|


|
A
finals del segle XVIII: Neix
el costum de banyar-se de la mà del rei George III d'Anglaterra
(1738 - 1820), qui més ho va afavorir en els començaments,
al freqüentar la platja de Weymounth.
1822: el
primer bany d'una dona de l'aristocràcia del que es té
constància, és el de la francesa duquessa de Berry que
es va submergir totalment vestida a la platja de Dieppe (França).
1890: neix
el primer banyador que es constitueix de camisa pantaló i mitjons,
tant per a l'home com per a la dona.
1915: Desapareixen
els mitjons de la vestimenta de platja, però les dones encara
es posen camises llargues i faldes per banyar-se. En canvi, els homes
poden lluir pantalons curts.
1930: apareix
el primer banyador de dona com a tal. Elaborat amb llana, amb un escot
en forma de samarreta i pantalons que havien de cobrir les cuixes. Aquest
banyador mullat pesava més de 3 kg.
1946: L'enginyer
Louis Réard inventa el banyador de dues peces, al qual bateja
amb el nom de Biquini. El seu ús habitual no arribarà
fins els anys seixanta i a Catalunya fins els anys 70.
1960: Invenció
de la licra, una fibra textil que pot ser tensada i estirada fins a
sis vegades la seva longitud natural. Gràcies a aquest material
es fabriquen els primers banyadors elàstics.
1964: L'estilista
californià Rudi Genreich inventa el topless o monokini. En un
principi era un banyador negre sostingut per dos tirants que deixen
al descobert el pit de la dona. No arribarà a Catalunya fins
a finals dels anys 70 principis dels 80.
1974: Neix
a Brasil el tanga, inventat pel Genovés Carlo Ficcardi. Tot i
que es comencen a veure tangues a la dècada dels 90, no es popularitzarà
el seu ús a Catalunya fins a l'any 2000.
|
|