reflexions
Creiem que una molt bona part de les idees que cont� aquesta declaraci� p�blica i la crida �tica que hi ha al rerefons transcendeixen les fronteres i s�n v�lides per a qualsevol pa�s i situaci� pol�tica. I com que ho creiem sincerament, hem decidit publicar-la.
Hem de precisar, per�, que a info-reflex no ens podem acabar determinats continguts de la declaraci�, com ara la crida que fa l�Associaci� als mitjans de comunicaci� per tal que no reprodueixin m�s imatges de l�11-M �crida que ens sembla una demanda impossible de complir, per gen�rica i indiscriminada. Els afectats per una trag�dia com aquesta potser han d�aconseguir que alg� els eviti el disgust de veure imatges i textos sobre la desgr�cia, esporgant-los pr�viament els diaris que hagin de llegir o controlant el comandament de la televisi�, per� no poden traslladar aquesta necessitat tan espec�fica, aquesta l�gica hipersensibilitat, a tota la societat, i menys encara de manera permanent. Tampoc no ens agrada el to justicier de determinades reivindicacions ni compartim el rerefons nacionalista-essencialista espanyol d�algunes de les afirmacions que s�hi fan, o que s'apel�li en un determinat moment a l'autoritat d'un suposat "pacte antiterrorista" a la firma del qual no van ser convidats la majoria dels grups pol�tics que escoltaven la declaraci�, una discriminaci� flagrant que tanmateix no �s denunciada durant el parlament de l�Associaci�.
Esperem que ning� no s�escandalitzi d�aquestes reserves nostres.
El fet real �s que tot comptat i debatut, ens semblen m�s positives, i de llarg, les aportacions netes d�aquest document que els possibles inconvenients que pugui incloure. I en qualsevol cas, tamb� als mitjans de comunicaci� i a la gent del carrer ens conv� fer una reflexi� sobre la nostra manera d�informar o de cercar informaci�, per mirar de tenir sempre en compte les v�ctimes de les desgr�cies i la sensibilitat dels seus familiars. Hi ha fotos i descripcions �necess�ries� i fotos i descripcions morboses. Creiem, per�, que hi ha d�haver fotos i descripcions, ja que s�n un instrument molt important per a la cohesi� i la solidaritat social davant les desgr�cies.
Justament per tots aquests motius hem decidit publicar la declaraci� �ntegra, sense treure-li ni una coma. A partir d�ara, doncs, es pot llegir tamb� en catal� aquesta important declaraci� de principis, democr�tica i ciutadana.
�De qu� reien, senyories?�
Intervenci� de Pilar Manj�n, portaveu de l�Associaci� 11M Afectats del Terrorisme, davant la Comissi� d�Investigaci� del Congr�s dels Diputats de l�Estat espanyol
(Versi� �ntegra en catal� de la intervenci� de Pilar Manj�n al Congr�s dels Diputats espanyol, el 15 de desembre del 2004)
Madrid, 15 de desembre de 2004
Senyor president, senyores i senyors comissionats:
El meu nom �s Pilar Manj�n. Vinc en representaci� de l�Associaci� 11M Afectats del Terrorisme, de les v�ctimes, ferits i les seves fam�lies, �nicament i exclusivament com a portaveu d�una associaci� de v�ctimes. Abans de comen�ar la intervenci�, vull deixar const�ncia de la ferma voluntat de l�entitat a la qual represento per transmetre de manera deliberada el sentiment d�un col�lectiu, no pas el meu.
Compareixem davant vost�s a la casa on resideix la sobirania del poble, amb el prop�sit d�intentar ser la veu dels absents i dels ferits, que encara a dia d�avui continuen el calvari de dolor, entrant i sortint dels diferents hospitals. Perqu� la seva veu, apagada en la immensitat del dolor, per� viva i totpoderosa en el nostre record, ressoni en l�interior d�aquestes parets.
Compareixem persones i fam�lies senceres agrupades en l�Associaci�. Cada traspassat �s un projecte vital, un part il�lusionat, una adolesc�ncia conflictiva, un c�mul d�il�lusions, d�afectes, d�amors i lluites. Vides repletes i ara escap�ades. Vives en nosaltres.
� Vost�s, senyories, han discutit sobre qui va parlar, de qu� i quan s�inform�. Han parlat de circumst�ncies, de maniobres i manipulacions, de desinformacions, de confidents i de desconfiances. Han parlat de circumloquis o perif�ries. Han parlat, senyories, de vost�s. Essencialment de vost�s
192 traspassats, 1.500 ferits. Una simple xifra per a molts de vost�s. Tot un m�n per a cadascun de nosaltres. Espero que entenguin el que significa llevar-se cada dia amb una p�rdua vital, anar-se�n a dormir cada dia amb una p�rdua vital, l�esfor� enorme que comporta acceptar l�inexplicable. Necessitem l�encoratjament d�ells, dels afectats, per a caminar i estar-nos davant la porta d�aquest Congr�s, o aqu� davant vost�s.
Perqu� vost�s, senyories, en aquesta Comissi� han discutit sobre qui va parlar, de qu� i quan s�inform�. Han parlat de circumst�ncies, de maniobres i manipulacions, de desinformacions, de confidents i de desconfiances. Han parlat de circumloquis o perif�ries. Han parlat, senyories, de vost�s. Essencialment de vost�s. Ha sigut la Comissi� de vost�s i per a vost�s.
Nosaltres, els nostres familiars, no hem estat en aquesta casa que, se suposa, �s la de tothom. Avui, per primera vegada, hi trobem un lloc. Malgrat que els pesi a alguns de vost�s, a vost�s que preferirien continuar utilitzant les v�ctimes com a arma llanc�vola i argument immoral per al desprestigi d�altri, avui parlem en nom de persones de carn i ossos, dels �ssers que s�n al nostre cor, les figures dels quals manipulen com a recurs per a medalles o per a fotos d�ocasi�.
Per� aqu� som i aquesta �s la nostra veu. Avui no som el testimoni mut per a la desc�rrega dels flaixos. Avui parlem, senyories. Avui diem les coses llargament meditades, llargament discutides en reunions, en trobades, fent caf�s, al carrer, per tel�fon. Han sigut mesos de donar-nos suport mutu, de rumiar i mirar d�entendre. Mesos de no ser escoltats. Avui, senyories, durant uns minuts, sorprenentment la paraula �s nostra.
Permetin, senyories, que durant un instant breu aquesta Comissi�, que havia de ser la de tota la ciutadania i que vost�s s�han fet seva per a fer pol�tica de pati s�escola, sigui dels �nics i veritables amos, dels que n�havien d�haver estat els protagonistes principals. Nosaltres no tornarem a veure�ls mai, per� el seu involuntari sacrifici romandr� per sempre en els nostres cors i en la mem�ria de tota la ciutadania.
Prenem tamb� la paraula en representaci� dels que van sobreviure, dels que encara pateixen el malson del cop cruel que ha marcat les seves vides per sempre m�s i del qual dif�cilment podran recuperar-se algun dia. D�aquests molestos testimonis vivents de l�horror.
Compareixem davant vost�s, amb aquest document meditat i consensuat per les v�ctimes i els supervivents integrats en l�Associaci� 11M Afectats de Terrorisme, amb l�obligaci� de fer-los vius davant vost�s, com ho estan en els nostres cors, en la nostra mem�ria i com a punt de refer�ncia de la nostra vida quotidiana.
