Barcelona, 29 setembre 2006. El marroqu� Ahmed Tommouhi t� 55 anys i des dels 40 ha estat a la pres�, a Catalunya, a la �nostra� pres�, per uns delictes que ell no va cometre. I tothom sap que �s innocent des de fa anys. Per� ni poder executiu, ni legislatiu, ni judicial no han actuat amb l�energia que requeria el cas per posar punt i final a una injust�cia que clamava al cel, que encara hi clama. Ara fa deu dies, Ahmed Tommouhi ha acabat la condemna i ha sortit lliure. Per� ell se sent estafat, no ent�n com una cosa �bvia no pot tenir altra soluci� que la que ell ha patit.
�S�c al carrer, per� encara no s�c un home lliure. Encara duc una corda, que costar� molt de tallar. [...] Hi ha dos tipus de just�cia, una per als europeus rics i una altra per als pobres. [...] Era pobre i nom�s tenia l�honor, i fins i tot aix� em van prendre. [...] Els meus fills s�han criat orfes amb un pare viu. [...] Molts advocats, en comptes d�enfrontar-se als jutges, nom�s serveixen per esgarrapar [...] Ja fa deu anys que es parla d�aquest tema p�blicament i no ha servit de res. Em sembla que ja no val la pena fer m�s entrevistes.� (Declaracions d�Ahmed Tommouhi a Pere R�os, El Pa�s 26 setembre 2006)
15 anys de pres� per no res. Ahmed Tommouhi NO HAVIA FET RES! El van confondre amb un altre i el van tancar. L�altre acusat amb ell, tamb� innocent, Abderrazak Mounib, va morir a la pres� l�any 2000. Tots dos, tornem-hi, eren innocents i continuen sent-ho. El fet que ara Ahmed Tommouhi hagi sortit de la pres� no fa que s�acabi l�afer. La societat occidental t� un deute pendent amb aquests dos ciutadans, amb les seves fam�lies i els seus descendents. I mentre no es repari el greuge, la ferida continuar� sagnant.
Eren magribins, marroquins, i a m�s a m�s eren pobres. Ahmed Tommouhi i Abderrazak Mounib van ser jutjats, condemnats i tancats a la pres� el mes de novembre de 1991, fa m�s de tretze anys, per uns delictes que no van cometre. Van rec�rrer la injust�cia �com �s l�gic, perqu� eren innocents� i van tornar a ser condemnats, ara ja amb sent�ncia ferma. Abderrazak Mounib va complir de fet cadena perp�tua: es va morir d�infart a la pres� l�abril del 2000. Ahmed Tommouhi, tot i que la premsa no en diu gaireb� res �fora de quan alg� de la fam�lia o un amic aconsegueix estovar els sentiments d�un periodista, de temps en temps�, continua a la pres�.
Tots dos van ser jutjats i condemnats per delictes de violaci�. La Gu�rdia Civil va recon�ixer despr�s en un informe la possibilidad que hi hagu�s hagut un error. �Massa tard� per a la just�cia espanyola. Tamb� van arribar �massa tard� les proves d�ADN que confirmaven que el veritable culpable de les violacions era un espanyol amb l�aspecte del qual Tommouhi tenia una retirada f�sica. Per� tamb� era �massa tard�. El Tribunal Suprem espanyol va negar la revisi� del judici perqu� la sent�ncia contra Tommouhi i Mounib era �ferma� i calia per damunt de tot �preservar la seguretat jur�dica�, no fos cas que alg� pens�s que les sent�ncies fermes poden ser tamb� err�nies, perqu� significaria que es poden rec�rrer i aix� �s tab�. Com que el cas, tanmateix, clamava al cel, el mateix Tribunal Suprem va demanar l�indult al govern espanyol, tal com ja ho havia fet el mateix fiscal del Tribunal Superior de Just�cia de Catalunya. Sense �xit. El Defensor del Pueblo espanyol tampot va ser escoltat. Els jutges i el govern espanyol van pensar, un cop m�s, que d�all� que digui el Defensor del Pueblo nom�s se n�ha de fer cas si hi ha en joc interessos d�espanyols-espanyols: si s�n catalans o bascos, que els bombin, i si s�n marroquins, pena capital. Deu ser per aix� que el Defensor del Pueblo espanyol ha decidit �ltimament que nom�s defensar� els espanyols que acreditin ser aut�ntics i de les JONS.
