Barcelona, 29 mar� 2005. L'historiador Josep Benet, en un article titulat "Provincianitzaci�" que publica l'Avui, denuncia la penetraci� oficial espanyola en institucions civils catalanes que fins ara no tenien cap depend�ncia de Madrid. Parla en concret del Palau de la M�sica. Els par�grafs m�s pol�mics de l'article s�n els seg�ents:
"Resulta que mentre s'est� redactant el text d'un nou Estatut que contingui moltes m�s compet�ncies, es produeix el fenomen seg�ent. La societat catalana, com sabem, amb el seu exclusiu esfor� hum� i econ�mic, per tant amb independ�ncia de l'Estat centralista i �dhuc sovint amb la seva hostilitat, va crear en el segle XIX i principis del XX algunes institucions que l'honoraven, com, per exemple, el Liceu i el Palau de la M�sica Catalana, seu de l'Orfe� Catal�. I posteriorment el govern de la Generalitat republicana, l'any 1934, cre� el Museu d'Art de Catalunya. La independ�ncia d'aquestes institucions respecte a l'Estat centralista era motiu d'orgull a Catalunya.
Ara, en un Estat democr�tic i auton�mic [sic], �s natural que aquestes institucions demanin que el poder central, que tan generosament subvenciona entitats semblants de Madrid, les subvencioni tamb� a elles. Com a conseq��ncia, s'han comen�at a entregar a aquestes institucions catalanes algunes subvencions �no correspon de discutir ac� la quantia�, per�, alhora que s�n concedides, resulta que un representant de l'Estat central entra a formar part del consell que les regeix. Aix� passa, per exemple, en el cas del Palau de la M�sica Catalana, en el patronat del Consorci del qual trobem com a vicepresidenta la titular del Ministerio de Educaci�n, Cultura y Deporte del govern central i, com a vocal, una subsecret�ria general de M�sica y Danza del mateix ministeri. I encara m�s: en el comit� executiu del Consorci s'hi troba, com a vocal, un director general del INAE, tamb� del mateix ministeri. Davant aquest fet, de vegades m'imagino la reacci� que tindrien aquell gran catalanista i arquitecte que fou Dom�nech i Montaner i el gran catalanista tamb� i gran m�sic que fou el mestre Millet.
Amb l'argumentaci� que s'utilitza per introduir ma�osamente representants del govern central en les institucions p�bliques i privades catalanes, potser arribar� un dia que el govern central exigir� la pres�ncia d'un representant seu al si del mateix govern catal�, perqu� aquest tamb� rep de Madrid una gran part dels diners de qu� disposa."
Les institucions culturals catalanes van acomodant-se a una normalitat prosaica. Com recordava dimarts Josep Benet en un article a l'Avui, aquesta normalitat passa, entre d'altres coses �algunes molt positives�, per l'entrada ministerial als seus �rgans de govern a canvi de finan�ament. Benet feia refer�ncia al Palau de la M�sica. El Liceu ja fa temps que est� en aquesta situaci� i ara s'hi ha afegit el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), fet que ha quedat en segon pla a causa de l'�xit de la finalitzaci� de les obres. El Teatre-Museu Dal� o el Festival de T�rrega tamb� tenen a dins el ministeri de Cultura. I despr�s hi ha aquells que fa anys que desitjarien tenir-lo i sempre s'han hagut de quedar amb les ganes: el Centre de Cultura Contempor�nia de Barcelona (CCCB) i el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba).
La manca de pot�ncia econ�mica del govern catal�, i m�s concretament de la conselleria de Cultura, ha anat facilitant aquesta progressiva provincianitzaci�, un proc�s lent per� segur. Amb una Generalitat econ�micament forta, segurament aix� no hauria passat, senzillament perqu� no hauria calgut. Ara, quan arribi el nou finan�ament, potser ja ser� massa tard per fer marxa enrere, si �s que hi ha voluntat de fer-la.
Ignasi Aragay
Avui 31 mar� 2005
He procurat sempre que el funcionari de torn escrigui correctament el meu nom. No m'ha servit de res. El 1987 van escriure malament el meu nom i cognoms al passaport. "L'ordinador no t� accents", va ser la justificaci� que em van donar. A la universitat, per la mateixa �poca i pel mateix motiu, tampoc em vaig poder matricular amb el meu nom correcte. L'any passat vaig anar a renovar- me el document nacional d'identitat a Barcelona. Al revisar les dades em vaig adonar que hi faltaven els accents. No ho podien rectificar. Despr�s d'anys d'esfor� est�ril, ara no tinc cap document oficial on el meu nom aparegui escrit correctament. He decidit rendir-me.
Jordi-Gaiet� Albert� Collado
Barcelona
El Peri�dico 9 gener 2005
A la web El Palleter, autoidentificada com �La revista digital d�informacio, opinio i noticies del Reine de Valencia� (6 vegades sic!) i web de refer�ncia del grup�scul pol�tic ultrablaver Coalici� Valenciana, que lidera Juan Garc�a Sentandreu, s�ha publicat el 20 de novembre (sic) un escrit d�amena�a contra el professor de Filologia de la Universitat de Val�ncia Abelard Saragoss�, que defensa aferrissadament la unitat de la llengua sense renunciar al nom de valenci�, i contra Pere Fuset, promotor del web Valencianisme.com.
A l�amena�a, per descomptat escrita en castell�, es diu de Saragoss� que �s �profesor de la Universidad de Valencia, se llama Abelard Saragoss� y vive en la calle.... n�mero..... de Picassent [�] Su tel�fono de casa para que pod�is felicitarle es el .... �. Tamb� es donen totes les dades de Fuset: �El otro antivalencianista es el administrador de la plataforma Valencianisme.com y este se�or se llama Pere Fuset i Tortosa [�] si quer�is felicitarle por tel�fono su m�vil es el .... �
Tant Fuset com Saragoss� han impulsat des de la web Valencianisme.com, vinculada al Bloc Nacionalista Valenci�, la doble denominaci� valenci�/catal� com a soluci� al conflicte ling��stic. De fet, Saragoss� fou l�autor del manifest a favor d�aquesta mesura. Tots dos amena�ats han anat ja a la policia i han denunciat els fets.