departure with love and patience, and if it is God's will, my journey will soon be over.

I am leaving in your charge everything I have. And here is half of the ring I had made. I beg you dearly to hold it in my stead, and to guard it until I return."

—O trista de mi! —dix l’adolorida Comtessa—. E serà veritat, senyor, la vostra partida que façau sens mi? Almenys feu-me gràcia que jo vaja ab vós perquè us puga servir, car més estime la mort que viure sens vostra senyoria; e si lo contrari feu, lo jorn que finaré los meus darrers dies no sentiré major dolor de la que ara sent; e a tot mon seny desige, sentísseu l’extrema pena que lo meu adolorit cor sosté, com pens en l’absència vostra. Digau-me, senyor, és aquest lo goig e consolació que jo esperava de vostra senyoria? Aquest és lo conhort d’amor e fe conjugal que jo tenia en vós? Oh mísera de mi! On és la mia grandíssima esperança, que jo tenia, que lo restant de ma vida aturàs la senyoria vostra ab mi? E no havia prou durat lo meu adolorit viduatge? Oh trista de mi, que tota la mia esperança veig perduda! Vinga la mort, puix res no em pot valer, vinguen trons e llamps e gran tempesta, per ço que lo meu senyor ature que no es puga partir de mi!

—Oh Comtessa e senyora!, de mi jo bé conec que la vostra extrema amor vos fa passar los límits de la vostra gran discreció —dix lo Comte—; e deveu considerar que com Nostre Senyor Déu fa la gràcia al pecador, que el fa venir a notícia de sos pecats e defalliments, e vol fer penitència d’aquells, que la muller qui ama tant lo seu cos, deu amar molt més l’ànima, e no li deu contrastar, ans deu fer gràcies a Nostre Senyor Déu com l’ha volgut il·luminar; e majorment jo, qui só tan gran pecador, que en lo temps de les guerres he fets molts mals e dans a moltes gents. ¿E no val més, puix me só apartat de les grans guerres e batalles, que em dó tot al servei de Déu e faça penitència de mos pecats, que no viure en los mundanals negocis?

—Bona cosa seria aqueixa —dix la Comtessa—, emperò veig que aquest càlzer de dolor a beure s’ha, e tan amarg és per a mi, qui só estada tant de temps, que no es poria recitar, orfe de pare e de mare e viuda de marit e Senyor viu, e ara que pensava que la mia fortuna fos passada, e tots los passats mals haguessen remei, e veig que les mies tristes dolors augmenten; per què poré dir que no em resta sinó aquest miserable de fill en penyora de son pare, e la trista de mare s’haurà a conhortar ab ell.

"Oh, dear!" cried the countess. "Then it's true, my lord, that you are leaving without me? At least allow me to go with you so that I can serve you. I would rather die than go on living without you. Just when I was thinking that all my misfortunes were over, I see that my unhappiness is only increasing. I'm left with only this poor son as a pledge from his father, and his sad mother must be consoled with him."

Pres lo petit fill per los cabells e tirà’ls-hi, e ab la mà li donà en la cara dient-li:

She seized her small son by the hair and pulled it, and then slapped his face, saying:

—Mon fill, plora la dolorosa partida de ton pare, e faràs companyia a la trista de ta mare.

E lo petit infant no havia sinó tres mesos que era nat, e pres-se a plorar. Lo Comte, qui véu plorar la mare e lo fill, pres en si molt gran congoixa, e volent-la aconhortar no pogué retenir les llàgrimes de la sua natural amor, manifestant la dolor e compassió que tenia de la mare e del fill, e per bon espai estigué que no pogué parlar, sinó que tots tres ploraven. Com les dones e donzelles de la Comtessa veren fer tan extrem plor als tres, mogudes de gran compassió se prengueren totes a plorar e fer grans lamentacions, per la molta amor que li portaven a la Comtessa.

Les dones d’honor de la ciutat, sabent que lo Comte devia partir, anaren totes al castell per pendre son comiat; com foren dins en la cambra, trobaren que lo Comte estava aconhortant la Comtessa.

