El lloc de Matadepera, que pertanyia al terme del castell de Terrassa, és documentat per primer cop a un pergamí del 959. El primer ajuntament del poble, el de Mata Xica, és documentat del 1040, i va ser parròquia del terme fins la primeria del segle XX.
L'església centrava un poblament diseminat de masos, dels quals encara subsisteixen alguns. Durant el segle XIX es va començar a formar un nucli de població en un carrer del terme, que es va convertir en el poble actual. Hi van haver moltes protestes per part dels propietaris del masos a que es traslladés la parròquia, però al final es va construir una nova parròquia al nou nucli al segle XX.
Des del 954, s'esmenten les esglésies de Sant Llorenç, Santa Maria i Sant Miquel. El fet de que són esmentades tan aviat com una sola església que com a tres ha portat a creure que a dalt de la Mola hi havia un nucli anacorètic amb tres esglésies diferents. Però, a partir del segle XI preval el criteri d'una sola església amb tres altars o naus, la documentació es refereix sempre a una sola església amb els tres titulars antics.
A finals segle X, el monestir de Sant Cugat va adquirir l'alou de Sant Llorenç per fundar-hi un monestir benedictí. La primera fundació no va prosperar, i el 1014 el comte Ramon Borrell van recuperar el domini alodial i van dotar la casa de Sant Llorenç amb diferents alous, perquè el cenobi s'erguís en monestir independent. Es va establir una comunitat regida per l'abat Borrell, que va atraure moltes donacions i va permetre construir el nou monestir i la església abacial encara subsistent.
Poc després de l'empenta donada al monestir pels primers abats, aquest va caure en mans de l'abat de Sant Ponç de Tomeres, que va annexar-se amb algunes importants abadies catalanes, contra la voluntat dels monjos. Això va causar molts disturbis a la casa del Munt i va ser l'inici de la seva decadència. El monestir del Munt es va resistir a perdre la seva independècia, però una nova autorització de Berenguer, bisbe de Barcelona, del 1099 va confirmar la submissió de Sant Llorenç al monestir de Sant Cugat.
L'any 1608 el monestir i les seves rendes foren units al col·legi seminari de la Congregació Claustral Tarraconense i des d'aquest monent fins el 1804 sempre va tenir algun sacerdot o monjo que hi habitava. El 1809 el saquejaren les tropes de Napoleó i va restar abandonat fins el 1868, en que s'inicià la seva reconstrucció. L'església es va tornar a obrir al culte el 1871, i el 1931 va ser declarat monument històrico-artístic nacional. El 1947 es va crear l'Associació d'Amics de la Muntanya de Sant Llorenç, que es va fer càrreg de la reparació de l'hostatgeria i d'altres millores fetes al vell cenobi de la Mola.
Economia
Els boscos ocupen bona part del terme. L'agricultura és de secà i els conreus principals són la vinya, els cereals i les oliveres. També hi ha ramaderia, però no hi ha gaire indústria. Els darrers anys s'ha convertit en un important lloc d'estiueig, i a l'estiu la població arriba als 12.000 habitants. El 69% de la població activa treballa en la indústria i el sector serveis de Terrassa, i a causa de la seva proximitat, Matadepera es va convertint en una zona residencial de Terrassa.
Demografia:
Les primeres dades de la població de Matadepera són de l'any 1359, en què tenia uns 145 habitants. Al 1553, hi havien uns 95 habitants. Durant el segle XVIII la població va augmentar: el 1719 hi havien 120 habitants i el 1787, 219. Al segle XX hi va haver una tendència a augmentar la població: el 1990 hi havia 530 habitants, el 1910 hi havia 627 i el 1970, 1.075. A la dècada dels 80 la població es doblar, i als 90 ja s'havia tornat a doblar, ja que, al 1981 hi havia 2.351 habitants, i el 1989 hi havia 4.570. Actualment hi ha 7.197.
