REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)

CAUSES I ANTECEDENTS

La Revolució s'inicia a França l'any 1789. Constitueix a Europa el primer esglaó d'una cadena revolucionària que transformarà, durant el segle XIX, les seves bases socials i polítiques, enderrocarà l'Antic Règim i inaugurarà el sistema lliberal.

1 - La França en la que esclata la Revolució tenia profundes CONTRADICCIONS SOCIALS

De forma oficial predomina l'esquema de societat estamentària, basada en el privilegi i la desigualtat davant la llei. D'aquest ordre, ja vell, es beneficia la NOBLESA i el CLERGAT, que volien preservar les seus innumerables avantatges.

El tercer estament, no privilegiat, estava constituït per la immensa majoria de la nació, aproximadament el 90% (uns 26 milions d'habitants).

Aquest estament està composat per la burgesia i les classes populars urbanes i camperoles.
Sobre ells recauen els impostos i les càrregues amb les que el país es sosté. En contrapartida no gaudeix de privilegis per part de l'Estat.

Aquesta contradicció social, convertirà a la burgesia en principal protagonista del moviment revolucionari.
Ho podem sintetitzar d'aquesta manera:
Una petita minoria, representada pel clergat (unes 120000 persones), i la noblesa (unes 400000), posseïa vells privilegis, mentre que la seva funció en la vida nacional dequeia per moments.
La situació era, doncs, insostenible, la contradicció flagrant.

En realitat, els canvis econòmics que havia produït el capitalisme comercial fan que la burgesia posseeixi un gran poder econòmic que no es veu compensat en el terreny polític. D'aquí el seu desig d'aconseguir aquesta participació.

2 - Per altra banda existia una CRISI d'ESTAT

França era una monarquia absoluta, encarnada per un rei de dret diví i un Estat fortament centralitzat, tal i com s'havia concebut durant el regnat de Lluís XIV.
Però a l'alçada del 1789 s'havia quedat enrere en la seva evolució, enfront de les profundes transformacions socials que s'havien esdevingut. L'aparell administratiu i judicial s'havia fet vell.

La crisi estatal es traduïa en CRISI ECONÒMICA. Aquesta venia determinada per les enormes despeses de la Cort, la inhàbil administració de molts anys i les elevades càrregues ocasionades per les freqüents guerres.

Anualment les despeses superaven en un 20% als ingressos de la Hisenda pública. La monarquia estava arruïnada. Les solucions donades al dèficit crònic van empitjorar la situació, al centrar-les no en una profunda reforma fiscal, sinó en el recurs creixent als préstecs.
Aquesta crisi econòmica serà el DETONANT que determinarà l'ESCLAT REVOLUCIONARI.

La concepció de l'Estat no s'adequava a la realitat d'un país en creixement. Era, doncs, necessària una profunda reforma i d'això n'era conscient el propi rei. Però ni Lluís XVI era la persona adequada per portar-la a terme, ni els elements privilegiats, la noblesa i el clergat, es van mostrar a l'alçada de les circumstàncies.

Un país ric, el més poblat d'Europa, amb els seus 26 milions d'habitants, sobre el que regia un Estat vell i pobre.

3 - Finalment, la CONTRIBUCIÓ IDEOLÒGICA

La Il·lustració i l'Enciclopèdia s'encarregaven de subratllar les contradiccions, i de denunciar i criticar l'estat de la situació que la realitat mostrava.
En la societat francesa triomfaven les idees proclamades pels intel·lectuals de l'època. Això era indiscutible cap el 1770.
Les idees de LLIBERTAT i d'IGUALTAT havien penetrat el teixit social i, sobretot, en la burgesia rica i il·lustrada, que es sentia injustament desplaçada pel vell ordre.

Les idees revolucionàries circulaven amb tota facilitat i gran acceptació a la França de Lluís XVI i constituïa l'element que corcava els fonaments socials i polítics de l'Antic Règim. Els filòsofs carregaven contra un ordre que jutjaven irracional.

En aquesta crítica eren bàsiques les teories de Montesquieu i Rousseau que defensaven el principi de la separació de poders i el de la sobirania nacional amb la igualtat de tots els ciutadans davant de la llei.

TOT ESTAVA PREPARAT perquè es produís l'ASSALT REVOLUCIONARI.

El 14 de juliol de 1789 una revolta popular va prendre a l'assalt la fortalesa de la Bastille.
Símbol de la victòria del poble sobre l'absolutisme.

DESENVOLUPAMENT DELS ESDEVENIMENTS

La Revolució Francesa va començar l'any 1789.
Constitueix un fet històric cabdal. A Europa és la primera peça d'una cadena revolucionària que transformarà, durant el segle XIX, les seves bases socials i polítiques, enderrocarà l'Antic Règim i inaugurarà el sistema lliberal.

El liberalisme i el nacionalisme són fills directes de la Revolució Francesa i guiats per la burgesia, transformaran la imatge d'Europa.

Així, la Revolució Francesa va suposar la fi de l'absolutisme.

La Revolució Francesa va passar per vàries fases:

És una revolució que comença l'aristocràcia i arrossega a les classes populars.

El 14 de juliol del 1789, el poble de París va assaltar la fortalesa de la Bastilla per apoderar-se d'armes amb què defensar la Revolució.

El moviment s'estén per França i, a les províncies, les masses camperoles s'hi incorporen.

El 26 d'agost del mateix any s'aprova la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.

El rei Lluís XVI de França i la seva esposa la reina Maria Antonieta, quan van veure que no podien dominar la situació van intentar fugir de París el 21 de juny del 1791.
Aquest intent de fugida es coneix com la nit de Varennes o la fugida de Varennes, perquè va ser en aquest poble on la gent els va reconèixer i els va detenir.
Els van tornar a París i els van ficar a la presó.

Apareixen diferències en el propi si del front revolucionari i davant de les postures burgeses que defensaven canvis però respectant la monarquia, el 10 d'agost del 1791 les autoritats municipals de París, són desplaçades i s'instaura una Comuna revolucionària.

Lluís XVI i Maria Antonieta van ser jutjats pel Tribunal Revolucionari i l'any 1792 la monarquia va ser enderrocada.

Lluís XVI va ser guillotinat a París el 21 de gener del 1793 i la seva esposa, la reina Maria Antonieta, també va ser executada davant de tots els ciutadans de París el 16 d'octubre del 1793.

Maximilien de Robespierre (1758-1794) va ser un dels màxims responsables del que s'ha anomenat el "Regnat del Terror", que va durar un any, del 1793 al 1794. Durant aquest any, Robespierre va fer passar per la GUILLOTINA a milers de francesos.

Tothom va començar a tenir por d'aquesta escalada desenfrenada de violència per part de Robespierre i altres responsables del govern.

Així, en la mateixa Convenció del govern, el 27 de juliol del 1794 es va aprovar el processament de Robespierre i els seus seguidors, executat a la GUILLOTINA, víctima de la seva pròpia intolerància.

Napoleó tanca la Revolució amb el cop d'Estat del 18 de Brumario (9 de novembre del 1799).