La NUIT de VARENNES (20-21 de juny de 1791)

La Nuit de Varennes o la Fugida de Varennes és el nom donat a la temptativa d'evasió de Lluís XVI de França amb la família reial la nit del 20 al 21 de juny de 1791.

Preparada pel comte suec Hans Axel von Fersen (1755-1810), amic de Maria Antonieta, hauria lliurat els reis a l'exèrcit del General Bouillé i, en acabat, a la protecció d'Àustria.

Reconegut per Jean-Baptiste Drouet, ex-soldat de cavalleria, Lluís XVI va ser retornat a París amb la seva família. La fugida va desacreditar el rei davant els revolucionaris.

Més d'una vegada la reialesa francesa havia estat convidada a deixar París per organitzar la contrarevolució des de fora.

Només, però, durant els últims mesos del 1790, la fugida sembla l'única escapatòria.

Més d'un any abans, Maria Antonieta havia preparat una mena d'armari ambulant per endur-se'l en cas d'haver de fugir precipitadament, i un altre bagul amb roba nova per a ella i els seus fills. Ho va organitzar tot, en el més estricte secret, per no despertar sospites.

Arribat el moment, el carruatge que es va escollir va ser una berlina, no la més ràpida però sí la que disposava de més espai, una petita casa ambulant, com la va definir un contemporani, enginyosament adaptada a les necessitats del viatge.

Tenia un rebost, estructurat per encabir i classificar tota mena de provisions, una estufa per coure carn o sopa i una taula per menjar que es podia plegar i quedava tancada a terra. Els coixins dels seients eren mòbils i es convertien en catres.

El trasllat de la família reial, els criats, els soldats de la guàrdia personal a cavall i tot l'equipatge, fins a la frontera belga, resultaria dificultós, tenint en compte, a més a més que s'havien de canviar els cavalls, per nous cavalls de refresc cada 90 km aproximadament.

Hans Axel von Fersen es va ocupar de la resta de l'organització, inclosa la part econòmica a la que va contribuir amb el seu propi patrimoni.

Fersen es va assabentar que la baronessa de Korff, de la noblesa russa, havia realitzat recentment un viatge amb tota seguretat de París a la frontera, amb els seus fills, la seva germana i alguns criats, malgrat el comitè d'inspecció i el meticulós examen dels passaports.

Així, a Fersen, se li va acudir la idea que la família reial podia utilitzar els documents de la baronessa i fer-se passar per companys de viatge. L'ambaixador de Rússia, Simolin, es va oferir a ajudar-lo per obtenir els documents necessaris del Ministre d'Afers Estrangers a França, Montmorin.

Amb gairebé, tot preparat, es va informar al General Bouillé. El General va recolzar la iniciativa, però els va advertir que no podia refiar-se de l'absoluta fidelitat dels seus homes, molts dels quals estaven fortament imbuïts de l'esperit revolucionari.

La tarda del 20 de juny del 1791, en començar a fer-se fosc, Fersen va pujar a una carrossa i recorrent els carrers menys transitats, es va dirigir a Bondy, on un grup de soldats estaven esperant amb la berlina.

Fersen es va acomiadar de la família reial i va tornar a París on s'hi va estar un temps més abans d'anar-se'n cap a Bèlgica.

El disseny de l'ITINERARI va ser el següent:

- Sortida de París, Claye, Meaux, Chintrix, Châlons, Pont-Sommervel, Orbéval, Saint-Ménéhould, Clermont, Varennes, Romagne, Bartheville, Dun, Mouzay, Stenay, Baâlon i Montmédy tocant a la frontera belga.

A cadascuna de les ciutats del trajecte, nous destacaments de soldats s'afegien a la comitiva, augmentant el número de l'escorta a cavall.

L'indicador d'horaris, preparada per Fersen, sobre el temps de viatge de la baronessa de Korff, la disponibilitat de cavalls de refresc i les bones condicions dels camins, preveien l'hora d'arribada a Pont-Sommervel cal el voltant de les 2,30h de la matinada.

Un incident va retardar el viatge i el duc Choisel que els esperava a Pont-Sommervel per escortar-los la segona part del camí, creient que la fugida havia estat fallida, va donar ordre a la tropa de retirar-se de Pont-Sommervel i de les contrades veïnes.

Cap a les 5h de la matinada, la berlina es va aturar a Châlons per canviar els cavalls. Van arribar a Pont-Sommervel cal a les 6,30h del matí, però no hi van trobar ningú.

Malgrat això, van prosseguir cap a Orbéval on es van trobar a un tal Capità Daudouins, que va aconseguir alguns homes i es van unir a l'escorta. Però l'excessiva protecció de la berlina va despertar les sospites del cap de postes, Jean-Baptiste Drouet, ex-soldat de cavalleria, que observant els passatgers va reconèixer al rei. No va dir res però va considerar que era la seva obligació avisar a la Guàrdia Nacional.

Els viatgers de la berlina, varen reprendre, atemorits, el seu viatge cap a Varennes, districte políticament hostil a la monarquia.

Drouet i un company d'armes, a cavall, es van avançar i van bloquejar el pont sobre el riu Aire, per guanyar temps i poder donar avís de l'arribada del rei.

Drouet va avisar al procurador de Varennes, i aquest va donar ordres a la Guàrdia Nacional d'apostar-se en un punt estratègic de la ciutat.

A l'arribada de la berlina, el homes, emboscats, van saltar al camí apuntant a la carrossa amb els seus mosquetons. El procurador, acompanyat pel Comandant de la Guàrdia, es va apropar al vehicle i va interrogar als passatgers, quedant-se amb la documentació.

Un soldat de l'escorta del rei li va suggerir intentar la fugida a través d'un pas sobre el riu però el rei va renunciar tement la fúria de la multitud.

Els documents van passar el control, però les sospites del Drouet van fer que es prengués la decisió de retenir el comboi, almenys per una nit. Mentrestant el procurador va fer avisar a un jutge que havia viscut molt de temps a Versailles per assegurar-se de la identitat dels passatgers.

Quan va arribar, el jutge es va agenollar amb devoció davant del sobirà.
Els rei, aleshores, va pronunciar les següents paraules:
"Sí, en veritat sóc el vostre rei. Aquests són la meva esposa i els meus fills. Us preguem que ens tracteu amb la mateixa consideració que els francesos han tingut sempre pel seu sobirà."

Al sentir aquestes paraules, la multitud va reaccionar amb còlera, però no es va fer res fins a l'arribada de tres homes a cavall, provinents de París cap a les 3h o les 4h de la matinada.

A la capital francesa, la fugida havia estat detectada al matí següent i l'Assemblea Nacional havia ordenat l'arrest del rei. Els tres homes, Barnave, Latour i Pétion, enviats per l'Assemblea tenien la misssió de retornar a la família reial a París i portaven una còpia del decret d'arrest com a acreditació.

Van tornar a París, enmig de la fúria popular, i fets presoners per l'Assemblea Nacional.