Bibliografía/2/(1)

Abastecimiento y Consumo Alimentarios en el Reino de Granada (1482-1510)
Teresa de Castro


COLECCIONES DOCUMENTALES Y EDICIONES DE FUENTES
ESTUDIOS GENERALES Y MONOGRAFÍAS


Estudios Generales y Monografías


_ Abellán Pérez, J. (1981): «Notas documentales sobre el abastecimiento de Albox (1436-1445)», Roel, 2, pp. 29-34.

_ Abellán Pérez, J.-Abellán Pérez, J. M. (1982): «Contribución de Murcia al abastecimiento de Alhama de Granada (1483-1485)», Revista del Colegio Universitario de Filosofía y Letras de Cádiz, 9, pp.

_ Aguadé, S.-Cabañas, M. D. (1984): «Comercio y sociedad urbana en la Castilla Medieval. La comercialización de la carne en Cuenca (1177-1500)», Anuario de Estudios Medievales, 14, pp. 487-516.

_ Aguilar García, M. D. (1991): «El Corregidor Juan Gaitán y las obras públicas en Málaga (1499-1506)», en Actas del VI Coloquio Internacional de Historia Medieval de Andalucía: Las ciudades andaluzas (siglos XIII-XVI). Málaga. UM, pp. 77-84.

_ Aguilera Pleguezuelo, J. (1991): La Cocina hispano-árabe y las cocinas españolas y del Norte de África. Madrid. Darek-Nyumba.

_ Alfaro Baena, C. (1998): El Repartimiento de Castril. La formación de un señorío en el reino de Granada. Granada. Asukaría Mediterránea.

_ Alimentació i Societat a la Catalunya Medieval. Barcelona. CSIC-IMF. 1988.

_ Argente del Castillo, C. (1991): La ganadería medieval andaluza. Siglos XIII-XVI (Reinos de Jaén y Córdoba). Jaén. DPJ. 2 vols.

_ Argilés Aluja, C. (1995): «L'àpat, element de celebració d'un fet extraordinari a la baixa edat mitjana», en Actes del I. Col.loqui d'Història de l'alimentació a la Corona d'Aragó. Edat Mitjana. Lérida. IEI, II pp. 655-664.

_ Arié, R.

(1974-1975): «Remarques sur l'alimentation des musulmans d'Espagne au cours de bas Moyen Âge», Cuadernos de Estudios Medievales, II-III, pp. 299-312.

(1993): «Sociedad y organización guerrera en la Granada nar», en AA.VV.: La incorporación de Granada a la Corona de Castilla. Granada. DPG, pp. 147-193.

_ Arizaga Bolumburu, B.

(1984): «La alimentación en el País Vasco en la Baja Edad Media: El caso de Guipúzcoa», en Manger et Boire au Moyen Âge. Niza. PFLSHN, II, pp. 197-208.

(1985): «El abastecimiento de las villas vizcaínas medievales. Política comercial de las villas respecto a su interior», En la España Medieval, VI/11, pp. 293-316.

_ Asenjo Sedano, C. (1983): Guadix: la ciudad musulmana del siglo XV y su transformación en la ciudad neocristiana del siglo XVI. Granada. UG-DPG.

_ Aurenche, O. (1981): La Maison Orientale. L'architecture du Proche Orient Ancien des origines au milieu du quatrième millénaire. Paris. IFAPO.

_ Aurenche, O.-Bazin, M.-Sadler, S. (1997): Villages engloutis. Enquête ethnoarchélologique à Cafer Höyük (vallée de l'Euphrate). Lyon. MOM.

_ BarcelÓ Crespí, M.

(1995): «L'aportació de queviures en l'ajuda mallorquina al rei durant la guerra civil catalana (1462-1472)», en Actes del I. Col.loqui d'Història de l'alimentació a la Corona d'Aragó. Edat Mitjana. Lérida. IEI, pp. II pp. 269-289.

(1996): «La dieta alimentària a la Cartoixa de Valldemossa (segle XV)», en Barceló, M.-Riera, A.: XIV Jornades d'Estudis Històrics Locals: La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII). Palma de Mallorca. IEB, pp. 393-408.

_ Barrio Barrio, J. A. (1990): El control del mercado vinícola en Orihuela durante la Baja Edad Media (ss. XIV-XV), en Col.loqui d'Història Agrària. Villafranca del Penedés-Sant Sadurní d'Anoia.

_ Barrios Aguilera, M.

(1980): «Loja a fines del siglo XV: Aspectos urbanísticos de una ciudad neocristiana según los Libros de Repartimientos», Chronica Nova, 11, pp. 7-38.

_ Bats, M. (1988): «Petite cuisine et vaiselle dans le monde grec maritime (principalement à Athènes)», Vaiselle et alimentation à Olbia de Provence (v. 350- v 50 avJC): Modéles culturels et catégories céramiques. Paris. CNRS., pp. 31-59.

_ Belmonte López-Huici, M. C. et alii (1984): «Las actas capitulares como fuente para la historia urbana», en Axarquía. Revista de Estudios Cordobeses, 10, pp. 155-181.

_ Bello León, J. M. (1994): «Andalucía en el abastecimiento del ejército durante la defensa del Rosellón (1495-1503)», En la España Medieval, 14, pp. 213-234.

_ Bennassar, B.

(1961): «L'alimentation d'une ville espagnole au XVIe siècle. Quelques données sur les approvisionnements et la consommation de Valladolid», Annales E.S.C., XVI, pp. 728-740.

(1985): «L'approvisionnement des villes de Castille aux temps modernes», Flaran, 5, pp. 155-164.

_ Bernardo Ares, J. M. de (1983): «Las ordenanzas municipales y la formación del Estado Moderno», Axarquía. Revista de Estudios Cordobeses, 6, pp. 65-83.

_ Bernat i Roca, M. (1996): «Avols mixtures. Sobre el control de qualitat dels aliments. Ciutat de Mallorca. S. XIV i XV», en Barceló, M.-Riera, A.: XIV Jornades d'Estudis Històrics Locals: La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII). Palma de Mallorca. IEB, pp. 283-298.

_ Bertrán I Roigé, P.

(1986): «L'assortiment de carn a Cardona (1419-1425)», Cardener, III, pp. 101-110.

(1995): «L'alimentació del gran prior de Catalunya (1419)», Actes del I Col.loqui d'Història de l'alimentació a la Corona d'Aragó. Edat Mitjana. Lérida. IEI, II, pp. 401-411.

_ Blasco, R. M. (1985): «Una carnicería regentada por moriscos en el arrabal de San Juan de Elche», Sharq al-Andalus, I, pp. 75-79.

_ Blasco Martínez, A.

(1989a): «Significado del término matar en el aragonés medieval: un carnicero cristiano contratado para matar et tallar carne...», Archivo de Filología Aragonesa, XLII-XLIII, pp. 249-274.

(1989b): «La producción y comercialización del vino entre los judíos de Zaragoza», Anuario de Estudios Medievales, 19, pp. 405-449.

(1995): «El horno del Call de Barcelona en 1335», Actes del I Col.loqui d'Història de l'Alimentaciò a la Corona d'Aragó: Edat Mitjana. Lérida. IEI, II, pp. 989-999.

_ Blay García, F. (1987): «Aprovisionamiento cárnico en Torrent (Valencia) al final de la Edad Media», II Congreso de Arqueología Medieval Española. Madrid. Comunidad de Madrid-AEAM, II, pp. 35-42.

_ Blondheim, D. S. (1922): «Vino Judiego», Revista de Filología Española, IX, pp. 180-181.

