Piscines nudistes

Durant la dècada dels 60 la guàrdia civil patrullava les platges per vigilar que cap dona portés biquini, perquè això anava contra la moral de l'època. Les dones que gosaven dur biquini eren detingudes i els hi obrien diligències judicials.

Les dones que duien aquesta peça de bany eren considerades unes exhibicionistes. Durant la dècada dels 70 es va normalitzar l'ús del bikini a totes les platges de Catalunya i ja no es considerava que atemptés contra la moral.

A finals dels 70, un cop mort el dictador, el bikini era plenament acceptat i començava el destape que es traduïa en els primers topless a les platges catalanes. El topless no es podia fer a totes les platges, s'havia de fer en platges amagades, allunyades de centres urbans. En aquella època hi va haver força picabaralles entre banyistes tradicionals i dones que feien topless, les quals van ser insultades i obligades a tapar-se o marxar. En algunes d'aquestes picabaralles, fins i tot hi havia d'intervenir la policia.

També es deia que la visió dels pits d'una dona podia provocar traumes als nens (i nenes), provocar alteracions psicològiques i pertorbacions mentals, etc. Les dones que feien topless eren considerades unes exhibicionistes. Durant la dècada dels 80 es va normalitzar la pràctica del topless a totes les platges de Catalunya.

En aquest moment el nudisme es troba en la situació del topless als anys 1978 - 1979. No existeix cap llei que prohibeixi fer nudisme a cap espai públic, però en canvi la societat està desinformada sobre l'ús d'aquesta llibertat i encara existeix la creença que anar despullat és un delicte. Però, poc a poc, gràcies a les associacions nudistes i a l'increment continuat de practicants del nudisme, la plena acceptació de la nuesa a qualsevol platja serà efectiva i després s'anirà ampliant a altres àmbits, com ara piscines, parcs públics, etc.