Senyories, per a nosaltres tenen nom i rostre (Javi, Pilar, Daniel, Eva Bel�n, Susana, Emilian, Carlos, �scar, Rodrigo, Rodolfo, Jos� Luis, Sonia, Abel...) i cadascun d�ells �s imprescindible i irrepetible, pertanyen a les nostres vides, a la de les seves fam�lies, amics, companys de feina, d�escola, eren ve�ns... Els necessit�vem.
Com necessitem recuperar el somriure dels que aquell dia conservaren la vida a c�pia de no tornar a somiar coses boniques, que conserven l�horror gravat a les retines (Rosa, Jes�s, Mzia, Javier, Maribel, David, Mariam, Raquel, Laura...)
Tamb� enraonarem en nom de les fam�lies, tant dels ferits com dels assassinats. Testimonis tamb� d�aquell horror i apel�lant igualment davant la consci�ncia de vost�s. Consci�ncia, pel que hem sentit aquests dies, entestada en l�autoexculpaci� obsessiva, ben blindada i entrenada perqu� la realitat no trobi una escletxa per la qual escolar-se.
Tant de bo una nit, ni que sigui en somnis, aquest blindatge a l�horror cedeixi i siguin vost�s, i els qui els manen, conscients un sol instant del sofriment que van poder provocar amb les seves decisions, o del que no van aconseguir evitar. Amb aquest �nic segon de clarivid�ncia, amb aquest �nic segon de lucidesa, i amb all� que aquest segon comportaria, n�hi hauria prou probablement per obrir-los els ulls. Familiars que els parlen colgats en la indignaci� de l�inabastable i entestats en l�esfor� diari de la superaci�, tots �rem innocents, tots som innocents, i aix�, senyories, obvi com �s, no ha d�oblidar-se mai.
Hi ha hagut qui ha mirat de vetar aquesta compareixen�a. L��ltim pas en aquesta apropiaci� d�una cosa que no �s de vost�s, en l�intent d�usurpar la veu als afectats, de deslegitimar-los, de sotmetre�ls al joc pol�tic de vost�s i d�intentar encasellar-los en tal o tal opci�. Aquesta �s la seva guerra, senyories, no la nostra. Els que intentin identificar els afectats, com a col�lectiu en general o aquesta Associaci� en particular, amb una determinada opci� pol�tica, s�equivoquen i fan un servei gald�s a la transpar�ncia que totes les veus aclamen.
Tothom, senyories, podia haver anat en algun d�aquells trens, i tothom podia haver mort en els escenaris de l�horror, a Santa Eugenia, al Pozo del T�o Raimundo, a T�llez o a Atocha. All� es van escap�ar les vides d�estudiants i treballadors, el motor d�una societat. Gent innocent.
Hi insistim, tothom podia haver anat en aquells trens. L�atzar, i nom�s l�atzar, va disposar que hi an�ssim els qui estem asseguts avui ac� com a Associaci� 11M Afectats del Terrorisme. Per� el que els estem dient no �s producte de l�atzar, vost�s mateixos ho haurien manifestat si estiguessin asseguts en aquesta banda, i poden estar conven�uts que el contingut de les paraules que ac� s�escoltaran seria el mateix.
Aquesta realitat que tothom podia haver anat en aquells trens l�entengu� tot un poble, que es va cohesionar multitudin�riament contra l�horror, com ja havia passat altres vegades, en el rebuig a la viol�ncia indiscriminada, en contra dels terrorismes i en contra de les guerres. Aquest poble �s pac�fic, amarat de desigs de pau, amb vocaci� de di�leg en les seves entranyes. El poble els ho ha demostrat, senyories, cada vegada que hi ha estat cridat.
Continuem esperant que corresponguin als gestos de la societat civil. S�han pres decisions d�una gravetat extrema en nom seu, sense consultar-lo i en contra de la seva voluntat.
Senyories, volem manifestar el nostre rebuig m�s absolut a qualsevol tipus de terrorisme, vingui d�on vingui. Estem contra la barb�rie, l�horror, contra els fanatismes i l�integrisme religiosos, ideol�gics i pol�tics. A favor de la toler�ncia, la conviv�ncia, i per la PAU.
El segle XXI ha consagrat l��s covard i mesqu� de la ciutadania com a arma de guerra. Res no ho pot justificar, ni pot haver-hi comprensi� per a aix�, ni des del punt de vista hum�, ni des del pol�tic.
Cap objectiu pol�tic justifica el terrorisme, que �s �no en tenim cap mena de dubte� el recurs dels covards. No hi ha res m�s f�cil que sacrificar persones que no poden defensar-se. No hi ha res m�s f�cil que atorgar-se el dret de decidir sobre la vida o la mort dels altres, utilitzant la poblaci� civil com a escut hum�, els ciutadans del carrer, la gent. Per a ells s�n an�nims; per a nosaltres, tenen nom i cognoms, hist�ries de vida interrompuda.
Mai no oblidarem ni perdonarem els terroristes que van portar a terme l�atemptat, no els donarem mai la m�s m�nima possibilitat de comprensi�, justificaci� ni cr�dit de representativitat de res ni de ning�.
El terrorisme �s la m�s gran de les baixeses i la m�s gran de les covardies. El terrorisme �s, abans que res, l�expressi� del pitjor de la naturalesa humana i del menyspreu cec a la vida. Ni tan sols cal sentir-ne la urpada en primera persona per a dir-ho amb tots els ets i uts. Nom�s cal seny i sentit �tic. Ells s�n el darrer esgla� de la degradaci� moral de l��sser hum�.
Nom�s en ments recargolades pot cabre-hi la barbaritat de truncar il�lusions, somnis, esperances, inquietuds, desigs, riure, vida..., i en canvi sembrar el dolor de milers de fam�lies sota el nom d�alguna p�tria o religi�. De mirar cap a l�altra banda, de justificar-ho amb inversemblants i delirants c�lculs pol�tics.
Ens en sortirem, no ho dubtin, ho aconseguirem, donant-nos suport entre nosaltres, amb les nostres fam�lies, els nostres amics i els nostres companys de viatge en el cam� de la desra�.
� Volem ser signe d�uni� i di�leg entre els ciutadans democr�tics que sostenen opcions diferents. El nostre sofriment ha de ser la prova i l�exemple vivent de la uni� que vost�s, els uns i els altres, no aconsegueixen ser
Tanmateix, volem expressar la nostra solidaritat i afecte a totes les v�ctimes del terrorisme del nostre pa�s, perqu� sabem que la seva p�rdua i el seu dolor s�n id�ntics que els nostres. M�s enll� de conviccions pol�tiques o ideol�giques hi ha una cosa que uneix tots els supervivents, que �s la capacitat de recon�ixer el patiment en l�altre, de poder veure�ns des del mateix lloc.
Totes les v�ctimes s�n v�ctimes. El sofriment no reconeix fronteres ni ideologies. Des de la nostra legitimitat com a afectats els seguirem insistint, senyories: no utilitzin mai m�s, ni aqu� ni en cap altre context, el dolor de les v�ctimes amb fins partidistes. No l�utilitzin com a bandera de la pr�pia causa. Som un signe d�uni�. Volem ser signe d�uni� i di�leg entre els ciutadans democr�tics que sostenen opcions diferents. El nostre sofriment ha de ser la prova i l�exemple vivent de la uni� que vost�s, els uns i els altres, no aconsegueixen ser.
