 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
ARMATS, QUE SON? |
|
|
|
El cicle quaresmal t� el seu punt �lgid per Setmana Santa. Durant aquesta setmana hi ha una s�rie de celebracions lit�rgiques i tradicionals arreu de la nostra geografia. Dintre d'aquestes celebracions , les tenen m�s rellev�ncia s�n les processons. Arreu del pa�s n'hi ha moltes pr�cticament a cada poble , vila o ciutat s'hen fan. Les processons s�n en certa manera la imatge pl�stica del drama del calvari van precedides per una comparsa d'homes que figuren una tropa de soldats romans anomenats armats. |
|
| CONTINGUTS: |
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
| PRINCIPI |
|
|
|
|
|
|
| ELS ARMATS, QUE S�N? |
|
|
|
|
|
|
| COM VESTEIXEN? |
|
|
|
|
|
|
| UN TAL JOAN MENAIES... |
|
|
|
|
|
|
| RELACI� DE MANIPULS |
|
|
|
|
|
|
|
| TROBADES D'ARMATS |
|
|
|
|
Els armats formen part de les processons que se celebren el divendres de Dolor, el diumenge de Rams, el Dijous Sant o el Divendres Sant. Hem de dir que van ser un dels pocs elements que es van salvar de la prohibici� d'anar personatges b�blics a les processons de Setmana Santa.Al reformarse los Estatutos de la Congregaci�n en 1858 y prohibirse la concurrencia en la procesi�n de personajesb�blicos, granaderosimperiales que custodiaban el Santo Sepulcro y dem�s, entonces la jerarqu�asuperioreclesi�stica, autoriz� la continuidad de la cohorte romana. (Programa de la Confraria de Sant Mag� de Barcelona 1967. J. Salvat). Aquesta ordre no va ser efectiva fins l'any 1873-1872, ...En lo sucesivo no se observa la presencia de estos personajes y representacionesb�blicas en la Procesi�n del Santo Entierro. (Programa de la Confraria de Sant Mag� de Barcelona 1976. J. Salvat). |
|
|
|
| MUSEU FOTOGRAFIC |
|
|
|
|
| ALTRES GRUPS |
|
|
|
|
| ENLLA�OS / LINKS |
|
|
|
|
|
VOCABULARI |
|
|
|
|
|
AGENDA |
|
|
|
|
NOVETAT |
|
|
|
|
|
|
|
| VIDEOS |
|
|
|
NOVETAT |
|
|
|
|
|
|
|
|
� Sembla ser que la creen�a generalitzada diu que aquest grup surt com escenificaci� evang�lica que representa els soldats romans que per manament del procurador rom� Pon� Pilat van fer gu�rdia despr�s de la crucifixi� per tal de vigilar el Sant Sepulcre, un cop enterrat Jesucrist, per comprovar si realment ressuscitaria com ho havia anunciat. el capit� d'aquelles forces armades es deia Corneli i amb el temps fou elevat a la categoria de Sant. Generalitzant i malgrat d'alguna excepci�, hem de dir que coneixem l'exist�ncia dels armats o manaies d?una forma documental a partir dels segles XVII i XVIII, si b� suposem que anaven a les processons molts anys abans. |
|
|
|
Aquestes colles de soldats ficticis reben el nom "d'armats", encara que en algunes poblacions, sobretot a les comarques gironines, se'ls anomena "manaies", com es el cas dels de la ciutat de Girona, els d'Amer, Banyoles.... i curiosament amb el nom de "maneges" els de la poblaci� empordanesa de Verges, tan coneguda per la singular Dansa de la Mort |
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
Ara b� com totes les coses a la vida el seu grau de popularitat es c�clic i han tingut en alguns indrets els seus alts i baixos, degut a circumst�ncies del temps, les modes o la disposici� de les persones a fer d'armat. fins hi tot en algunes poblacions s'ha tingut de rec�rrer a contractar i pagar un sou per� tenir gent disposada a sortir a desfilar. |
|
|
|
|
|
Un altre dels aspectes a tractar �s el de la composici� de les cohorts romanes. Aquesta composici� varia tot depenent del lloc i l'entusiasme de cada poblaci�, �Les ciutats com Girona o les viles com Banyoles, Camprodon, Sant Hilari de Sacalm... la seva composici� �s molt m�s complexa tant en estructura com en elements a les desfilades que no pas les formacions d'altres ciutats com Tarragona o poblacions com Montblanc, Riudecols, Riudoms, Vilaplana etc. Tot i aix� la seva espectacularitat es impressionant i no cal atendre tant sols el nombre de soldats de cada formaci�, sin� saber valorar altres detalls com musiques, evolucions, passos, vestuari...... |
|
|
|
�Les formacions d'armats estan generalment estructurades de la seg�ent manera: un capit� que rep tamb� el nom de "Manaies" sobretot� a les comarques tarragonines, un trompeta d'ordres, timbalers i soldats llancers. En alguns indrets hi ha soldats a cavall, i en molts casos es fan acompanyar per autentiques bandes de m�sica, amb marxes composades expressament per les desfilades dels grups. Un altre tret caracter�stic dels grups s�n les coreografies molts cops bastant diferenciades les d'un grup a l'altre, sempre acompanyades de forts cops de llan�a al terra i el toc particular dels timbals que'ls ajuda a marcar el pas. |
|
|
|
Fer d'armat exigeix hores i hores d'assaig i sacrifici que despr�s tan sols es veur� recompensat amb l'admiraci� de qui contempla les seves llargues desfilades. Aquesta feina feixuga de fer l'armat ha donat l'origen a frases com caminar m�s que un armat, dons moltes de les processons on desfilen, comencen a primeres hores de la tarda i no acaben fins ben passada la mitjanit. |
|