Propi de la regió i clima eurosiberians, l'origen del qual com a planta conreada i comestible probablement sigui Àustria o Alemanya.

Es reconeixen set espècies que habiten silvestres en l'Hemisferi Nord, en la zona atlàntica d'Amèrica del Nord, Europa, Centre i Est d'Àsia.

En la Península Ibèrica es troba des de Galícia fins el Pirineu Oriental. És comú en el Sistema Ibèric i Central, escasseja cap al sud encara que es troba en zones humides del Javalambre, Cazorla i Sierra Nevada.

S'associa amb altres arbres de zones humides o boscos mixts de ribera com aurons, pollancres, freixes i servers. Apareix dispers o formant grups no molt extensos. Prefereix sòls profunds i frescs, de caràcter àcid, en els quals no s'entolli l'aigua. Substitueix o continua moltes vegades a les fagedes.

Els conreus per a la producció d'avellanes més importants de la Península Ibèrica estan a Galícia, Astúries i Catalunya.

Es multiplica per llavor però el més comú és per reproducció dels brots que neixen, nombrosos, al peu.

Es planta al desembre i el jardiner ha de deixar en el fons dels clots (de mig metre de profunditat) pedres per tal de facilitar el drenatge. El clot es recobreix amb terra i fems, deixant solta la terra de l'última capa.

La llavor se sembra en planter, per a ser trasplantada al cap de tres anys.

Es realitzen podes anuals els mesos de novembre i desembre.

Les fulles, grans, arrodonides, amb el marge dentat i el pecíol curt, estan recobertes de petits pèls, una mica aspres al tacte.