O sigui, els governs anteriors, del PSOE i del PP, se�n van rentar les mans, de totes aquestes sol�licituds. Els era igual que hi hagu�s informes favorables, proves d�ADN exculpat�ries i semblances f�siques amb assassins reconeguts. Una prova m�s que el govern anterior va ser totalitari i racista. I l�actual? L�actual govern tarann�tic diu que t� l�assumpte �entre les q�estions m�s urgents�. I qui dia passa any empeny, aix� va passant el temps.
S�, Ahmed Tommouhi continua a la pres�, complint la seva condemna a mort lenta.
A Europa �s prohibida la pena de mort. I la cadena perp�tua. Per� se�ls en fot. De moment ja n�han mort un. Diu que l�Estat espanyol �s un Estat de dret i que no �s racista. Ho �s per sistema. I tothom ho sap i mira cap a l�altra banda.
Ahmed Tommouhi �s marroqu�, i a m�s a m�s �s pobre. Per aix� fa tretze anys i escaig que �s a la pres� injustament. Potser tamb� complir� cadena perp�tua? Tant per tant, potser hauria estat millor la pena de mort per a tots dos. Si els han de matar igualment a la pres�, potser que facin via. Als Estats Units els hauria anat m�s b�. S�n m�s pr�ctics. All�, la just�cia ja hauria fet segurament que Tommouhi descans�s en pau amb el seu company Mounib. Per sempre.
Pere Saumell, periodista
Una persona innocent est� a punt de complir 5.000 dies a la pres�. Es diu Ahmed Tommouhi, i, en aquest temps, ha patit un infart i ha vist morir el seu company d�infortuni, Abderrazak Mounib.
Tommouhi i Mounib van ser condemnats per diverses agressions sexuals comeses a Catalunya el 1991. Sempre es van proclamar innocents. Ja a la pres�, una prova d�ADN va exculpar Tommouhi d�una de les agressions. Es va fer pal�s, a m�s, que el vertader autor era una altra persona a la qual el condemnat s�assemblava enormement. Es va anular una de les condemnes, de 50 anys. Per� en la resta de casos no hi havia proves d�ADN. I Tommouhi va continuar a la pres�.
Fa sis anys, el fiscal en cap del Tribunal Superior de Just�cia de Catalunya va sol�licitar l�indult per a Tommouhi. Malgrat que Tommouhi nom�s volia sortir-ne com a innocent, i no mitjan�ant mesures de gr�cia, el fiscal va considerar que l�indult era l��nica via per posar fi a la situaci�. Tamb� el Tribunal Suprem, quan va determinar la impossibilitat de revisar les condemnes, va instar la via de l�indult, i l�ha exigit reiteradament el defensor del poble.
Tanmateix, Ahmed Tommouhi continua a la pres�. Deixar� el Govern que hi faci els 5.000 dies?
Soledat Gomis Bofill i 100 signatures m�s
25 juny 2005
(De moment, han publicat aquesta carta: La Vanguardia, infoReflex, El Pa�s, Avui, El Peri�dico).
M�s informaci� sobre el cas ac�.
Barcelona, 17 desembre 2004. Des de fa uns dies, el Registre Civil de Barcelona no accepta noms amb ela geminada. Els responsables del Registre s�han adre�at als funcionaris del Ministerio de Justicia espanyol per demanar-los explicacions dos dies despr�s de comprovar que amb el nou sistema inform�tic estrenat el passat 28 de novembre l�ela geminada havia deixat d�existir a tot efecte. Des de Madrid, la resposta va ser: ��Ele geminada? �Y eso qu� es? Eso no puede ser�.
De moment, els funcionaris aconsellen les parelles que volen registrar fills amb uns noms de grafia �tan estranya� que els anomenin Avel�, Gala, Apeles, Sibila i Marcel�, o b� Avel-L�, Gal-La, Apel-Les, Sibil-La i Marcel-L�, ja que el sistema s� que admet noms compostos amb guionet, tot i que llavors la lletra que segueix el guionet hauria d�anar amb maj�scula. O sigui, ni carn ni peix. El mateix problema inform�tic sembla que existeix al registre de la Seguretat Social. Tant per tant, si tan complicat �s, i mentre no arribi la independ�ncia i puguem tenir els nostres programes inform�tics propis, potser seria millor tornar a fer-ho tot a m�, com s�ha fet durant segles i fins al mes passat. I mentrestant, des de Madrid ho veuen tot plegat com una mania m�s �de los catalanes, que sempre piensan cosas nuevas para fastidiar�.