Recon�ixer que tots els sofriments tenen la mateixa legitimitat moral i la mateixa gravetat �s un primer pas, necessari i imprescindible per construir una societat sobre fonaments nous i renovats, en la qual tothom pugui mirar-se a la cara. I per aix�, des d�aqu�, parem la m� a totes les associacions de v�ctimes, a tots els supervivents de qualsevol forma de viol�ncia pol�tica, a tots els que desitgin con�ixer-nos. Ac� estem, esperant continuar coneixent-nos, per continuar aprenent junts per la pau.
No podran v�ncer-nos mai. Vam patir amb serenor l�11 de mar�, per� avui exigim amb fermesa i dignitat davant vost�s, aixecant el cap amb orgull, amb un comportament ser� i democr�tic, i des de la reflexi� i el di�leg intern com a associats, no cedir mai al xantatge ni a la intoler�ncia i buscar els camins de la cohesi� social.
� Les v�ctimes no hi entenem, en posicionaments pol�tics. Som v�ctimes. Res m�s. I nogensmenys
Pretenen sotmetre�ns al discurs de la polaritzaci�, al discurs de �qui no est� amb nosaltres est� amb ells�, el discurs de �qui no ens defensa, �s un tra�dor�. No caurem en aquest desprop�sit. No ens mou cap partit. No ens interessa cap partit m�s enll� de les opcions privades i personals de cadasc�. Les v�ctimes no hi entenem, en posicionaments pol�tics. Som v�ctimes. Res m�s. I nogensmenys.
Per a vost�s tot �s pol�tica, i per a vost�s tot vol dir partidisme, per� afortunadament, fora d�aquesta casa encara queda molt aire fresc i molta llum sota el cel. Escoltin amb el cor tan net com puguin, al marge dels respectius partits, com a homes i dones corrents que encara s�n capa�os de sentir un discurs que surt del cor, de la reflexi�, de la discussi� col�lectiva, de l�autoritat �tica de la nostra posici� com a supervivents de l�horror. Si alguna cosa ens aporta aquest dolor, �s la m�xima lucidesa per a sentir. Nosaltres, senyories, s� que podem dir que no portem ulleres de cap color.
�s clar que som persones singulars, que no tenim grans discursos, que pensem diferent entre nosaltres �no caldria sin�, senyories�, que vivim el nostre dolor de forma plural. El que tenim �s un denominador com� que predomina sobre les nostres difer�ncies: el dolor, la pena, el sofriment, la tristesa, la melangia, l�enyor, la capacitat de resist�ncia i de lluita i la voluntat incorruptible d�intentar arribar fins al fons i fins a la veritat dels fets. I �s aquest, senyories, el motor que ens mant� avui aqu�, davant vost�s. Aquesta for�a moral i aquest coratge, i no cap altre. El ferm prop�sit que la veritat, la transpar�ncia i la just�cia imperin entre nosaltres.
Nom�s els seus interessos partidistes poden fer-los cecs davant aquesta realitat. Des de l�autoritat moral que tenim, l��nica que mai no ens podran arrabassar, els exigim que no ens manipulin, que no ens usin. No tenim sigles. Si s�n les �niques ulleres amb les quals vost�s poden veure el m�n, facin l�esfor� de treure-se-les un moment, d�escoltar, pensar i sentir com a �ssers humans.
Senyories, els d�iem en comen�ar aquesta compareixen�a que vost�s havien fet pol�tica de pati d�escola. No �s una afirmaci� gratu�ta. Amb la for�a d�aquestes conviccions, tamb� els venim a retreure com a diputats, i per tant com a representants del poble �no se n�oblidin�, les seves actituds d�aclamaci�, ovacions i v�ctors, durant el desenvolupament d�algunes de les compareixences d�aquesta Comissi�, com si fos un partit de futbol.
Del que es parla, senyories, �s de la mort i de les ferides de per vida patides per �ssers humans, de p�rdues que ens han omplert de desolaci� i amargor en el grau m�s alt possible. De qu� reien, senyories?, qu� ovacionaven?, qu� victorejaven en aquesta Comissi� SEVA?
Senyories, vost�s deuen tenir fills, esposes, marits, germans, etc. Posin-se en aquesta banda, pensin un moment que els acomiaden de matinada i nou mesos despr�s encara continuen esperant-ne el retorn. La p�rdua d�un �sser estimat en aquestes circumst�ncies �s el m�s semblant que hi ha a la mort pr�pia.
Han estat moltes les ocasions en qu� hem percebut que la finalitat d�aquesta Comissi� no passava ni de bon tros per esclarir els fets que es plantejaven inicialment, sin� m�s aviat per a utilitzar els fets, i a nosaltres mateixos, com a aliment per a les l�nies argumentals del qui parla. Els uns per a llen�ar la culpa als altres.
Fa anys, senyories, que van firmar el Pacte antiterrorista en el qual es comprometien a no utilitzar el terrorisme com a arma electoral i partidista. Permetin-nos, alguns de vost�s, que no ens els creguem aquesta vegada. La seva credibilitat pel que fa a aix� ha quedat m�s que deteriorada.
� No podem admetre, de cap manera, que utilitzin de manera sistem�tica els nostres ferits i afectats, i molts menys els nostres morts, com a culpables de la derrota electoral d�alguns, o del bitllet de triomf d�altres
Vost�s ho saben perfectament, encara que no els agradi sentir-ho: ens han convertit en moneda de canvi del joc pol�tic.
De la mateixa manera que d�iem que no podem admetre que se�ns utilitzi com a arma pol�tica entre partits, no podem admetre, de cap manera, que utilitzin de manera sistem�tica els nostres ferits i afectats, i molts menys els nostres morts, com a culpables de la derrota electoral d�alguns, o del bitllet de triomf d�altres. Ells, per a desgr�cia seva, no van poder votar. Alguna cosa vam fer malament, alg� es va equivocar, algunes persones devien cometre errors greus perqu� els male�ts poguessin preparar i dur a terme una malvestat assassina tan gran.
N�hi ha que acusen d�imprevisi� pol�tica i manipulaci� de la informaci�. N�hi ha que acusen d�organitzar manifestacions il�legals i linxaments socials. I qui ens defensa a nosaltres, els supervivents, i les v�ctimes? Qui seran els que d�una vegada per totes assumeixin les terribles irresponsabilitats (vinguin d�on vinguin) que ens han portat a patir aquest brutal atemptat?
Tots vost�s argumenten que �s un altre partit, el responsable. S�n buits aquests arguments i formen part del joc pol�tic que acostumen, o realment estan basats en fets que poden provar-se? Si �s aix�, informin del que saben i no expliquen, i facin-ho davant qui correspongui, davant els jutges. Estem cansats d�acusacions sense proves, ens sembla mesqu� llen�ar la pedra i amagar la m�.
Si aquesta Comissi� �s un joc, de la qualitat �tica dels nostres parlamentaris no se�n pot dir res.
� Continuem esperant les disculpes i l�assumpci� de responsabilitats per part de qui li pertoqui fer-ho
Si aquesta Comissi� fa anar dades reals i errors reals, basats en dades objectivament comprovables, continuem esperant les disculpes i l�assumpci� de responsabilitats per part de qui li pertoqui fer-ho. I perqu� no hi hagi dubtes, l�assumpci� de responsabilitats per a nosaltres vol dir DIMISSIONS DELS C�RRECS POL�TICS, INSTITUCIONALS I POLICIALS ALS QUALS PERTOQUI FER-HO.
Aquestes dimissions no han d�eximir en cap cas de les responsabilitats legals que per la via penal hagin d�imputar-se als qui per error o omissi� no van posar tots els mitjans al seu abast per a evitar que aquesta trag�dia ens fueteg�s. Aquesta Comissi� no ha de significar en cap cas el tancament de la via jur�dica i en aix� serem, les v�ctimes, especialment bel�ligerants.
