Cavalgada "Tio de la Porra"

2002 - Cavalcada "Tio de la Porra" - 2003
(Producció per a l'Ajuntament de Gandia -area de cultura i festes-)

d'on ve? ban 1871 ban 2002 ban2003 ban2004

Intèrprets
Actors i actrius del grup de teatre PLUJA

Disseny vestuari
Joan Miquel Reig

Realització vestuari
Doblete

Disseny i realització maquillatges
Inma Fuentes.

Composició musical
Josep Barberà

Interpretació musical
Associació Cultural de Dolçainers i Tabaleters de la Safor

Construcció carrossa de la Porra
Germans Colomina

Calessa
Picadero Los Robles

Produció
M. Josep Gonga

Direcció i coordinació
Ximo Vidal

d'on ve? ban 1871 ban 2002 ban2003 ban2004

D’ON VÉ EL TIO DE LA PORRA?

El diumenge 8 d’Octubre del 1871 va eixir de l’Escola Pia de Gandia, una cavalcada farsesca que anys més tard (1934) el poble va batejar com “El Tio de la Porra”. Gràcies a la crònica detallada que Pasqual Sanz i Forés, notari d’aquesta ciutat, ens va deixar escrita, avui cent trenta un anys després d’aquesta primera cavalcada, podem tornar a reviure-la per celebrar la Fira i Festes del 2002.
Sanz i Forés ens conta que en aquell matí d’Octubre del 1871:

“A primeras horas de la mañana un figurón grotescamente vestido, recorrió la población anunciando la fiesta a son de tambor. A las diez salió del Colegio de Escuelas Pias, una cabalgata también grotesca, compuesta de jóvenes de la clase más distinguida de la Ciudad, vestidos con trajes antiguos de concejal, en acto de ceremonia, y desfigurados sus rostros con varios colores y descomunales narices.
El orden de la cabalgata era el siguiente: los vergueros con grandes pelucas blancas, luego los concejales, después el Alguacil y finalmente los dos alcaldes de farsa en un elegante carruaje llamado JARDINERA, tirado por dos caballos en uno de los cuales montaba un postillón, y era guiado el carruaje por uno de los lacayos que vestían su correspondiente librea.
Al son de una corneta hacía alto la comitiva y el alguacil, cuyo cargo desempeñaba Don Jacinto Orts y Orts, encuadernador, hijo del Registrador de la Propiedad, de este partido, puestas unas grandes antiparras sobre sus descomunales narices, publicaba el bando que a continuación copiaré, obra original de D. José Román y Crespo, escribano de actuación del Juzgado de Primera Instancia de esta ciudad.”
Fins ací la crònica de Sanz i Forés.

Passem ara a triar alguns elements concrets descrits en aquella memòria:
Del “Figurón con tambor” : el TAMBOR.
Del “verguero con la vara” : la VARA O PORRA.
De “los consejeros con trajes antiguos de ceremonia” : LES LLIUREES O JAQUÉS.
Del “Alguacil con unas grandes antiparras sobre una nariz postiza” : el NAS I ULLERES POSTISSES.
És fàcil concloure que els elements dels diferents personatges de la cavalcada, al llarg dels anys anaren reunint-se o sumant-se per composar el personatge actual del TIO DE LA PORRA

El que ha fet el grup de teatre Pluja és tornar a l’origen d’aquella cavalcada, per mostrar altra vegada com i qui eren els personatges que desfilaven i potser apuntar el què significaven per les gents de la Gandia de 1871.

Com tota farsa, el seu contingut és còmic i esquemàtic i de ben segur és un esdeveniment festiu que ha anat transformant-se a través dels segles.

