Dante entra le Judecca, ubi le traitores es completemente submerse in le glacie e sembla impuritates in un vitro. Per le prime vice, il ha silentio in le inferno. Dante finalmente perveni a Lucifer, al centro del terra. Lucifer es gigantesc, ha tres capites (jalne, rubie e nigre) e sex alas, con le quales ille gela Cocyto. In cata bucca ille mastica un peccator special: Juda, le traitor de Christo, in aquello central e Cassio e Bruto, le traitores de Cesare, in aquellos lateral. Il es le vespera e le duo poetas debe hastar de lassar le inferno. Pro facer lo, illes debe descender le gambas de Lucifer, mais, essente le terra spheric, Dante es confundite per le cambio de direction al centro de gravitate (al centro del terra). Finalmente illes exi in le insula del Purgatorio, le ultime terra viste per Ulisses. Tote tres partes del Divin Comedia fini per le mesme parola: stellas. sparvier = falcon salvage domesticate (del ant. german sparwari, un prototypo basse latin de *sperviero, franc = epervier, ital =sparviero, esp.= esparver, ant angl. = sp(e)arhawk, moderne = sparrowhawk), familia derivational: Verso 1: Vexilla regis prodeunt inferni classic latino, significante "Le standardos del rege del inferno avantia" contra nos. Echos de iste verso resona in le famose "Contre nous de la tyrannie - l'étendard sanglant est levé… (Contra nos del tyrannia - le vexilo insanguinate es erigite…). Illo es parte de un hymno scribite per Venantio Fortunato, episcopo de Poitiers in le sexte seculo.
|
|
1) «Vexilla regis prodeunt inferni
4) Com' quand' un grosse nebula transpira,
7) pareva me vider tal edificio;
10) Jam era io, e con pavor io lo scribe,
13) Alcunos son jacente, alies erecte,
16) Quando nos avantiava si bastante,
19) d' ante ill' se moveva e me arrestava,
22) Quant' deveniva io gelate e debile,
25) Io ni moriva ni viveva ultra:
28) Le imperator del dolorose regno
31) que le gigantes pote con su bracios:
34) Si ille esseva si belle com' ora ille es fede,
37) Oh com' il me pareva grande meravilia
40) l' alie duo, que al prime se jungeva
43) le dextere pareva inter blanc e jalne;
46) Sub cata un exiva duo grand' alas,
49) Illos, que pennas non habeva, similava
52) per quales integre Cocyto se gelava.
55) Per cata bucca ille rumpeva con su dentes
58) Le morder ad aquelles era nihil
61) «'Aquell' umbra la sus' que ha major pena»,
64) Del alie duo qui ha le testa in basso,
67) e l' alie es Cassio qui pare assi membrute.
70) A su placer, su coll' io imbraciava;
73) ill' attrappava le villute costas;
76) Quando nos era illac ubi su coxa
79) su capite volveva a ubi ante era su pedes,
82) «Tene te ben, que per aqueste scalas»,
85) Per un foramine in un saxo ille exiva,
88) Levava io l' oculos, credente io viderea
91) e si io deveniva alor' confuse,
94) «Leva te e sta,», diceva mi maestro:
97) Non era l' loco ubi nos stava alcun salon
100) «Ante que del abysmo tu me evelle,
103) ub' es le glacie? e com' es ille assi inverse?
106) Et ille a me: «Tu imagina ancora
109) Tu era la solo durant' qu' io descendeva;
112) E tu es ora juncte al hemispherio
115) era Aquell' qui nasceva e viveva sin falta.
118) Il es aqui matin' quando il es vesper' la ;
121) Il era in iste part' que ille ha cadit' del celo;
124) veniente al hemispherio nostre; e forsan
127) In basso un loco il ha de Belzebub remote
130) de un rivo petilett' que ibi descende
133) Le guida et io per aquell' cammino occulte
136) nos ascendeva - ille le prime, io le secunde -
139) E nos exiva a revider le stellas |
«Vexilla regis prodeunt inferni
Come quando una grossa nebbia spira,
veder mi parve un tal dificio allotta;
Già era, e con paura il metto in metro,
Altre sono a giacere; altre stanno erte,
Quando noi fummo fatti tanto avante,
d'innanzi mi si tolse e fé restarmi,
Com'io divenni allor gelato e fioco,
Io non mori' e non rimasi vivo:
Lo 'mperador del doloroso regno
che i giganti non fan con le sue braccia:
S'el fu sì bel com'elli è ora brutto,
Oh quanto parve a me gran maraviglia
l'altr'eran due, che s'aggiugnieno a questa
e la destra parea tra bianca e gialla;
Sotto ciascuna uscivan due grand'ali,
Non avean penne, ma di vispistrello
quindi Cocito tutto s'aggelava.
Da ogne bocca dirompea co' denti
A quel dinanzi il mordere era nulla
«Quell'anima là sù c'ha maggior pena»,
De li altri due c'hanno il capo di sotto,
e l'altro è Cassio che par sì membruto.
Com'a lui piacque, il collo li avvinghiai;
appigliò sé a le vellute coste;
Quando noi fummo là dove la coscia
volse la testa ov'elli avea le zanche,
«Attienti ben, ché per cotali scale»,
Poi uscì fuor per lo fóro d'un sasso,
Io levai li occhi e credetti vedere
e s'io divenni allora travagliato,
«Lèvati sù», disse 'l maestro, «in piede:
Non era camminata di palagio
«Prima ch'io de l'abisso mi divella,
ov'è la ghiaccia? e questi com'è fitto
Ed elli a me: «Tu imagini ancora
Di là fosti cotanto quant'io scesi;
E se' or sotto l'emisperio giunto
fu l'uom che nacque e visse sanza pecca:
Qui è da man, quando di là è sera;
Da questa parte cadde giù dal cielo;
e venne a l'emisperio nostro; e forse
Luogo è là giù da Belzebù remoto
d'un ruscelletto che quivi discende
Lo duca e io per quel cammino ascoso
salimmo sù, el primo e io secondo,
E quindi uscimmo a riveder le stelle. |