Tampoc no ens ha deixat satisfets la malvolen�a amb la qual han declarat determinats comissionats en els seus interrogatoris, en deixar caure i fer cr�ixer el dubte sobre les responsabilitats directes de l�atemptat. La frivolitat amb qu� alguns gallegen sobre determinades autories, a m�s d�angoixa ens causa perplexitat, i no ens fa pas servei l�empara de cortines de fum o de prop�sits foscos.
Quan se sap que els autors no s�n en deserts llunyans, cal aportar les proves pertinents davant el jutge Del Olmo. Volem dir-los que confiem en la Just�cia i que creiem que les forces de seguretat de l�Estat, al marge de les possibles equivocacions que haguessin pogut cometre �i que en qualsevol cas no han de ser ni poden ser cap excusa per a ning��, desenvolupen amb �xit i amb bra� la seva tasca professional.
Quan ens vegin, recordin �vost�s, o els qui els manen a vost�s� que si hi va haver una sola possibilitat d�haver evitat que aquests fets s�esdevinguessin, i hi ha arguments fonamentats per a pensar que n�hi va haver no pas una, sin� moltes, nosaltres som els molestos testimonis de la seva irresponsabilitat per no haver-ho evitat.
Senyories: ens hauria agradat molt que ens informessin peri�dicament del desenvolupament de les sessions o que ens haguessin perm�s ser-hi presents. Aix� no ha estat possible, i conv� remarcar que no ha estat pas perqu� les v�ctimes no hagin manifestat repetidament i insistent el seu inter�s per assistir en aquesta Comissi�. A l�espectacle d�aquesta Comissi� que es tancar� com va comen�ar: sense depurar les responsabilitats pol�tiques dels que sabien o tenien a les seves mans... Els que podien evitar la barb�rie.
Voldr�em esmentar-los les innombrables mem�ries que han ultratjat en convertir aquesta Comissi� en un circ medi�tic. Milers de fam�lies destrossades. La nostra crida �s una crida a l��tica, a la moral. A l��tica de vost�s. A la moral de vost�s, des de la legitimitat inq�estionable que ens atorga la condici� de v�ctimes. Ning� no t� ni pot tenir veu m�s autoritzada que la de tots els que s�n ara i aqu� presents, darrere la meva veu.
Senyories, si queden irresponsabilitats per depurar, corresponen fonamentalment als qui detenien el poder en aquell moment. I aquesta �s una obvietat irrefutable.
Per aix�, �s imprescindible que una cosa tan execrable com aquesta no torni a passar. Ho manifesten tots els ciutadans d�aquest pa�s i ho exigim nosaltres. �s l��nic consol que ens queda i aquest ha de ser el prop�sit de les conclusions d�aquesta Comissi�. No hi ha res que ens pugui retornar els nostres �ssers estimats, ni res que pugui guarir les ferides dels encara convalescents, per� no f�ra just deixar de recon�ixer que alguns elements de l�engranatge que hauria d�haver previst el perill fallaren estrepitosament, i aix� ha quedat demostrat.
Tamb� VOLEM SABER qu� va passar aleshores, quins mecanismes fallaren, qui ens va avisar i qui els va ignorar, qui �s responsable d�aquest disbarat que ha arrasat els projectes de futur de 2.000 persones. Els autors materials dels fets, els instigadors i els ide�legs s�n responsables, per� si res hem tret de clar d�aquesta Comissi� �s que m�s enll� dels fets irrefutables i de les vides estroncades, s�han com�s errors i imprevisions que amb data d�avui continuen sense assumir-se.
Una �nica q�esti� tenim clara les v�ctimes, i �s que per damunt de tot volem CON�IXER amb exactitud els fets, les errades i les irresponsabilitats que es deriven de l�atemptat terrorista m�s gran en la hist�ria d�Espanya.
Senyories, durant totes les compareixences han posat el focus dels fets en el que succe� entre els dies 11 i 14 de mar�. No hi ha res m�s lluny de les inquietuds de les v�ctimes. Sabem perfectament qu� va passar aquells dies: vam cercar els nostres morts, els plany�rem, els enterr�rem, inciner�rem... ens en vam acomiadar. A uns altres els van cuidar mentre ni tan sols eren conscients del que els havia passat, se n�assabentaren despr�s, quan es van despertar mentre intentaven quedar-se en aquesta banda del m�n. Uns altres intentaven entendre com era possible que els hagu�s passat a ells �per qu� a nosaltres?, qu� �s el que hem fet per a mer�ixer-nos aix�?
Ens interessa saber qu� va passar entre l�11 de mar� i el 14 de mar�, tamb� despr�s, perqu� no vam poder viure-ho. Per� sobretot ens interessa SABER, senyories, qu� va passar abans.
Qu� fou el que va passar abans de l�11 de mar� perqu� aquesta barbaritat arrib�s a perpetrar-se?: xarxes de tr�fic d�explosius que no s�investiguen, informes que avisaven de la immin�ncia de l�amena�a terrorista, manca de mitjans per a investigar presumptes terroristes (falten policies, falten traductors, falta pressupost, en definitiva, falta voluntat pol�tica per a preveure el que se�ns tirava al damunt despr�s de passar a convertir-nos en objectiu terrorista).
Vost�s, senyories, han pogut veure�ns setmana rere setmana a la Puerta del Sol. Silenciosos, callats, amb una samarreta que simplement feia el nostre prec de transpar�ncia. Ens van desallotjar de la porta del Congr�s i ens van enviar a la Puerta del Sol. All� continuem durant mesos: mesos, senyories. Aguantant sol, pluja, suports i tamb� insults. All� continuem amb el nostre testimoni mut escrit a les samarretes: transpar�ncia, per ells, per a ells, per a nosaltres, i per a tothom que s�identifica amb la nostra indignaci�.
� Exigim de manera contundent i expl�cita la creaci� d�una nova comissi� d�investigaci� formada per persones independents i experts. Una comissi� en la qual els partits pol�tics no hi estiguin presents, perqu� la investigaci� recaigui en persones lliures d�interessos partidistes
Ens sembla que no han ent�s, senyories, qu� vol dir per a nosaltres la paraula TRANSPAR�NCIA. Ens molestarem a explicar-los-ho.
No volem que aquesta Comissi� continu�. No, per descomptat, amb el format actual: un espai per a la renyina entre partits. Exigim de manera contundent i expl�cita la creaci� d�una nova comissi� d�investigaci� formada per persones independents i experts. Una comissi� en la qual els partits pol�tics no hi estiguin presents, perqu� la investigaci� recaigui en persones lliures d�interessos partidistes, que ajudin la ciutadania espanyola a entendre qu� va passar, que delimitin les irresponsabilitats que siguin procedents i que proposin les reformes necess�ries en el funcionament de les inst�ncies de l�Estat. Facin que una situaci� com aquesta no es torni a repetir. Posin-se al marge i permetin la transpar�ncia.
No ens prometin m�s coses que no ens interessen. No ens donin m�s colpets a l�esquena. No ens mirin amb cara compassiva. Simplement i purament, permetin la veritat.
La pilota �s a la seva teulada.
Nosaltres, ara per ara, els explicarem les nostres hist�ries:
Com vost�s deuen saber, l�11 de mar� del 2004 una gran commoci� sacsej� els fonaments de l��nima de Madrid i, despr�s de les primeres not�cies, va comen�ar el calvari per a milers de persones. Unes, mirant de contactar amb els familiars; unes altres, cam� dels hospitals, i 192 esperant per ser identificats mentre viatjaven a les nostres mem�ries per a instal�lar-s�hi per sempre.