El Tio de la Porra és qui mana en Gandia mentre duren les festes.
Per l’autoritat que li concedeix la Porra, ens diu burleta que per fira a Gandia la vida hauria de ser diferent, distinta a la resta de l’any.
El Tio de la Porra ens espenta a tancar la botiga, el comerç o el taller i fer això, FESTA!
Ximo Vidal

dalt

Ban any 1871
Els senyors components de l’il·lustre Ajuntament que en les festes de Sant Borja té les brides del poder sense pomposos programes com es costum d’estos temps sense fastigós preàmbul com hui porta tota llei dret al “bulto”, clar com l’aigua i a l’abast de totes gents fan saber per este band a veïns i forasters. als que en peses o mesures tinguen que guanyar-se el pà carnissers, abaejers tractants en “caldos” i grans sense deixar les parades de tramusos i torrats se’ls preveu que juguen net al pesar i al mesurar puix si al girar la vista se’ls pilla en algun fregat sofriran la penitència conforme siga el pecat.	a tot comerciant de robes permetre-se-li podrà allargar la mitja vara acurtar-la en cap cas. i tinga per ben sabut per lo que puga trobar que en la vara que “medisca” en eixa se’l “medirà” ningú sense títol just pot fer d’una facultat per lo tant el taverner deu sempre considerar que sols al senyor vicari li correspon batejar. així puix l’Ajuntament ha vingut en decretar que cap taverner puga al moro fer-lo cristià que de l’aigua fer pessetes després de ben meditat solament al boticari se li podrà tolerar. de tot lo disposat resulta, i açò tot el món ho sap, que es farà pagar la multa al que mos passe pel cap.
Signat per En Josep Roman i Crespo, escribà d’actuacions del Jutjat de 1ª Instància d’aquesta ciutat. Gandia, 1871 dalt

*PREÀMBUL BAN ANY 2002* Mil vuit-cents setanta u és data del primer ban on es crida per Fira la Gandia d’aquell any...	Cent trenta un anys passaren molts d’aquells costums han canviat com a mínim et firaren un cotó-en-pèl ensucrat.

BAN ANY 2002
El dos mil dos a tots diu: antics i nous gandians ara comença la festa per a tots els habitants. Feu-nos un poquet de cas o no la podreu tastar perquè prompte s’enceta i s’acaba com un raig. Caigueren carrers de cases s’acabaren guerres i paus sofrirem polítics ases promulgaren constitucions i la Fira roda, torna ploga a cànters, faça sol. Pixavins i pixavines ia tots els altres saforencs el bon humor ens espenta va!, passeu-ho la mar de bé la Fira per fi comença i l’any que ve en tindreu més. l’autoritat de la Porra fa la crida als quatre vents: que tot artista que vulga per Fira isca al carrer.	sense guàrdies que l’emprenyen sense pagar cap euret convidats quedeu per festes que a tots se’ls rebrà molt bé. Gandia, ciutat oberta a artistes de tots els llocs que pinten, toquen i ballen que omplin els carrers de goig. A tots espera Gandia: artesans, pintors i músics escultors, còmics i autors aires, tonades, concerts musiqueries, romanços histories, funcions, ficcions imatges, quadres, pintures intèrprets, actes, sessions clowns, mims, poetes, bards, histrions! a tots espera Gandia a tots i de tots els colors! Visca el dos mil dos I la mare que ens va parir a totes i a tots!
dalt