_ Bolens, L. (1980): «Pain quotidien et pains de disette dans l'Espagne musulmane», Annales E.S.C., XXXV, pp. 462-472

_ Bolòs i Masclans, J. (1995): «Aportació al coneixement de l'alimentació del segles X-XII, segons les dixes testamentàires», Actes del I Col.loqui d'Història de l'alimentació a la Corona d'Aragó. Edat Mitjana. Lérida. IEI, II, pp. 547-480.

_ Bonachia Hernando, J. (1992): «Abastecimiento urbano, mercado local y control municipal: la provisión y comercialización de la carne en Burgos (siglo XV)», Espacio, Tiempo y Forma. Historia Medieval, 5, pp. 85-161.

_ Borrego, M.-Saranova, R. (1995): «Dietética y alimentación en el Castillo del Río (Aspe-Alicante), un yacimiento de época almohade», Actes del I Col.loqui d'Història de l'alimentació a la Corona d'Aragó. Edat Mitjana. Lérida. IEI, II, pp. 942-954.

_ Bramón, D. (1995) «Noticies sobre alimentació andalusina a la geografia d'al Zuhri», en Actes del I. Col.loqui d'Història de l'alimentació a la Corona d'Aragó. Edat Mitjana. Lérida. IEI, pp. II, pp. 935-942.

_ Brummont, F. (1985): «Le blé à Burgos pendant une période de crises: 1594-1604», Flaran, 5, pp. 249-256.

_ Cantera Burgos, F. (1954): «Carne trifá», Sefarad, XIV, pp. 128-147.

_ Cantera Burgos, F.-Carrete Parrondo, C. (1972): «La judería de Buitrago», Sefarad, XXXII, 1, pp. 3-87.

_ Cantera Montenegro, E. (1985): «Solemnidad, ritos y costumbres de los judaizantes de Molina de Aragón a fines de la Edad Media», en Actas del II Congreso Internacional "Encuentro de las Tres Culturas". Toledo. Ayuntamiento de Toledo, pp. 59-88.

_ Canyelles Vilar, N. (1996): «L'any de la fam al Camp de Tarragona (1374-1376)», en Barceló, M.-Riera, A.: XIV Jornades d'Estudis Històrics Locals: La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII). Palma de Mallorca. IEB, pp. 263-281.

_ Cañavate Toribio, J. (1998): Propuestas urbanísticas en la Granada de los Reyes Católicos. Granada. UG. Memoria de Licenciatura inédita.

_ Carlé, M. C. (1977): «Alimentación y abastecimiento», Cuadernos de Historia de España, LXI-LXII, pp. 246-341.

_ Castro, A. (1920): «Vino Judiego», Revista de Filología Española, VII, pp. 383-384.

_ Chacón Jiménez, F. (1975-1976): «Caminos, hombres y trigo. Los problemas de aprovisionamiento y alimentación durante el siglo XVI en Murcia», Anales de la Universidad de Murcia, XXXIV, pp. 5-85.

_ Chalmeta, P.

(1973): El Señor del Zoco en España: Edades Media y Moderna. Contribución al estudio de la historia del mercado. Madrid. Revista de Occidente.

(1993) «Formation, structure et contrôle du marché arab-musulman», en Mercati e mercanti nell'alto Medioevo: l'area Euroasiatica e l'area mediterranea (XL Settimana di Studi del CISAM). Spoleto. CISAM, pp. 667-719.

_ Cívico Rodríguez, M. S. (1996): «La actuación del consejo municipal barcelonés durante el siglo XV y el abastecimiento de la ciudad. Años 1426-1428», en Barceló, M.-Riera, A.: XIV Jornades d'Estudis Històrics Locals: La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII). Palma de Mallorca. IEB, pp. 299-304.

_ Colomer, S.-Palou Miquel, M.-Palou Miquel, H. (1995): «Aspectes de l'alimentació en un jaciment arqueológic subaquàtic. El derelicte Culip VI», en Actes del I Col.loqui d'Història de l'Alimentació a la Corona d'Aragó: Edat Mitjana. Lérida. IEI, II, pp. 223-247.

_ Comellas i Solé, J. (1995): «El mercat barceloní a través de la mostassaferia a principis del segle XV», en Actes del I Col.loqui d'Història de l'Alimentació a la Corona d'Aragó: Edat Mitjana. Lérida. IEI, II, pp. 95-107.

_ Conte Cazcarro, A.

(1992): La aljama de moros de Huesca. DPH-IEAl.

(1995): «Influencia del desarrollo del mercado en el régimen alimentario altoaragonés», en Actes del I Col.loqui d'Història de l'alimentació a la Corona d'Aragó. Edat Mitjana. Lérida. IEI, II, pp. 527-547.

_ Córdoba de la Llave, R.

(1988): «Aceñas, tahonas y almazaras. Técnicas industriales y procesos productivos del sector agroalimentario en la Córdoba del siglo XV», Hispania, XLVIII/170, pp. 827-874.

(1993): «Molinos y batanes de la Córdoba Medieval», Ifigea, IX, pp. 31-56.

_ Corral García, E. (1988): Ordenanzas de los concejos castellanos. Formación, contenido y manifestaciones (s. XIII-XVIII). Burgos.

_ Cruselles Gómez, J. M. (1995): «Producción y autoconsumo en contratos agrarios de la huerta de Valencia (siglos XIV y XV)», en Actes del I Col.loqui d'Història de l'alimentació a la Corona d'Aragó. Edat Mitjana. Lérida. IEI, II, pp. 61-78.

_ Cruselles, E.-Cruselles, J.M.-Narbona, R. (1996): «El sistema de abastecimiento frumentario de la ciudad de Valencia en el siglo XV: entre la subvención pública y el negocio privado», en Barceló, M.-Riera, A.: XIV Jornades d'Estudis Històrics Locals: La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII). Palma de Mallorca. IEB, pp. 305-332.

_ Cueves Granero, M. A. (1962): «Abastecimientos de la ciudad de Valencia durante la Edad Media», Saitabi, XII, pp. 141-167.

_ Curto Homedes, A.

(1988): La intervenció municipal en l'abastiment d'una ciutat catalana: Tortosa, segle XIV. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana.

(1995): «El consum de peix a la Tortosa Baix-medieval», en Actes del I Col.loqui d'Història de l'Alimentació a la Corona d'Aragó: Edat Mitjana. Lérida. IEI, II, pp. 149-166.

_ Dantí i Riu, J. (1995): «Blat, farina i pa en l'àmbit urbà. La vila de Granollers al segle XVI», en Actes del I Col.loqui d'Història de l'Alimentació a la Corona d'Aragó: Edat Mitjana. Lérida. IEI, II, pp. 139-148.

_ De Castro, T.

(1996a): La alimentación en las crónicas castellanas bajomedievales. Granada. UG.

(1996b): «La alimentación en la cronística almohade y nazarí: acerca del consumo del vino», en Barceló, M.-Riera, A.: La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII). Palma de Mallorca. IEB, pp. 591-614.

(1996c): «La alimentación castellana e hispanomusulma bajomedieval ¿Dos códigos opuestos?», Estudios de Historia y de Arqueología Medievales, XI, pp. 33-65.

(1999a): En la Alhambra cristiana. Bastimentos, tiendas y mercado. Granada. DPG-CIE Ángel Ganivet-UG.

(1999b): «De nuevo sobre el tannur: un ejemplo de estudio etnohistórico de al-Andalus», Fundamentos de Antropología, 10. [En prensa]

_ D'Hont, O. (1994): Vie quotidienne des cAgdt. Téchniques et occupation de l'espace sur le Moyen-Euphrate. Damasco. IFEAD.