Com la Comtessa véu entrar les honrades dones, esperà que es fossen assegudes; aprés dix semblants paraules:

—Mitigant los treballosos assalts que en lo feminil coratge, desesperades eleccions e molts greus enuigs procurant infonen, gran és l’aturmentat esperit meu, per on les mies injustes afliccions poden ésser per vosaltres, dones d’honor, conegudes. E acompanyant les mies doloroses llàgrimes e aspres sospirs, vençuts per la mia justa querella, presenten l’aflicció e obra per l’execució que tal sentiment los manifesta. A vosaltres, doncs, dones casades, endrece los meus plors, e les mies greus passions signifique, per on los meus mals, faent-los vostres, ab mi us dolgau, com semblant cas com lo meu seguir vos puga, e dolent-vos del vostre, qui us pot venir, haureu compassió del meu, qui m’és present, e les orelles dels llegints la mia dolor tal senyal facen, per on dels mals qui m’esperen me planguen, puix fermetat en los hòmens no es troba. Oh mort cruel! Per què véns a qui no et vol e fuigs als qui et desigen?

Totes aquelles dones d’honor se llevaren e suplicaren a la Comtessa que fos de sa mercè que donàs espai a la sua dolor, e, ab lo Comte ensems, aconhortaven-la en la millor manera que podien, a ella pres-se a dir:

—No és novella cosa a mi abundar en llàgrimes, com aquest sia mon costum, car en diversos temps e anys que lo meu senyor era en les guerres de França, a mi no és estat dia freturós de llàgrimes; e, segons veig, lo restant de ma vida hauré de passar ab noves lamentacions, e millor fóra per a mi passàs ma trista vida en dorment, perquè no sentís les cruels penes qui em turmenten, e com a lacerada de tal viure, fora de tota esperança de consolació diré: los Sants gloriosos prengueren martiri per Jesucrist e jo el vull pendre per vostra senyoria, qui sou mon senyor, e d’ací avant feu tot lo que plasent vos sia, puix fortuna aire no em consent per ésser-me vós marit e senyor. Emperò, vull que vostra senyoria sàpia tant de mi que absenta de vós estic en infern, e prop de vós en paradís.

Acabant la Comtessa les sues doloroses lamentacions, parlà lo Comte en la següent forma.

"Cry, my child, for your father's departure, and you will be good company to your mother."

The tiny infant, who had been born only three months before, burst out crying. The count, seeing both mother and child in tears, felt deeply grieved, and he could not hold back his own tears. And for some time he could not speak, while all three of them wept.

Capítol IV

Raons de consolació que lo Comte fa a la Comtessa e lo que ella replica en lo comiat; e com lo Comte anà en Jerusalem.

—Gran és la contentació que la mia ànima té de vós, Comtessa, del so de les darreres paraules que m’haveu ara dites, e si a la majestat divina serà plasent, la mia tornada serà molt presta en augment de vostra alegria a salut de la mia ànima. E on se vulla que jo sia, la mia ànima serà ab vós contínuament.

—Quina consolació puc jo haver de la vostra ànima sens lo cos? —dix la Comtessa—. Mas bé só certa que per amor del fill sereu en record alguna volta de mi, car amor de lluny e fum d’estopa tot és u. Voleu que us diga, senyor?: més és la mia dolor que no és la vostra amor, car si fos així com la senyoria vostra diu, crec restaríeu per l’amor mia. Mas, què val al moro la crisma si no coneix la sua error? Què val a mi amor de marit sens res valer?

—Comtessa senyora —dix lo Comte—, volen que donem fi a paraules? Que a mi és forçat de partir, e l’anar e lo restar està en la vostra mà.

—Puix més no puc fer —dix la Comtessa—, entrar-me’n he en la mia cambra, plorant la mia trista desaventura.

Lo Comte pres dolorós Comiat d’ella, besant-la moltes voltes, llançant dels seus ulls vives llàgrimes, e de totes les altres dames pres comiat ab dolor inefable. E com se’n partí no se’n volgué portar sinó un sol escuder.