Les fam�lies van comen�ar a mobilitzar-se pertot arreu, mirant de localitzar els �ssers estimats, comen�ant el calvari de la desesperaci�, la incredulitat, el vagareig sense rumb, el desassossec, per acabar el dia recalant en un hospital, buscant desesperadament un nom en una llista o en el canyet d�IFEMA, per a rebre-hi la sent�ncia de mort.
En aquell indret macabre roman�em molts de nosaltres durant dos, tres i m�s dies, fins que pod�em rebre les restes dels nostres familiars i amics per donar-los sepultura en terribles circumst�ncies.
Uns cerc�vem els nostres �ssers estimats, que descansaven entre els freds pavellons curulls d�abs�ncies, mentre n�hi havia que es preocupaven m�s per recon�ixer els cossos dels suposats su�cides. �ssers estimats contra proves volgudes.
Sort�em de l�estupor i del caos en qu� moltes vegades es va convertir la rutina de gestionar morts i lesions, per a submergir-nos en l�avenc profund del dolor i la incredulitat.
Alhora que uns sacsaven el cap per a espantar de la ment les imatges macabres gravades en el seu interior, altres lluitaven contra la mort als quir�fans o es guarien les ferides i a molts altres ens atrapava per sempre l�assassina abs�ncia dels nostres, i entr�vem al laberint per a barallar-nos contra el dol de l�inexplicable. Qu� li dirien, senyories, a una nena de quatre anys quan demana per la mare morta?
Mentre es decidia el futur pol�tic d�Espanya, nosaltres ens plantej�vem el present entre la vida i la mort, i ens sent�em culpables per menjar, per dormir, per respirar, per veure, per sentir, per viure i per ser humans. La barb�rie s�instal�l� entre nosaltres i ens submerg� en el fred i llarg hivern en qu� es van convertir les nostres vides, del qual aconseguirem sortir per viure amb el cap alt, i ells sempre entre nosaltres.
� Assist�em com aut�mates a actes de car�cter p�blic o privat. Tot per a les v�ctimes per� sense les v�ctimes. Sense preguntar-nos, sense consultar-nos, sense tenir-nos en compte, sense respectar la nostra voluntat ni demanar perm�s per a la utilitzaci� de noms, fotografies i hist�ries que formen part de la privacitat de les fam�lies
En principi, ens vam veure envoltats en la bogeria, el desconcert i la desesperaci�, mentre assist�em com aut�mates a actes de car�cter p�blic o privat. Tot per a les v�ctimes per� sense les v�ctimes. Sense preguntar-nos, sense consultar-nos, sense tenir-nos en compte, sense respectar la nostra voluntat ni demanar perm�s per a la utilitzaci� de noms, fotografies i hist�ries que formen part de la privacitat de les fam�lies.
Despr�s dels primers mesos de malson vam comen�ar a treure el cap t�midament a les finestres del nostre laberint fosc per anar descobrint amb estupor com apareixien assassins, confidents, alts c�rrecs, responsables pol�tics, compareixents de tota mena en aquesta Comissi� d�investigaci�, sense que els dies i fulls de declaraci� ens atorguessin la claredat m�s menuda sobre all� realment rellevant: les veritats i les responsabilitats.
Hem anat coneixent els assassins materials amb les cares i els noms, i alguns dels organitzadors. Ens an�vem quedant bocabadats en con�ixer les cares dels qui van proporcionar mitjans i cobertura als assassins.
Per� en aquests mesos tamb� ens hem anat coneixent entre nosaltres, de boca en boca, sense cap facilitat institucional per trobar-nos. Hem anat creant xarxes de solidaritat, de suport mutu, teixides amb molt d�esfor�. Trucades de tel�fon de persones que es van con�ixer a IFEMA o a les oficines on calia anar, finestreta rere finestreta, per als tr�mits i la burocr�cia que acompanyen el dolor.
Ens hem conegut pel boca a orella, i uns quants van comen�ar a sortir al carrer, com els d�iem, amb el seu dolor com a bandera en forma de samarreta, recollint les 12.500 signatures que aquesta casa coneix i no at�n. S�han lliurat, senyories, 12.500 signatures, nostres i de ciutadans del carrer, recollides setmana rere setmana per demanar que la Comissi� no fos a porta tancada, que hi hagu�s llum, que hi pogu�ssim estar i escoltar per no haver d�informar-nos per tercers.
La informaci� que rebem les v�ctimes sobre les feines de la Comissi� provenen de les publicacions en premsa i d�all� que els mateixos afectats ens hem molestat a cercar pels nostres mitjans propis.
Volem repetir de nou, senyories, que som persones f�siques, no pas titelles. Que no ens identifiquem com a col�lectiu amb posicionaments partidistes de cap mena, sin� amb el dolor i el sofriment dels que pateixen la nostra condici� de v�ctimes i supervivents del terror, que no ens deixarem manipular per ning�. No permetrem que ning� ens situ� com a simpatitzants de l�altre per tot seguit desqualificar-nos.
Sabem que correm el risc que dem� els titulars d�alguns diaris ho intentin. Uns diran que estem manipulats pel PSOE i que �s obvi que servim els seus interessos. Uns altres, que servim els interessos del Partit Popular. No cal que ho escriguin. Ho sabem i ens ho esperem. I ens avancem a vost�s, perqu� per aquest cam� no pensem caminar-hi. No entrarem al joc de la polaritzaci� social en inter�s dels partits. L�actual Junta Gestora de l�Associaci� 11M Afectats de Terrorisme, els socis i afectats que representem, constitueixen un col�lectiu format per �ssers humans que voten tots els partits (o cap).
Dem� podrem trobar-nos alg� que dir� que les nostres paraules estan regades per la ranc�nia i la ceguesa de l�odi. Pretendran invalidar els nostres arguments emparant-se en la nostra condici� de supervivents, com si ser supervivents fos un estigma.
No parlem des del ressentiment, sin� des de la serena i meditada indignaci� i reflexi� col�lectiva. No ens mou l�odi, sin� la ferma voluntat de vetllar per la mem�ria dels absents i la recuperaci� moral dels ferits. Senyories, un argument sentit no �s un argument maldestre. Maldestre �s qui, mancat d�arguments, recorre a intentar deslegitimar l�altre, com una eina grollera de di�leg. Escoltin, senyories. Escoltin si encara mantenen aquella honestedat d��ssers corrents que els deman�vem al comen�ar aquesta compareixen�a, i no han tornat a posar-se les ulleres de partit.
Reiterem el nostre agra�ment i reconeixement a totes les persones que intentaren emparar-nos amb afecte i dedicaci�, fent el millor que sabien i podien en els moments durs que hem patit. Tanmateix, no hem de confondre la bona voluntat amb l�efic�cia de l�atenci� en situacions de crisi.
� Van contractar un devessall de psic�legs i psiquiatres. Per a qu�? Per a qu�, si no ens van acompanyar? Ens vam acompanyar entre nosaltres. Ells es van quedar asseguts als seus despatxos esperant que an�ssim a veure�ls si ens trob�vem malament. Cal estar molt b�, senyories, per poder demanar ajuda en moments com aquests
Denunciem que hi va haver fallades en l�atenci� immediata a les v�ctimes, que es va detectar una descoordinaci� absoluta entre els diferents serveis d�atenci�, que no es va controlar de cap manera el perfil dels professionals que atengueren les fam�lies i que de vegades ni tan sols tenien la formaci� necess�ria en situacions d�emerg�ncia. La comunicaci� a les fam�lies per a la identificaci� dels cad�vers fou absolutament vergonyosa, en fer-se mitjan�ant megafonia.