_ Eiras Roel, A. (1974): «Historia cuantitativa del consumo alimentario: estado actual de las investigaciones», Hispania, XXXIV, 126, pp. 105-148.

_ Escalera Reyes, J.-Villegas Santaella, A. (1983): Molinos y panaderías tradicionales. Madrid. Editora Nacional.

_ Espadas Burgos, M.

(1975a): «Aspectos sociorreligiosos de la alimentación española», Hispania, XXXV, 131, pp. 537-565.

(1975b): «El tema del hambre y la alimentación en la historiografía española. Fuentes y problemas metodológicos (ss. XVIII-XX)», Actas de las Primeras Jornadas de Metodología Aplicada a las Ciencias Históricas. Santiago de Compostela. Universidad de Santiago-Fundación Juan March, IV, pp. 139-151.

_ Espadas Burgos, M.-Burgoa, M. (1961): El Abastecimiento de Madrid en el Siglo XVI. Madrid. IEM.

_ Espejo Lara, J. L. (1987): «El ancestral conflicto agricultores-ganaderos en el proceso repoblador del reino de Granada: el caso de Cortes de la Frontera (1485-1541)», en López de Coca, J. E. (Ed.): Estudios sobre Málaga y el Reino de Granada en el V Centenario de la Conquista. Málaga. UM, pp. 221-234.

_ Espinar Moreno, M. (1985): «La convivencia de cristianos viejos y nuevos en Baza y su tierra. Problemas de mantenimientos (carne, pescado y otros productos)», Actas del II Congreso Internacional "Encuentro de las Tres Culturas". Toledo. Ayuntamiento de Toledo, pp. 125-155.

_ Fahd, T. (1968): «L'abeille en Islam», en Rémy Chauvin: Traité de Biologie de l'Abelle. V: Histoire, ethnographie et folklore. Paris. Masson et CIP, pp. 61-83.

_ Falcón Pérez, M. I.

(1977): «La comercialización del trigo en Zaragoza a mediados del siglo XV», en Aragón en la Edad Media, I, pp.

(1984): «La alimentación en Aragón en la segunda mitad del siglo XV. El caso de Zaragoza», en Manger et Boire au Moyen Âge. Niza. PFLSHN, II, pp. 209-222.

(1987): «El gremio de panaderos de Zaragoza en el siglo XV», Aragón en la Edad Media, 7, pp. 199-230.

(1996): «Banquetes en Aragón en la Baja Edad Media», en Barceló, M.-Riera, A.: XIV Jornades d'Estudis Històrics Locals: La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII). Palma de Mallorca. IEB, pp. 509-521.

_ Ferre L.-García Sánchez, E. (1992): «Alimentos y medicamentos en las tres versiones de El Régimen de Salud de Maimónides», en García Sánchez, E. (Ed.): Ciencias de la Naturaleza en Al-Andalus. Madrid. CSIC-ICMA, I, pp. 23-96.

_ Ferrer i Mallol, M. T.

(1987): Els Sarraïns de la Corona Catalano-aragonese en el segle XIV: segregació y discriminació. Barcelona. CSIC-IMF.

(1988): Les Aljames sarraïnes de la governació d'Oriola en el segle XIV. Barcelona. CSIC-IMF.

(1996): «Figues, panses, fruita seca i torrons», en Barceló, M.-Riera, A.: XIV Jornades d'Estudis Històrics Locals: La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII). Palma de Mallorca. IEB, pp. 191-208.

_ Galán Sánchez, A. (1991): Los mudéjares del Reino de Granada. Granada. UG.

_ Galán Sánchez, A.-Peinado Santaella, R. (1997): Hacienda regia y población en el Reino de Granada: la geografía morisca a comienzos del siglo XVI. Granada. UG.

_ Galera Mendoza, E. (1997): Loja, urbanismo y obras públicas: desde la conquista al siglo XVIII. Granada. UG.

_ García Herrero, M. C. (1995): «Pan, vino y companage: apuntes sobre la alimentación en la Baja Edad Media Aragonesa», Actes del I Col.loqui d'Història de l'alimentació a la Corona d'Aragó. Edat Mitjana. Lérida. IEI, II, pp. 549-563.

_ García Marsilla, J. V.

(1993): La Jerarquía de la Mesa. Los sistemas alimentarios en la Valencia bajomedieval. Valencia. DPV.

(1995): «Alimentación y diferencias sociales en la ciudad de Valencia (1390-1415), en Actes del I. Col.loqui d'Història de l'alimentació a la Corona d'Aragó. Edat Mitjana. Lérida. IEI, II pp. 487-505.

_ García Sánchez, E.

(1981): «En torno al posible lugar de Abu Bakr cAbd al-cAziz Al-Arbuli», Roel, 2, pp. 13-15.

(1981-1982): «La alimentación en la Andalucía Islámica: Estudio histórico y bromatológico I», Andalucía Islámica, II-III, pp. 139-177.

(1983-1986): «La alimentación en la Andalucía Islámica: Estudio histórico y bromatológico II», Andalucía Islámica, IV-V, pp. 237-278.

(1990): «El azúcar en la alimentación de los andalusíes», en La Caña de Azúcar en tiempos de los grandes descubrimientos (1450-1550). Actas del I Seminario Internacional sobre la Caña de Azúcar. Granada. Ayuntamiento de Motril-Junta de Andalucía, pp. 209-231.

(1996a): «La alimentación popular urbana en Al-Andalus», Arqueología Medieval (Formas de habitar e alimentação na Idade Média), 6, pp. 219-235.

(1996b): «El consumo de aceite de oliva y otras grasas vegetales en Al-Andalus», en Barceló, M.-Riera, A.: XIV Jornades d'Estudis Històrics Locals: La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII). Palma de Mallorca. IEB, pp. 15-38.

(1997a): «La consommation des épices et des plantes aromatiques en al-Andalus», Médiévales, 33, pp. 41-53.

(1997b): «La tríada mediterránea en Al-Andalus», en San Martín, C.-Ramos Lizana, M. (Coord.): Con Pan, aceite y vino... La tríada mediterránea a través de la Historia. Granada. Fundación Caja Granada, pp. 97-127.

_ García Sánchez, E-.Cano, J. M. (1985): «Tratado sobre el régimen de la salud de Maimónides», en Peláez del Rosal, J. (Ed.): Sobre la vida y obra de Maimónides. I Congreso Internacional (Córdoba, 1985). Córdoba. El Almendro, pp. 56-65.

_ García Sanjuán, A. (1997): «La organización de los oficios en al-Andalus a través de los manuales de isba», Historia, Instituciones, Documentos, 24, pp. 201-233.

_ Garrido Aranda, A.-Hidalgo Nuchera, P.-Muñoz Hidalgo, J. (1995): Los manipuladores de alimentos en España y América entre los siglos XV y XVIII: los gremios alimentarios y otras normativas de consumo, en Garrido Aranda, A.: Cultura alimentaria de España y América. Huesca. La Val de Onsera, pp. 169-214.

_ Gay Molins, M. P. (1978): «Datos sobre la judería nueva zaragozana en 1492 según un Protocolo notarial», Revista de Historia Jerónimo Zurita, 31-32, pp. 141-181.

_ Gelabert, J. E. (1985): «Aires d'approvisionnement, stratégies et marchés en Galice (1500-1640)», Flaran, 5, pp. 243-249.