The count took his leave of her, kissing her again and again, tears running freely from his eyes. He said farewell to the other ladies, and when he left he took only one squire with him.

E partint de la sua ciutat de Varoic recollí’s en una nau, navegant ab pròsper vent, per son discurs de temps ell arribà en Alexandria ab bon salvament. E eixit en terra ab bona companyia féu la via de Jerusalem, e junt en Jerusalem ell confessà bé e diligentment sos pecats e rebé ab gravíssima devoció lo preciós cos de Jesucrist. Aprés entrà per visitar lo sant sepulcre de Jesucrist e aquí féu molt fervent oració ab moltes llàgrimes e ab gran contricció de sos pecats, d’on meresqué obtenir la santa perdonança.

Leaving his city of Warwick, he boarded a ship, and sailed with a good wind, and as time passed he arrived safely at Alexandria. There he disembarked and made his way to Jerusalem. When he reached Jerusalem he confessed his sins, and with great devotion he received the precious body of Jesus Christ. Then he entered the holy sepulchre of Jesus Christ and prayed there fervently and tearfully, with great contrition for his sins.

E havent visitats tots los altres santuaris qui són en Jerusalem, e tornat en Alexandria, recollí’s en una nau e passà en Venècia, e essent junt en Venècia, donà tots quants diners li eren restats a l’escuder, perquè l’havia ben servit, e col·locà’l en matrimoni perquè no es curàs de tornar en Anglaterra; e féu posar fama a l’escuder com era mort, e ginyà ab mercaders que escriviren en Anglaterra com lo comte Guillem de Varoic era mort tornant-se’n de la casa santa de Jerusalem.

After visiting all the other sanctuaries, he returned to Alexandria. Then he boarded a ship and went to Venice. When he was near Venice he gave all the money still in his possession to his squire who had served him well, and he arranged a marriage for him so that he would not want to return to England. Then he had his squire spread the news that he had died, and he arranged for merchants to write to England that Count William of Warwick had died while returning from the Holy Land of Jerusalem.

Sabent la virtuosa Comtessa tal nova, fonc molt atribulada e féu molt desmoderat dol, e féu-li fer les obsèquies que un tan virtuós cavaller era mereixedor. Aprés, per discurs de temps, lo Comte se’n tornà en la sua pròpia terra, tot sol, ab los cabells llargs fins a les espatles e la barba fins a la cinta tota blanca, e vestit de l’hàbit del gloriós Sant Francesc, vivint d’almoines; e secretament se posà en una devota ermita de Nostra Dona, senyora nostra, la qual distava molt poc de la sua ciutat de Varoic.

When the countess heard the news, she felt deeply grieved, and went into mourning, and she arranged for the funeral rites that such a virtuous knight deserved. With the passing of time, the count returned alone to his own land, having let his hair grow down to his shoulders, while his beard, completely white, reached to his waist. He was dressed in the habit of the glorious Saint Francis, and lived from charity, and he secretly entered a devout hermitage of Our Lady which was very close to his city of Warwick.

Aquesta ermita estava en una alta muntanya, molt delitosa d’arbres de gran espessura, ab una molt lúcida font qui corria. Aquest virtuós Comte s’era retret en aquesta deserta habitació, fent solitària vida per fugir als mundanals negocis, a fi que de sos defalliments pogués fer condigna penitència. E perseverant en sa virtuosa vida, vivint d’almoines, una volta la setmana ell anava a la sua ciutat de Varoic per demanar caritat, e desconegut per les gents, per la gran barba e cabells llongs que ell portava, sol·licitava ses almoines e anava a la virtuosa Comtessa, muller sua, per demanar-li
[...]

This hermitage was in a lovely spot on a high mountain, with a dense thicket of trees, and a clear running spring. The count retired to this solitary place, and lived alone to escape the materialistic world and to do penance for his sins. Living from charity, he went to his city of Warwick once a week to beg for alms. With his thick beard and long hair the people there did not recognize him, and he went to the countess, his wife, to beg.