Vam trobar a faltar c�rrecs institucionals dins el caos d�IFEMA, pavell� de la mort. Si de cas, hi venien amb el temps just per a fer-se la foto. Els endevin�vem passant, des de lluny.
Malgrat les medalles i reconeixements atorgats als herois de l�11-M, volem destacar que a dia d�avui, nou mesos despr�s, no s�ha fet cap avaluaci� formal ni balan� independent i sense triomfalismes sobre les actuacions de les diverses administracions implicades. Igualment, no hi ha cap estudi rigor�s que tracti sobre l�estat psicol�gic i sanitari de les v�ctimes i els familiars. La xarxa sanit�ria p�blica no ha incrementat els serveis d�atenci� a ferits, i ens trobem en aquest moment inclosos en llistes d�espera per a intervencions quir�rgiques de tota mena.
Tampoc no s�ha fet fins ara cap valoraci� sobre les repercussions laborals i les futures incapacitats parcials o totals dels ferits en els atemptats, ni sobre les mesures formativoocupacionals que ens permetin l�adaptaci� a nous llocs de treball d�acord amb les minusvalideses que patim.
Tampoc no s�han at�s degudament les necessitats educatives especials dels menors afectats pels atemptats: fills de traspassats, fills de ferits, menors que viatjaven als trens, nens que ho presenciaren des d�escoles properes.
Van contractar un devessall de psic�legs i psiquiatres. Per a qu�? Per a qu�, si no ens van acompanyar? Ens vam acompanyar entre nosaltres. Ells es van quedar asseguts als seus despatxos esperant que an�ssim a veure�ls si ens trob�vem malament.
Cal estar molt b�, senyories, per poder demanar ajuda en moments com aquests. Tants diners gastats en desenes de contractes de professionals que van romandre ben preparats en els seus despatxos i els seus horaris de jornada intensiva, i tants pocs de gastats en professionals que ens fessin costat, que es preocupessin per acompanyar-nos, per compartir el dia a dia i per afavorir i donar suport a fi que es poguessin anar teixint les xarxes de comprensi� i de suport entre nosaltres. Aquest espai, l�ha cobert l�esfor� informal dels que ens van con�ixer des del comen�ament.
� Els hem vist homenatjar-se m�tuament i felicitar-se pel seu �xit en congressos i declaracions en qu� nom�s s�escolten vost�s mateixos
Ens van tractar com a malalts. Abans de preguntar-nos, ens van medicar. Volem un tracte proper. Els volem amb nosaltres, apropant-se a nosaltres, sense que ens tinguin por. No mosseguem ni encomanem res.
Molts de nosaltres hem acabat a la sanitat privada perqu� vost�s ni volien si sabien acostar-se, perqu� en molts centres de salut mental estaven m�s preocupats a aprofitar els recursos contractats per reduir les llistes d�espera que per atansar-se als supervivents. Van trigar molt a atendre�ns quan els deman�vem visita. Els afectats hem abandonat molt aviat els tractaments comen�ats a la xarxa p�blica, no s�han complert les expectatives de suport que ten�em.
Una vegada m�s, esperarem un informe t�cnic independent dels programes sanitaris desplegats i del pla de salut mental que vost�s van dissenyar. Tanmateix, els hem vist homenatjar-se m�tuament i felicitar-se pel seu �xit en congressos i declaracions en qu� nom�s s�escolten vost�s mateixos.
Cal que sigui un informe d�avaluaci� t�cnica, sobre l�atenci� que vam rebre, objectiu i independent, perqu� hem estat testimonis incansables del repartiment mutu entre institucions de guardons i medalles.
Per a quan l�estudi rigor�s on ens demanaran qu� pensem sobre la manera com es van fer les coses, del qual s�obtinguin lli�ons apreses i errors que no poden repetir-se? Ni una sola an�lisi t�cnica independent. Enlloc la nostra veu, per elogiar o criticar el que calgui aplaudir o millorar.
� Si alguna cosa hem viscut els afectats directes de tot aquest abominable succ�s, ha estat la solidaritat en l�intens dolor que vam sentir, compartit per la gran majoria dels bons ciutadans i ciutadanes
Tamb� �s veritat que si alguna cosa hem viscut els afectats directes de tot aquest abominable succ�s, ha estat la solidaritat en l�intens dolor que vam sentir, compartit per la gran majoria dels bons ciutadans i ciutadanes. Hem de correspondre, per tant, en nom de totes les v�ctimes i dels supervivents, amb infinita gratitud �i aquesta �s la nostra principal comesa�, a tots els qui de forma an�nima van entrar als trens en els primers segons per auxiliar les v�ctimes i els supervivents, exposant la pr�pia seguretat, als qui van vessar una ll�grima irreprimida d�acorament, a tots els que van retre tribut personal en els improvisats espais d�homenatge i record en qu� es van convertir els indrets de la trag�dia. Agra�ment que estenem a la ciutadania de Madrid, de la resta de l�Estat i fins i tot de fora d�Espanya: per la seva solidaritat.
Volem manifestar tamb� el nostre agra�ment a totes les persones que l�11 de mar� i els dies posteriors, com a professionals o de manera volunt�ria, es van enfrontar a la trag�dia sense voler entendre ni posar en q�esti� res m�s que no fos l�atenci� a les v�ctimes i a les seves fam�lies, amb generositat, sacrifici i dignitat. Gent que no va demanar res m�s que el privilegi d�estar en silenci, en segona fila, ajudant en all� que podien sense voler cap protagonisme, professionals an�nims, ve�ns, col�lectius de joves i de barri, associacions culturals. Per� sobretot, ciutadans del carrer, cadasc� amb all� que bonament podia aportar.
Gr�cies als bombers, gr�cies al personal sanitari, gr�cies a la policia, gr�cies als taxistes, gr�cies als psic�legs, gr�cies als conductors d�autob�s i gr�cies a tots els que hem deixat de dir.
A TOTS, DE NOU, GR�CIES.
Alguns de vost�s van intentar vetar la nostra compareixen�a. Nosaltres no deman�rem assistir en qualitat de res, en aquesta Comissi�. Van ser vost�s, senyories, els qui decidiren requerir la nostra pres�ncia, considerant-la com un homenatge, no pas nosaltres. Un homenatge m�s. Un dels molts que es van esdevenint des d�aquell fat�dic 11 de mar�. Com �s habitual en els nombrosos actes dels quals som protagonistes, ning� ens ha demanat si desitj�vem rebre�l.
Alg� ens consulta quan hom disposa dels noms o fotografies dels nostres familiars per part de qualsevol instituci�? N�hi ha que se senten sincerament reconeguts. Per a uns altres suposa una nova exposici� punyent.
No discutim ac� la conveni�ncia o no d�aquestes manifestacions, que no ho dubtem, tenen la m�s bona voluntat de suport i solidaritat. Denunciem que no se�ns pregunti, que s�assumeixi el que �s correcte o incorrecte, que s�aixequin monuments i no se�ns permeti fer-los nostres. Aquest gest hauria de ser el producte final d�un cam� de parlar, de con�ixer, de fer arribar la nostra veu a la gent... tenim veu i volem que aquesta veu sigui escoltada.