_ Glititz, D. (1996): The religion of the Crypto-Jews. Philadelphia-Pennsylvania. Jewish Publication Society.

_ Glititz, D.-Davidson, L. (1999): A Drizzle of Honey: The Lives and Recipes of Spain's Secret Jews. St. Martin's Press. Nueva York.

_ Gómez Iglesias, A. (1971): «Algunos aspectos referentes al abastecimiento de carne a la villa de Madrid (1481-1877)», Anales del Instituto de Estudios Madrileños, VII, pp. 19-51.

_ González Coso, E. (1995): «Ordinaçions de la plaça a Lleida (s. XV)», en Actes del I Col.loqui d'Història de l'Alimentació a la Corona d'Aragó: Edat Mitjana. Lérida. IEI, II, pp. 109-119.

_ González Jiménez, M. (1976): «Las crisis cerealistas en Carmona a fines de la Edad Media», Historia, Instituciones, Documentos, 3, pp. 285-307.

_ González Mínguez, C. (1982): «Algunos aspectos del abastecimiento de Vitoria en la Edad Media», Vitoria en la Edad Media (Congreso de Estudios Históricos). Vitoria, pp. 565-601.

_ Grewer, R. (1992): «Hispano-arabic cuisine in the twelfth century», en Lambert, C. (Ed.): Du manuscrit à la table. Essais sur la cuisine du Moyen Âge et répertoire des manuscrits médiévaux contenant des recettes culinaires. Paris-Montréal. Presses de l'Université de Montréal, pp. 141-148.

_ Grima Cervantes, J. A. (1991): «La pesca en las ciudades de Vera y Mojácar tras la conquista: la torre de la Garrucha y la renta del tigual», en Actas del VI Coloquio Internacional de Historia Medieval de Andalucía: Las ciudades andaluzas (siglos XIII-XVI). Málaga. UM, pp. 681-691.

_ Guerrero Navarrete, Y. (1992): «Aproximación cualitativa y cuantitativa a la dieta urbana en el siglo XV», en Lambert, C.(Ed.): Du manuscrit à la table. Essais sur la cuisine au Moyen Âge et répertoire des manuscrits médiévaux contenant des recettes culinaires. Paris-Montréal. Presses de l'Université de Montréal, pp. 245-265.

_ Günzberg Moll, J.

(1995): «La alimentación en los tratados de preservación y curación de la peste», en Actes del I. Col.loqui d'Història de l'alimentació a la Corona d'Aragó. Edat Mitjana. Lérida. IEI, II pp. 857-869.

(1996): «Tractat de les viandes e dels beures (Ms. 1474 de la BNM)», en Barceló, M.-Riera, A.: XIV Jornades d'Estudis Històrics Locals: La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII). Palma de Mallorca. IEB, pp. 699-706.

_ Gutiérrez Lloret, S. (1996): «La producción de pan y aceite en ambientes domésticos. Límites y posibilidades de una aproximación etnoarqueológica», en Arqueología Medieval (Formas de habitar et alimentação na Idade Média), 4, pp. 237-254.

_ Hernández Benito, P. (1993): «Estructuras agrarias y organización del poblamiento en la Vega de Granada después de su conquista», en Actas del IV Simposio Internacional de Mudejarismo: Economía. Zaragoza. IET.

_ Hernández Íñigo, P.

(1995), «La pesca fluvial y el consumo de pescado en Córdoba (1450-1525)», Anuario de Estudios Medievales, 27/2, pp. 1045-1116.

(1996), «El consumo de fruta y verduras en la Córdoba bajomedieval», en Barceló, M.-Riera, A.: XIV Jornades d'Estudis Històrics Locals: La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII). Palma de Mallorca. IEB, pp. 223-239.

_ Hinojosa Montalvo, J.

(1985): «Actividades judías en la Valencia del siglo XIV», En la España Medieval, 7, pp. 1547-1565.

(1995): «Comer y beber en Alicante en la Edad Media», en Actes del I Col.loqui d'Història de l'alimentació a la Corona d'Aragó. Edat Mitjana. Lérida. IEI, II, pp. 507-525.

(1996): «Abastecimiento y consumo de pescado en tierras alicantinas durante la Baja Edad Media», en Barceló, M.-Riera, A.: XIV Jornades d'Estudis Històrics Locals: La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII). Palma de Mallorca. IEB, pp. 209-222.

_ Ibarra y Rodríguez, E.

(1926): «El problema de subsistencias en España al comenzar la Edad Moderna. La carne», Nuestro Tiempo, pp. 325-327.

(1944): El problema cerealista en España durante el reinado de los Reyes Católicos (1475-1516). Madrid. CSIC-Instituto Sancho de Moncada.

_Jiménez Alcázar, J. F. (1997): Un concejo de Castilla en la frontera de Granada. Granada. UG.

_Jiménez Mata, M. C. (1990): La Granada islámica. Contribución a su estudio geográfico-político-administrativo a través de la toponimia. Granada. UG.

_Juderías, A. (1990): Viaje por la Cocina Hispano-Judía. Madrid. Seteco.

_ Kuhne Brabant, R.

(1994) «Apuntes sobre el consumo de fruta en el mundo árabe medieval», en Marín, M.-Waines, D. (ed.): La Alimentación en las Culturas Islámicas. Madrid. AECI, pp. 295-308.

(1997): «Le sucre et le doux dans l'alimentation d'al-Andalus», Médiévales, 33, pp. 55-67.

_ Lacave, J. L. (1975): «La carnicería de la aljama zaragozana a fines del siglo XV», Sefarad, XXXV, fasc. 1-2, pp. 3-35.

_ Ladero Quesada, M. A.

(1979): Granada. Historia de un país islámico (1232-1492). Madrid. Gredos.

(1980): «La caza en la legislación municipal castellana. Siglos XIII a XVIII», En la España Medieval. Estudios dedicados al profesor D. Julio González. Madrid. 1980, pp. 193-221.

(1985): «La alimentación en la España medieval. Estado de las investigaciones», Hispania, XLV, 159, pp. 211-220.

(1987): «Organización del aprovisionamiento», en Ladero Quesada, M. A.: Castilla y la conquista del reino de Granada. Granada. DPG, pp. 181-198.

(1992): «El crecimiento económico de la Corona de Castilla en el siglo XV: ejemplos andaluces», Medievalia, 10, pp. 217-235.

(1993a): Castilla y la conquista del Reino de Granada. Granada. DPG.

(1993b): Granada después de la conquista. Repobladores y mudéjares. Granada. DPG.

(1998): «Las ordenanzas locales. Siglos XIII a XVIII», En la España Medieval, 21, pp. 293-316.

_ Ladero Quesada, M. A.-Galán I. (1987): «Las ordenanzas locales en la Corona de Castilla como fuente histórica y tema de investigación (siglos XIII al XVIII)», Revista de Estudios de la Vida Local, 217, pp. 85-108.

_ Lafuente Ibáñez, P. (1996): «La cocción de los alimentos. Aproximación al menaje de cocina en una casa islámica (s. XIII)», en Arqueología Medieval (Formas de habitar et alimentação na Idáde Média), 4, pp. 175-182.

_ Lagardère, V. (1997): «Cépages, raisin et vin en al-Andalus (X-XV siècles)», Médiévales, 33, pp. 81-90.

_ Laliena Corbera, C. (1981): «Los molineros de Huesca en 1271: un ensayo de organización corporativa», Argensola, XXIII, 91, pp. 17-26.

_ León Tello, P. (1973): «Costumbres, fiestas y ritos de los judíos toledanos a fines del siglo XV», en Actas del Simposio "Toledo Judaico". Madrid, II, pp. 65-90.