*BAN ANY 2003*

El dos mil tres a tots diu: antics i nous gandians, ara comença la festa per a tots els habitants. Hi ha una cosa que faria al nostre poble especial, si cada pam no valguera un grandíssim dineral. L’Ajuntament està net diuen que no té ni un clau: per a traure dinerets, farem camp de golf al Prado. COR.- Requalificar!, requalificar fins arribar al fons del mar! Si senyores i senyors! que és un esport de riquets, jugarem a golf al Prado, res de futbol, bàsquet o trinquet. COR.- Requalificar!, requalificar fins arribar al fons del mar! Un veí de Marxuquera, un dia, anà a poar I, en compte d’aigua clara, petroli li va surar. COR.- Petroli, petroli, hem trobat petroli! A Rafalcaid, també el van trobar, I quin petroli senyors!, exigia la baralla: d’arrop tenia el color I l’olor de la casalla. COR.- Petroli, petroli, hem trobat petroli! Els veïns de Marxuquera, com els de Rafalcaid: per no saber com gastar tota aquella gran fortuna, decidiren xapar d’or les voreres i la cuina.	COR.- Petroli, petroli, hem trobat petroli! Cosa insòlita senyores sembla passat i d’ahir: canyars, motes i muntanyes, en la Platja de l’Auhir. COR.- Requalificar!, requalificar fins arribar al fons del mar! Una platja verge ens queda: viviu-la sense edificar; talment és una meravella: deixeu-la sense prenyar. COR.- Requalificar!, requalificar fins arribar al fons del mar! Però si tiren mà al caixò o altra guerra volen fer, per donar-los una lliçó, el poble eixirà al carrer. COR.- Petroli, petroli, hem trobat petroli! L’autoritat de la Porra fa la crida als quatre vents: que tot artista que vulga, per Fira isca al carrer. Gandia, ciutat oberta a artistes de tots els llocs: a tots espera Gandia, atots i de tots els colors! Pixavins i pixavines, I a tots els altres saforencs: el bon humor ens espenta, Va!, passeu-ho la mar de bé, la Fira per fí comença i tornarà l’any que ve. Visca el dos mil tres, que no tornarà mai més!
dalt
*BAN ANY 2004*
L’Autoritat de la Porra fa l’edicte als bons festers que parlant qualsevol llengua per Fira eixiu als carrers. COR: Carrers! De llengües va el que contem succeí en el dos mil quatre no cregueu que ho inventem i que a tu no pot passar-te. COR: Passar-te! Un matrimoni d’Agullent un dia va anar a València per adoptar una xiqueta demanaren una audiència. COR: Audiència! Benestar Social es deia la dita Conselleria on acudí la parella i un tal Blasco dirigia. COR: Dirigia! Parlaren com ho fan sempre en el poble d’Agullent valencià de tots els dies com parlant s’entén la gent COR: Gent! Però allí se’ls hi rigueren i es burlaren de valent funcionaris i psicòlegs els digueren: “Hablen bien” COR: Hablen bien! “Que bonito el castellano que bien suena el cristiano no rebuznan, ni berrean dialecto valenciano.” Com al nostre Parlament que el valencià han segrestat i el tenen en un racó ple de mosques, ben cagat. COR: Cagat! A l’Ajuntament de Gandia també ha arribat la finor perquè a més d’un regidor el valencià li fa pudor. COR: Pudor! “Que bonito el castellano que bien suena el cristiano no rebuznan, ni berrean dialecto valenciano.” Ens agrada el castellà no es tracta que el rebutgem l’idioma nostre jeu malalt ferit, dèbil, no el llaurem. COR: Llaurem! I vosaltres què, gandians i gandianes? Què feu amb la vostra llengua? L’heu perdut? COR: No! No es mengeu la llengua! COR: No! No tingueu pels a la llengua! COR: No! No se n’aneu de la llengua! COR: No! Tragueu la llengua! COR: Si! Milers de llengües! La teua, la seua, la meua! Vives i mortes Desconegudes i per descobrir! Prohibides i vergonyoses! Llengües per a enamorar! Gandia ciutat oberta a llengües d’arreu del món a totes espera Gandia a totes, i de molts colors! Pixavins i pixavines: Visca la Fira de sa tia! COR: Visca! Visca la Fira de Gandia! COR: Visca! I visca el tio de la Porra I el tio del Porrí I la mare que ens va parir! COR: Visca!
dalt

e-mail: Pluja Teatre realització: Maise Bolta

D’ON VÉ EL TIO DE LA PORRA?

Ban any 1871

BAN ANY 2002

BAN ANY 2003