� Volem que els homenatges no siguin pedres fredes en qualsevol rac� d�una ciutat i de les quals ning� se�n recorda al cap de ben pocs mesos, sin� que tinguin vida. La vida que sorgeix quan les coses neixen de processos de di�leg i de participaci�. Escoltin-nos
Hi va haver moments que potser el dolor ens mantingu� ficats a casa. Ara volem ser escoltats. Tenim veu i criteri. I volem que els homenatges no siguin pedres fredes en qualsevol rac� d�una ciutat i de les quals ning� se�n recorda al cap de ben pocs mesos, sin� que tinguin vida. La vida que sorgeix quan les coses neixen de processos de di�leg i de participaci�. Escoltin-nos.
Assumim com a propi el dolor de qualsevol v�ctima del terrorisme, ens identifiquem, com ja hem dit abans, amb cada una, si b� ens sentim obligats a reivindicar la nostra identitat com a v�ctimes de l�11 de mar�. Hem assistit, dintre d�aquest ball de l��s de fotografies dels nostres familiars traspassats, al pen�s espectacle de veure�ls barrejats amb torturadors i violadors de drets humans que igualment tenen reconeguda la seva condici� de v�ctimes del terrorisme.
Ning� no ens pregunta res?
Volem tamb� dir NO a la manera com s�han usat per part dels mitjans de comunicaci� les imatges de la barb�rie. Les imatges s�n instruments d�informaci�, d�aix� no hi ha dubte, i tenen el poder de convocar, de sensibilitzar l�opini� p�blica, d�explicar en breus instants el que un text dif�cilment pot narrar. Per� aquest no �s el cas, i vost�s ho saben.
La necessitat d�utilitzar les imatges de l�11 de mar� com a font d�informaci� va caducar fa molt temps, ja no �s not�cia. Les emissions no responen a una necessitat informativa sin� a la demanda d�una societat que converteix tot en espectacle, incloent-hi l�ang�nia, la por i els plors esquin�ats dels arrossegats per la bogeria humana.
Senyors directors de diaris i ag�ncies de premsa, senyors directors d�informatius: permetin que dubtem de la seva sensibilitat. Mentre per una banda recorren a nosaltres una vegada i una altra, perqu� els expliquem el nostre calvari, mentre vost�s s�encarreguen de recordar al m�n que no hi pot haver m�s �Onzes M� enlloc, s�obliden de nosaltres quan el mercat els crida. Venuda ha quedat la seva consci�ncia de periodistes a la llei de les audi�ncies.
Amb nosaltres, no. Si els resta gens de dec�ncia, amb nosaltres no. Queda escrit, llegit, i que consti en el �Diario de Sesiones�, el nostre rebuig m�s contundent. I per si no hagu�s quedat prou clar, afirmem que per damunt del dret a la informaci�, hi ha el dret dels absents a preservar la seva intimitat.
Condemnarem sempre els qui exposin imatges que revifin constantment la causa del nostre dolor. Cada vegada que s�exposen les imatges sofrim un pas enrere en aquesta tasca de conviure amb el dolor. Cada vegada que apareixen les imatges ens submergim en una, dues, tres setmanes de reviure el dolor, �s tornar-se a imaginar com van poder morir, especular sobre si van patir o no, si van romandre amb vida prou temps per preguntar-se on �rem nosaltres per soc�rrer-los, dues o tres setmanes d�emparellar les imatges amb els rostres d�ells. Retornen les viv�ncies del desconcert, de la por, de la impot�ncia, del desassossec, de la vulnerabilitat, del cam� als hospitals... del caos.
� Senyors directors de diaris i ag�ncies de premsa, senyors directors d�informatius: permetin que dubtem de la seva sensibilitat. [...] Per damunt del dret a la informaci�, hi ha el dret dels absents a preservar la seva intimitat
Treballem i lluitem per conservar una imatge digna, un record feli�, de com els vam tenir i de com els vam estimar, i vost�s s�entesten a llan�ar-nos a l�horror en nom de l�espectacle, a ama�ar-nos i recordar-nos aquelles imatges que no volem que quedin gravades en les nostres ments com a record �ltim dels qui estimem o com a record tr�gic del dia que vam tornar a n�ixer.
Els que v�rem tenir la sort de poder explicar el que vam viure, patim el pes de la culpa per haver estat nosaltres, i no ells, els que avui no podem esborrar-nos aquell dia de la retina. El degoteig incessant d�imatges que esquitxa qualsevol diari o programaci� ens retorna una vegada i una altra a l�inici del cam� de la superaci�, per� sembla que aix� a vost�s, els periodistes, no els fa res. Nosaltres, des de la nostra autoritat moral, els diem, els implorem, els demanem, els exigim que deixin de vendre�ns com a espectacle.
Aviat s�apropar� el primer aniversari de la matan�a. Una excel�lent oportunitat per mesurar l�al�ada moral de cadascun dels directors de diari i de cadenes de televisi� d�aquest pa�s. Cadasc� establir� llavors la seva talla moral. Vost�s disposaran d�una oportunitat per a demostrar de quina estofa s�n.
La manca de rigor moral en l�emissi� d�imatges que no fan llum sin� ombra a l�entorn de l�omnipresent 11-M, no sols ens regira l�est�mac a les v�ctimes, sin� tamb� a la societat en conjunt. Fan que la por i la sensaci� de viure absolutament desprotegits ens aclaparin, i aix�, senyories, ens fa encara m�s sensibles a les manipulacions de tota mena.
No diguin que no �s prou clar ni ben detallat. Hi insistim perqu� no hi hagi cap dubte: ells van ser assassinats en un acte col�lectiu, per� el seu dret a l�honor i a la pr�pia imatge el representem per a cada individualitat els que els hem sobreviscut. Apel�lem a l��tica professional dels mitjans i serem all� on es deshonri la mem�ria de les v�ctimes, per a desagreujar-les.
L��s indiscriminat de les imatges supera nivells que mai hav�em imaginat. S�han em�s o s�han fet servir en mitjans escrits imatges procedents de les c�meres de vigil�ncia situades a les andanes de Renfe.
Aquestes imatges foren requisades per la Policia immediatament despr�s de les explosions i eren dipositades a l�Audi�ncia Nacional. Com van poder filtrar-se i arribar a la premsa? Qui ho va permetre o autoritzar? Qui les va vendre, si �s el cas? Com va poder emetre�s imatges sotmeses a secret de sumari? Des d�aqu� exigim de manera urgent una investigaci� que depuri responsabilitats respecte a la filtraci� i possible venda de les imatges dels atemptats que estaven dipositades sota la cust�dia de l�Audi�ncia Nacional.
Ha d�esclarir-se la trama d�una indignitat tan gran i ser-ne cessat i encausat l�autor de manera fulminant.
� Apel�lem a l��tica professional dels mitjans i serem all� on es deshonri la mem�ria de les v�ctimes, per a desagreujar-les
Els que s� que s�entestaren a estar al nostre costat van ser altres entitats p�bliques i privades, a les quals hom facilit� les nostres adreces i tel�fons. Hem rebut cartes que no hem demanat, trucades de terceres entitats que han implicat una violaci� a la nostra intimitat. Enmig d�una aplicaci� absolutament estricta de la Llei de protecci� de dades, hem assistit at�nits a la filtraci� de les nostres dades personals a entitats p�bliques i privades que continuen adre�ant-se a nosaltres.
Amb quina autoritat es comparteix il�legalment l�esmentada informaci� amb organitzacions i tercers? Com �s que ens truquen des d�universitats per a passar-nos q�estionaris per tel�fon? Qui ha consentit un desprop�sit tan gros? En quin jutjat s�investigaran aquests delictes ja denunciats?