_ Lévi-Provençal, E. (1957): La España Musulmana hasta la Caída del Califato de Córdoba (711-1031), tomo V de la Historia de España dirigida por R. Menéndez Pidal. Madrid. Espasa.

_ Lomax, D. W. (1993): «Novedad y tradición en la Guerra de Granada, 1482-1491», en AA.VV.: La incorporación de Granada a la Corona de Castilla. Granada. DPG, pp. 229-262.

_ Long, J. (1997): Conquista y Comida. Consecuencias del encuentro de dos mundos. México. UNAM.

_ López Beltrán, M. T.

(1983): El Puerto de Málaga en la transición a los tiempos modernos. Málaga. UM-Junta del Puerto de Málaga.

(1983-1984): «Un impuesto sobre la exportación de frutos secos en el Reino de Granada: el mucharán», Miscelánea de Estudios Árabes y Hebraicos, XXXII-XXXIII, pp. 95-110.

(1987): «El abastecimiento de carne en Málaga en época de los Reyes Católicos (1487-1516)», en López de Coca, J. E. (Ed.): Estudios sobre Málaga y el Reino de Granada en el V Centenario de la Conquista. Málaga. UM, pp. 314-328.

(1991): «El poder económico en Málaga: la familia Córdoba-Torres (1493-1538)», en Actas del VI Coloquio Internacional de Historia Medieval de Andalucía: Las ciudades andaluzas (siglos XIII-XVI). Málaga. UM, pp. 463-482.

_ López Bonet, J. F. (1988): «La carga impositiva sobre el consumo en Mallorca (S. XIV)», Anuario de Estudios Medievales, XVIII, pp. 349-362.

_ López de Coca, J. E.

(1979): «Privilegios fiscales y repoblación en el reino de Granada (1485-1520)», Baetica. Estudios de Arte, Geografía e Historia, 2/1, pp. 205-223.

(1980a): «Mercaderes genoveses en Málaga (1487-1516). Los hermanos Centurión e Ytalián», Historia, Instituciones, Documentos, 7, pp. 93-126.

(1980b): «El Reino de Granada. 1354-1501», en Andalucía del Medievo a la Modernidad (1350-1504). Volumen IV de la Historia de Andalucía. Barcelona. Planeta, pp. 317-485.

(1993a): «Las capitulaciones y la Granada mudéjar», en AA.VV.: La incorporación de Granada a la Corona de Castilla. Granada. DPG, pp. 263-305.

(1993b): «De la frontera a la Guerra Final: Granada bajo la casa de Ab Nar Sacd», en AA.VV.: La incorporación de Granada a la Corona de Castilla. Granada. DPG, pp. 709-745.

_ López Nevot, J. A. (1994): La organización institucional del municipio de Granada durante el siglo XVI (1492-1598). Granada. UG.

_ López Pérez, M. D. (1996): «La circulación de cereales en el Mediterráneo occidental bajomedieval: la producción magrebí», en Barceló, M.-Riera, A.: XIV Jornades d'Estudis Històrics Locals: La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII). Palma de Mallorca. IEB, pp. 169-180.

_ López Pizcueta, T. (1995): «El "mal any primer": alimentación de los pobres asistidos en la Pía Almoina de Barcelona: 1334-1334», en Actes del I Col.loqui d'Història de l'Alimentació a la Corona d'Aragó: Edat Mitjana. Lérida. IEI, II, pp. 613-623.

_ Luna Díez, J. A. (1979): «Apuntes para el estudio de la agricultura de Granada y su tierra en los primeros años de la conquista», Chronica Nova, 10, pp. 231-248.

_ Llobet Portella, J. M. (1995): «La producció i el consum de carn a Cervera durant els segles XIV i XV», en Actes del I Col.loqui d'Història de l'Alimentació a la Corona d'Aragó: Edat Mitjana. Lérida. IEI, II, pp. 53-60.

_ Llop, M. (1976): «El mercado y los precios de la carne en Valencia, 1400-1500», Escritos del Vedat, VI, pp. 301-344.

_ Lluch Bramón, R. (1996): «Els manuals de comptes de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona: menjar de pabordes i pa de pobres», en Barceló, M.-Riera, A.: XIV Jornades d'Estudis Històrics Locals: La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII). Palma de Mallorca. IEB, pp. 567-577.

_ Macías, S. (1996): Mértola Islâmica. Estudo histórico-arqueológico do Bairro da Alcáçova (séculos XII-XIII). Mértola. Campo Arqueologico de Mértola.

_ Magdalena Nom De Deu, J. R. (1988-1989): «Aspectes de la vida dels jueus valencians a la llum d'unes fonts hebraïques: les respostes de Rabí Yisaq Ben Seset Perfet (segona meitat del segle XIV)», Afers, 7, pp. 189-205.

_ Malpica Cuello, A.

(1981): El Concejo de Loja (1486-1508). Granada. UG.

(1984): «El pescado en el reino de Granada a fines de la Edad Media: especies y niveles de consumo», en Manger et Boire au Moyen Âge. Niza. PFLSHN, I, pp. 103-117.

(1991): «Fiscalidad y comercio de la sal en el reino de Granada en la Edad Media», en Hocquet, J. C.-Palme, R.: Das Salz in der rechts-und handelsgeschichte. Berenkamp, pp. 65-94.

(1993): «Repoblaciones y nueva organización del espacio en zonas costeras granadinas», en AA.VV.: La incorporación de Granada a la Corona de Castilla. Granada. DPG, pp. 513-558.

(1996): «El paisaje vivido y el visto. Asentamientos y territorio en el reino de Granada al final de la Edad Media», Arqueología Medieval (Formas de habitar e alimentação na Idade Média), 4, pp. 37-58.

(1997): «La sal en la alimentación en el reino de Granada en el tránsito de la Edad Media a la Edad Moderna. Un estudio a partir de las ordenanzas municipales», en Malpica, A.-González Alcantud, J. A. (Eds.): La Sal: del gusto alimentario al arrendamiento de salinas. Congreso Internacional de la CIHS (Granada 7-11, septiembre, 1995). DPG-CIE Ángel Ganivet, pp. 113-128.

(1998): «Las salinas medievales del Alto Guadalquivir», en Salvatierra, V. (Ed.): Hispania, Al-Andalus, Castilla. Jornadas históricas del Alto Guadalquivir. Jaén. Universidad de Jaén-Ayuntamiento de Quesada-Caja Rural, pp. 281-300.

_ Marín, M.

(1994): «Beyond taste: the complements of colour and smell in the medieval Arabe culinary tradition», en Zubayda, S.-Tapper, R. (Ed.): Culinary Cultures of the Middle East, pp. 205-214.

(1996): «Ollas y fuego: los procesos de cocción en los recetarios de Al-Andalus y el Magreb», Arqueología Medieval (Formas de habitar e alimentação na Idade Média), 4 pp. 165-174.

(1997): «Cuisine d'Orient, cuisine d'Occident», Médiévales, 33, pp. 9-21.

_ Marín, M.-Waines, D. (1994): La alimentación en las culturas islámicas. Madrid. AECI.

_ Marín García, A. (1987-1988): «Las carnicerías y el abastecimiento de carne en Murcia (1450-1500)», Miscelánea Medieval Murciana, XIV, pp. 49-99.

_ Marín Padilla, E.

(1989): «Los judíos de la Almunia de Doña Godina, villa aragonesa de señorío en la segunda mitad del siglo XV», Sefarad, XLIX/1, pp. 135-152.

(1995): «La villa aragonesa de Épila en el siglo XV: sus judíos», Sefarad, LV/2, pp. 285-312.

(1996): «La villa de Illueca, del señorío de los Martínez de Luna, en el siglo XV: sus judíos», Sefarad, LVI/1, pp. 87-126.

(1997): «La villa de Arándiga, del señorío de los Martínez de Luna, en el siglo XV: sus judíos», Sefarad, LVII/2, pp. 277-306.

_ Martín Martín, J. L. (1994): «El vino: alimento, medicina, alegría», Historia 16, XIX, 223, pp. 102-112.

_ Martín Postigo, M. S. (1959): La Cancillería Castellana de los Reyes Católicos. Valladolid. Universidad de Valladolid.

_ Martínez Camaño, F. (1996): «Crisis de subsistencias y estructuras de poder: el ejemplo de Barcelona en los años 1339-1341», en Barceló, M.-Riera, A.: La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII). Palma de Mallorca. IEB, pp. 251-262.

_ Martínez Martínez, M.

(1989): «Producción y comercio de cereales en Lorca durante la Baja Edad Media», Anuario de Estudios Medievales, 19, pp. 635-659.

(1995): La Cultura del Aceite en Murcia (Siglos XIII-XV). Murcia. Universidad de Murcia.

(1996): «Hacia la configuración del modelo alimentario feudal en la Murcia Bajomedieval», en Barceló, M.-Riera, A.: La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII). Palma de Mallorca. IEB, pp. 349-370.

_ Massignon, L. (1929): «Enquête sur les corporations musulmanes d'artisans et de commerçants au Maroc», Revue du Monde Musulman, LVIII.

_ Menjot, D. (1984): «Notes sur le marché de l'alimentation et la consommation alimentaire à Murcie à la fin du Moyen Âge», en Manger et Boire au Moyen Âge. Niza. PFLSHN, I, pp. 199-210.

_ Millás Vallicrosa, J. M. (1967): «La aljama judaica en Barcelona: su organización jurídico-administrativa y su vida económica y religiosa», Miscellanea Barcinonensia, 6, pp. 9-17.

_ Miquel, M.-Domingo, A. (1995): «La taula reial a finals del segle XIV», en Actes del I Col.loqui d'Història de l'Alimentació a la Corona d'Aragó: Edat Mitjana. Lérida. IEI, II, pp. pp. 293-307.

_ Molénat, J. P. (1985): «L'approvisionnement de Tolède au XVème siècle d'après les Ordonnances municipales», Flaran, 5, pp. 215-219.

_ Montanari, M. (1997): «Condimento, fondamento. Le materie grasse nella tradizione alimentare europea», en Cavaciocchi (Ed.): Alimentazione e Nutrizione. Secc XIII-XVIII. Atti della Ventottesima Settimana di Studi del Istituto Francesco Datini. Prato. Le Monnier, pp. 27-51.

_ Morgades, R. M. (1995): «L'abastiment de blat a la ciutat de Tarragona segons les actes del consell municipal de 1406», en Actes del I Col.loqui d'Història de l'Alimentació a la Corona d'Aragó: Edat Mitjana. Lérida. IEI, II, pp. 121-138.

_ Motis Dolader, M. A.

(1987): «Los judíos de Borja en el siglo XV», Cuadernos de Estudios Borjanos, 19-20, pp. 1-308.

(1992): «Alimentación y comensalidad: rito y necesidad substancial», en Motis Dolader, M. A.: Los Judíos. Vitoria. Fundación Sancho el Sabio, pp. 64-76.

_ Motis Dolader, M. A. et Alii

(1990): «Ritos y festividades de los judeoconversos aragoneses en la Edad Media: la celebración del Yom Kippur o Día del Perdón. Ensayo de etnología histórica», Revista de Historia Jerónimo Zurita, 61-62, pp. 59-92.

(1995): «Dietética y alimentación de judíos y judeoconversos en la Corona de Aragón en la Edad Media», en Actes del I Col.loqui d'Història de l'Alimentació a la Corona d'Aragó. Edat Mitjana. Lérida. IEI, I, pp. 205-361.

_ Muñoz Garrido, V. (1995): «Documentos básicos para el estudio de la alimentación bajomedieval en la ciudad de Teruel», en Actes del I Col.loqui d'Història de l'Alimentació a la Corona d'Aragó. Edat Mitjana. Lérida. IEI, II, pp. 181-191.

_ Nada Patrone, A. M. (1995): «Gli Statuti comunali come fonte per la storia dell'alimentazione nel tardo medioevo: limiti della documentazione e nuovi spunti di ricerca», Gli Archivi per la Storia dell'Alimentazione. Atti del convegno Potenza-Matera (5-8 septiembre 1988). Pubblicazioni degli Archivi di Stato. Prato, I, pp. 637-647.

_ Narbona Vizcaíno, R. (1995): La guardia de la huerta: instrumento ciudadano para el abastecimiento de Valencia en el siglo XIV, en Actes del I Col.loqui d'Història de l'Alimentació a la Corona d'Aragó: Edat Mitjana. Lérida. IEI, II, pp. 167-179.

_ Nigro, G. (1997): «Mangiare di grasso, mangiar di magro: il consumo di carni e pesci tra Medioevo ed Età Moderna», en Cavaciocchi (Ed.): Alimentazione e Nutrizione. Secc XIII-XVIII. Atti della Ventottesima Settimana di Studi del Istituto Francesco Datini. Prato. Le Monnier, pp. 113-146.

_ Ocaña Ocaña, C. (1974): La Vega de Granada. Estudio geográfico. Granada. CSIC-Caja de Ahorros de Granada.

_ Oliveros de Castro, M. T.-Jordana de Pozas, J. (1968): La agricultura en tiempos de los Reyes Católicos. Madrid. Ministerio de Agricultura-Instituto Nacional de Investigaciones Agronómicas.

_ Ongay, N. (1985): «El mercado de Estella en 1366», Revista Príncipe de Viana, XLVI, 175, pp. 449-461.

_ Ortí Gost, P. (1995): «La construcció i explotació dels molins del Rec comtal al segle XIV: els casals dits de Bonanat Sapera (1328-1386)», en Actes del I Col.loqui d'Història de l'Alimentació a la Corona d'Aragó: Edat Mitjana. Lérida. IEI, II, pp. 81-94.

_ Padilla González, J.

(1980): «El conflicto de las carnicerías de cristianos de Córdoba o el fracaso de una lucha antimonopolística (1281-1311)», Axarquía, 1, pp. 121-155.

(1984): «Relaciones y pautas de comportamiento de las autoridades civiles y eclesiásticas en la ciudad de Córdoba ante un conflicto de intereses: el monopolio de la comercialización de la carne (1311-1457)», Axarquía, 4, pp. 142-182.

(1985): «Evolución del sistema de arrendamiento de un monopolio comercial: las carnicerías de cristianos de Córdoba (siglos XIII al XV)», Axarquía, 13, pp. 309-318.

_ Palacio Atard, V. (1969): «Problemas de abastecimiento en Madrid a finales del siglo XVIII», Annales de la Faculté des Lettres et Sciences Humanes de Nice, IX-X, pp. 279-288.

_ Peinado, R.

(1989): La Repoblación de la tierra de Granada: los Montes Orientales (1485-1525). Granada. UG.

(1993): «Repoblación, organización y distribución del espacio en los montes de Granada (finales del siglo XV-mediados del siglo XVI)», en AA.VV.: La incorporación de Granada a la Corona de Castilla. Granada. DPG, pp. 559-575.