El dia 11 de mar� del 2004 es trenc� el cor del nostre pa�s. No ens serveix per a res el pret�s dolor dels qui s�n incapa�os de la m�s m�nima autocr�tica, i molt menys el capteniment dels qui, segurament encegats per l�odi i la frustraci�, insultaren greument els nostres �ssers estimats, els nostres morts, davant mateix de les portes d�aquesta cambra.
Els qui ens ultratjaren el 29 de novembre, probablement el dia 12 de mar� van estar recorrent, en manifestaci�, els carrers de Madrid. Tanmateix, nou mesos despr�s, ja havien oblidat que all� era perqu� la ciutadania plorava pels seus fills desapareguts o mutilats, PELS NOSTRES MORTS, PELS NOSTRES FERITS.
Nom�s ens consola pensar que, presos d�un en un, cap d�ells seria capa� d�aguantar ni cinc segons la mirada d�una mare i tornar a repetir-li: �Fiqueu-vos els vostres morts pel cul.� Res no justifica una actitud com aquesta. L�odi i el desig de venjan�a �s una llavor podrida que infecta la nostra societat, i tenim el deure i l�obligaci� de construir quelcom de m�s bo i de m�s digne per a tothom.
� Ens menteixen quan prometen que els culpables de la matan�a seran castigats amb la duresa m�s gran que la llei permeti
Fa ben poc hem assistit amb pena a un espectacle astorador en el judici del primer encausat per l�11 de mar�, concretament al menor conegut com �el Gitanillo�. Vam poder assistir, rere una mampara, a l�establiment del pacte entre fiscals i advocats, amb la benedicci� del jutge.
Senyories, quan es refusa expl�citament l�aplicaci� de la Llei del menor i s�aplica la Llei antiterrorista amb penes de fins a deu i dotze anys de pres� a menors d�edat al Pa�s Basc per cremar un caixer autom�tic, com pot aplicar-se la norma m�s favorable a alg� que no fou menor per a traficar amb explosius, amb drogues, ser confident de la policia i la gu�rdia civil, conduir vehicles i subministrar els materials que van conduir a la mort de 192 persones? Quina aplicaci� arbitr�ria de la llei significa que un assass� ser� al carrer a 23 anys, en la m�s absoluta impunitat? Ens menteixen quan prometen que els culpables de la matan�a seran castigats amb la duresa m�s gran que la llei permeti.
Estupefactes davant la impunitat dels culpables confessos, com a Associaci� 11M Afectats de Terrorisme assistim al judici entre les riotes de l�inculpat, de la seva mare i del seu advocat. �s aquest l�Estat de dret que pret�n emparar-nos? Assistirem a m�s judicis amb acords negociats abans d�entrar a la sala? Qu� cerquen aquests acords? No cal dir que no tindr�em cap problema, amb la just�cia espanyola, si tots els judicis es resolguessin com aquest, en cinc minuts.
Vagin sumant, senyories, perqu� les nostres peticions s�n clares, altes i n�tides.
Cap dels homes i dones, dels ancians i els nens, dels espanyols i de les persones d�altres nacionalitats que bruscament veieren interromputs els seus projectes, les expectatives i fins i tot les vides, no podrien entendre que s�acabi aquesta Comissi� sense una explicaci� del que va passar. De nou els recordo, senyories: els nostres morts foren les v�ctimes; innocents i v�ctimes! Nosaltres tampoc podem donar-nos aquesta explicaci�, per� s� que podem, amb l�autoritat �tica que ens atorga la nostra situaci�, exigir que la nostra desgr�cia no hagi sigut debades.
Aquesta Comissi� ha d�acabar i ha de determinar els instruments necessaris que facin impossible la repetici� de fets tan insofribles. Els ho devem a ells, ens ho devem a nosaltres mateixos, m�s enll� de qualsevol altra difer�ncia de criteri partidari. Si no es fes d�aquesta manera el frac�s de la Comissi� seria encara m�s estrepit�s, i aquesta responsabilitat recau damunt ses senyories.
No permetin que un actiu amb aquest abast es dilueixi entre les mans d�una insensatesa partidista que no condueix enlloc. Ajudin-nos que els ciutadans d�aquest pa�s puguem sortir al mat� de casa i tinguem la garantia de tornar-hi.
� Senyories, totes aquestes peticions es resumeixen en tres exig�ncies b�siques: VERITAT, JUST�CIA I REPARACI�, entesa com a reparaci� moral, no pas econ�mica, perqu� els diners no ens abracen ni ens consolen
Els recordem, demanem, exigim, lluitarem per aconseguir:
1. Una comissi� d�investigaci� independent dels partits pol�tics que estableixi i depuri responsabilitats per errades o omissions.
2. Judicis transparents i amb aplicaci� plena i completa de la llei a tots els acusats.
3. Vetllar per l��s �tic per part dels mitjans de comunicaci� de les imatges de l�atemptat.
4. Investigaci� de les responsabilitats derivades de la filtraci� o venda de les imatges dels atemptats sotmeses a secret sumarial en l�Audi�ncia Nacional.
5. Respecte a la voluntat de les fam�lies per l��s dels noms i les imatges dels traspassats i supervivents en tots els actes p�blics i privats que es facin en mem�ria seva.
6. Habilitaci� de comissions t�cniques independents, que avalu�n de manera objectiva, i tenint en compte l�opini� dels afectats, els plans d�emerg�ncia, sanitaris, educatius, formatius, laborals, socials i de salut mental posats en marxa despr�s de l�11-M, que mostrin tant els �xits com les oportunitats de millora que siguin procedents i que facin propostes de futur.
7. Exigim l�adequada atenci� a les v�ctimes i la creaci� d�un organisme �nic de coordinaci� i atenci� a ferits, que funcioni durant el temps que calgui.
8. Exigim el respecte del dret a la intimitat i tamb� la investigaci� de les responsabilitats derivades de la filtraci� de dades personals, adreces i tel�fons dels afectats a institucions terceres per al seu �s particular.
9. Exigim, en nom del conjunt de ciutadans, que s�arbitrin totes las mesures de coordinaci� policial, de sistemes d�alerta i vigil�ncia que es considerin necessaris per a evitar que noves cat�strofes com aquesta puguin tornar a passar.
10. Exigim que no s�utilitzi mai el nom de les v�ctimes o d�aquesta Associaci� com a instrument de polaritzaci� social, buscant identificacions amb una altra opci� partid�ria. La nostra condici� de v�ctimes i supervivents, si a res apel�la, �s al di�leg, a la uni�, al consens i a la recerca de solucions entre tots.
Senyories, totes aquestes peticions es resumeixen en tres exig�ncies b�siques: VERITAT, JUST�CIA I REPARACI�, entesa com a reparaci� moral, no pas econ�mica, perqu� els diners no ens abracen ni ens consolen.
I avui, aqu�, en all� que els toca m�s de prop, exigim la VERITAT. Com ho expressem des de fa mesos: TRANSPAR�NCIA.
Per la nostra part, l��nic que podem aportar-los �s el nostre DOLOR.
Aquest �s el nostre dolor. I aquesta, la nostra fortalesa.
PER TOTS NOSALTRES!! PER ELLS!!
Senyor president, senyories, moltes gr�cies.
At�s que aquesta compareixen�a �s consensuada, els transmeto que la Junta Gestora de la Associaci� 11-M Afectats de Terrorisme ha decidit que no contestar�em cap de les preguntes que poguessin formular-nos.
[Traducci�: Cristina C. Catal�]