_ Pérez, J. (1992): «España moderna (1474-1700). Aspectos Políticios y Sociales», en AA.VV.: La Frustación de un Imperio (1474-1714), vol. V de la Historia de España dirigida por M. Tuñón de Lara, pp. 135-223.

_ Pérez Boyero, E. (1997): Moriscos y cristianos en los señoríos del reino de Granada. Granada. UG.

_ Pérez Gallego, M. (1992): Antequera a fines del siglo XV. Málaga. Ed. Algazara. 1992.

_ Pérez-Prendes, J. M.

(1977-1978): «El Derecho municipal del Reino de Granada (consideraciones para su investigación)», Revista de Historia del Derecho, II, pp. 373-459.

(1978): Curso de Historia del Derecho Españo. Madrid. Editorial Darro. 1973.

_ Puñal Fernández, T.

(1992): El Mercado en Madrid en la Baja Edad Media. Estructura y Sistemas de Abastecimiento de un Concejo Medieval Castellano (S. XV). Madrid. Caja de Madrid.

(1994): «La producción y el comercio del vino en el Madrid medieval», En la España Medieval, 17, pp. 185-212.

_ Quesada Quesada, T. (1997): «Producción y consumo de sal en el Reino de Jaén en la Baja Edad Media. Un estudio desde las fuentes escritas», en Malpica, A-González Alcantud, J. A. (Eds.): La Sal: del gusto alimentario al arrendamiento de salinas. Congreso Internacional de la CIHS (Granada 7-11, septiembre, 1995). DPG-CIE Ángel Ganivet, pp. 129-142.

_ Ramos Isabeta, J. R. (1988): Política ganadera de los Reyes Católicos en el Obispado de Málaga. Málaga. DPM.

_ Relaño Martínez, M. R. (1994): «El comercio de pescado en Córdoba durante la segunda mitad del siglo X», en 1490. En el Umbral de la Modernidad. Valencia, I, pp. 567-576.

_ Rich Abad, A.

(1995): «Els comptes de Santa Ana el 1519», en Actes del I Col.loqui d'Història de l'Alimentació a la Corona d'Aragó: Edat Mitjana. Lérida. IEI, II, pp. 429-441.

(1996): «Els jueus de Barcelona i l'aprovisionament de vi entre 1348 i 1391», en Barceló, M.-Riera, A.: XIV Jornades d'Estudis Històrics Locals: La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII). Palma de Mallorca. IEB, pp. 627-634.

_ Riera, A.

(1995): «Antecedents i rerafons d'un col.loqui d'Història de l'alimentació», en Actes del I. Col.loqui d'Història de l'alimentació a la Corona d'Aragó. Edat Mitjana. Lérida. IEI, pp. I, 7-20.

(1995b): «Alimentació i ascetisme a Europa occidental en el segle XII. El model cluniacenc», en Actes del I. Col.loqui d'Història de l'alimentació a la Corona d'Aragó. Edat Mitjana. Lérida. IEI, I, pp. 39-105.

(1996): «Pobreza y alimentación en el Mediterráneo Noroccidental en la Baja Edad Media», en Barceló, M.-Riera, A.: La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII). Palma de Mallorca. IEB, pp. 39-72.

_ Riera, A.-Pérez Samper, M. A.-Gras, M. (1997): «El pan en las ciudades catalanas (siglos XIV-XVIII)», en Cavaciocchi (Ed.): Alimentazione e Nutrizione. Secc XIII-XVIII. Atti della Ventottesima Settimana di Studi del Istituto Francesco Datini. Prato. Le Monnier, pp. 285-300.

_ Riera Sans, J. (1988): «La conflictivitat de l'alimentació dels jueus medievals (segles XII-XV)», en Alimentació i Societat a la Catalunya Medieval. Barcelona. CSIC-IMF, pp. 295-312.

_ Rodríguez Aguilera, A. (1998): Las Salinas de la Campiña de Jaén en la Edad Media. La Orden de Calatrava y el concejo de Jaén. Granada. UG. Memoria de Licenciatura inédita.

_ Rodríguez González, A. (1970): «El abastecimiento de Santiago de Compostela hasta el primer cuarto del siglo XVI», Revista de la Universidad Complutense, XIX, 75, pp. 193-220.

_ Rodríguez Molina, J.

(1991): «Los molinos de aceite medievales andaluces», en IX Jornades d'Estudis Histórics Locals. La manufactura urbana i els menestrals (ss. XIII-XVI). Palma de Mallorca. IEB, pp. 159-175.

(1993): «La alimentación en el antiguo Reino de Jaén. Siglos XV-XVI», Boletín del Instituto de Estudios Giennenses, 148, pp. 35-112.

_ Rosenberger, B. (1996): «Dietética y cocina en el mundo musulmán occidental según el Kitb al Tabj, recetario de época almohade», en Garrido Aranda, A. (Comp.): Cultura Alimentaria Andalucía-América. México. UNAM, pp. 13-55.

_ Rosselló-Bordoy, G.

(1991): El nombre de las cosas en al-Andalus: una propuesta de terminología cerámica. Palma de Mallorca. SAL-Museo de Mallorca.

(1994): «Arqueología e información textual: el utillaje en la cocina andalusí», en Marín, M.-Waines, D.: La Alimentación en las Culturas Islámicas. Madrid. AECI, pp. 37-87.

(1995): «Menjar, beure i cuinar a al-Andalus: una nova lectura del Kitb al-Tabj (primer terç del segle XIII)», en Actes del I Col.loqui d'Història de l'alimentació a la Corona d'Aragó. Edat Mitjana. Lérida. IEI, II, pp. 955-970.

(1996): «Cerámica y alimentación andalusí: pervivencias en Mallorca», en Arqueología Medieval (Formas de habitar e alimentação na Idade Média), 4 pp. 193-202.

_ Rubio Vela, A.

(1982): «A proposito del «mal any primer». Dificultades cerealísticas en la Corona de Aragón en los años 30 del siglo XIV», en Estudios dedicados a Juan Peset Aleixandre. Valencia, III, pp. 475-487.

(1995): «El consumo de pan en la Valencia bajomedieval», en Actes del I Col.loqui d'Història de l'alimentació a la Corona d'Aragó. Edat Mitjana. Lérida. IEI, I, pp. 153-183.

_ Rucquoi, A. (1984): Alimentation des riches, alimentation des pauvres dans une ville castillaine au XVème siècle, en Manger et Boire au Moyen Âge. Niza. PFLSHN, I, pp. 297-313.

_ Ruiz Povedano, J. M. (1991): El primer gobierno municipal de Málaga (1489-1495). Granada. UG-AM.

_ Salvat, M. (1984): «Du bon usage de la chair, de l'eau et du vin d'après le "De Propieratibus rerum" de Barthélemi L'Anglais (XIIIème s.)», en Manger et Boire au Moyen Âge. Niza. PFLSHN. 1984, II, pp. 331-342.

_ Sánchez Benito, J. M.

(1987): «Aproximación al estudio de un sector económico en Castilla a fines de la Edad Media: la explotación colmenera», en Hernán Cortés y su Tiempo. Mérida, I, pp. 99-104.

(1991): «Crisis de abastecimientos y administración concejil. Cuenca 1499-1509», En la España Medieval, XIV, pp. 275-306.

_ Sánchez Díaz, C. (1989): Las salinas del reino de Granada (1491-1520). Granada. Memoria de Licenciatura inédita.

_ Sánchez Moya, M. (1966): «El ayuno del Yom Kippur entre los judaizantes turolenses del siglo XV», Sefarad, XXVI, pp. 273-304.

_ Santamaría, A. (1980): «Sobre la aljama de Mallorca: el impuesto «size del vin juheuesch»: 1400-1435», En la España Medieval, 1, pp. 467-494.

_ Sanz Egaña, C. (1929): «Matanza por el rito judío (schechitah)», Revista de la Biblioteca, Archivo y Museo del Ayuntamiento de Madrid, 21, pp. 75-82.

_ Sanz Sampelayo, J. (1995): «Alimentación y estructura agropecuaria en Andalucía Oriental durante los siglos XVI y XVII. Medio físico y modelos intercomarcales, subsistencias y capacidad de intercambio», en Garrido Aranda, A.: Cultura Alimentaria de España y América. Huesca. La Val de Onsera, pp. 139-168.

_ Serra i Clota, A.

(1995): «Producció i consum alimentari en la Catalunya Central a la Baixa Edat Mitjana», en Actes del I. Col.loqui d'Història de l'alimentació a la Corona d'Aragó. Edat Mitjana. Lérida. IEI, II, pp. 15-33.

(1996): «Comportaments alimentaris i factors socioeconòmics en el mon rural català a la baixa edat mitjana», en Barceló, M.-Riera, A.: XIV Jornades d'Estudis Històrics Locals: La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII). Palma de Mallorca. IEB, pp. 529-542.

_ Serrano Larráyoz, F.

(1997a): «Dos cuentas de viajes en la frontera navarro-castellana-aragonesa del siglo XIV (1368-69 y 1370)», Príncipe de Viana, XVIII, 210, pp. 65-86.

(1997b): «Aproximación a la alimentación del ejército navarro durante la guerra castellano-navarra (1429)», Príncipe de Viana, LVIII, 212, pp. 567-588.

(1998a): «Alimentación y jerarquía social. La mesa de Leonel de Navarra (1383)», en Mito y realidad en la historia de Navarra. Actas del IV Congreso de Historia de Navarra. Pamplona. Gobierno de Navarra-UN-Ministerio de Educación, I, pp. 443-458.

(1998b): «La alimentación de la realeza navarra en el siglo XV: las cuentas del Hostal de la reina Blanca durante una romería a Zaragoza (1433)», en La Vida cotidiana en la Edad Media. VIII Semana de Estudios Medievales de Nájera. Zaragoza. IER, pp. 305-336.

_ Stouff, L. (1969): «La viande. Ravitaillement et consommation à Carpentras au XVème siècle», Annales E.S.C, XXIV/II, pp. 1431-1449.

_ Suárez, L. (1993): «Granada en la perspectiva castellana», en AA.VV.: La incorporación de Granada a la Corona de Castilla. Granada. DPG, pp. 19-40.

_ Telles Antunes, M. (1996): «Alimentação de origem animal em regime islâmico-Alcaria Longa e casa II da Alcáçova de Mértola», Arqueología Medieval (Formas de habitar e alimentação na Idade Média), 4 pp. 267-276.

_ Torreblanca, M. J.- Morales Gómez, J. J. (1995): «La provisión de la mesa de Fernando I en 1413: alimento y jerarquía», en Actes del I Col.loqui d'Història de l'Alimentació a la Corona d'Aragó. Edat Mitjana. Lérida. IEI, II, pp. 329-346.

_ Torres Balbás, L.

(1946): «Las alhóndigas hispanomusulmanas y el Corral del Carbón de Granada», Al-Andalus, XI/2, pp. 23-56.

(1947): «Plazas, zocos y tiendas de las ciudades hispanomusulmanas», Al-Andalus, XII, pp. 437-476.

_ Torres Delgado, C.

(1974): El Antiguo Reino Nazarí de Granada. 1232-1340. Granada. Anel.

(1993): «El reino nazarí de Granada. S. XIII-XV», en AA.VV.: La incorporación de Granada a la Corona de Castilla. Granada. DPG, pp. 747-777.

_ Torres Fernández, M. R. (1991): «La ciudad de Vera a comienzos del siglo XVI: Urbanismo y organización municipal», en Actas del VI Coloquio Internacional de Historia Medieval de Andalucía: Las ciudades andaluzas (siglos XIII-XVI). Málaga. UM, pp. 101-109.

_ Trenchs, J. (1995): «El peix a la taula de la princesa Mata d'Armagnac: els capritxos i gustos d'una infanta», en Actes del I. Col.loqui d'Història de l'alimentació a la Corona d'Aragó. Edat Mitjana. Lérida. IEI, II, pp. 309-328.

_ Trillo, C.

(1994): La Alpujarra antes y después de la conquista castellana. Granada. UG.

(1996): «Especies vegetales en el reino de Granada, según el vocabulario de Pedro de Alcalá (siglos XV y XVI)», Arqueología Medieval (Formas de habitar e alimentação na Idade Média), 4 pp. 59-94.

_ Uytven, R. van (1997): «Le combat des boissons en Europe du Moyen Âge au XVIIIème siècle», en S. Cavachiocchi (Ed.): Alimentazione e nutrizione. Secc. XIII-XVIII. Prato. Istituto Datini-Le Monnier, pp. 53-89.

_ Veas Arteseros, F. (1985): «Molineros y acarreadores: las ordenanzas de 1462», Miscelánea Medieval Murciana, XII, pp. 89-103.

_ Vela i Aulesa, C. (1996): «La col.lació un àpat medieval poc conegut», en Barceló, M.-Riera, A.: XIV Jornades d'Estudis Històrics Locals: La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII). Palma de Mallorca. IEB, pp. 669-686.

_ Viguera, M. J. (Coord.)

(1994a) Los Reinos de Taifas. Al-Andalus en el siglo XI. Volumen VIII/1 de la Historia de España Menéndez Pidal. Madrid. Espasa-Calpe.

(1994b) El Retroceso territorial de Al-Andalus. Almorávides y Almohades. Siglos XI al XIII. Vol. VIII/2 de la Historia de España Menéndez Pidal. Madrid. Espasa-Calpe.

_ Vincent, B. (1980): «Economía y sociedad en el Reino de Granada», en La Andalucía del Renacimiento., vol IV de la Historia de Andalucía. Barcelona. Planeta, pp. 161-223.

_ Vinyoles Vidal, T.

(1991): «Notes sobre el formatge de Mallorca», Butlletí de la Societat Arqueològica Lul.liana, 47, pp. 75-88.

(1995), «Alimentació i ritme del temps», en Actes del I. Col.loqui d'Història de l'alimentació a la Corona d'Aragó. Edat Mitjana. Lérida. IEI, pp. I, pp. 115-151.

(1996): «Uns menús diferents. L'alimentació d'esclaus i captius als darrers segles medievals», en Barceló, M.-Riera, A.: XIV Jornades d'Estudis Històrics Locals: La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII). Palma de Mallorca. IEB, pp. 543-565.

_ Waines, D.

(1989): In a Caliph's Kitchen. Londres.

(1992): «The Culinary Culture of Al-Andalus», en Jayyusi, S. K. (Ed.) (1992): The Legacy of Muslim Spain. Leiden-Nueva York. E. J. Brill, pp. 725-738.

_ Watson, A. M. (1998): Innovaciones en la agricultura en los primeros tiempos del mundo islámico. Granada. UG.

_ Wichkam, C. (1985): «Comprendere il quotidiano: antropologia sociale e storia sociale», Quaderni Storici, 60, pp. 839-857.



Hosted by www.Geocities.ws

1