VOLUNTARIA A UN CAMP

DE TREBALL DE TANZANIA

A continuació transcrivim una entrevista publicada al Full Dominical de l'Arquebisbat de Barcelona el novembre de 1999, feta per Òscar Bardají i Martín, en la que Margarida Cuerva, professora del Col·legi Maristes d'Igualada, explica la seva experiència com a voluntària a Tanzània durant el passat estiu.

"La Marga Cuerva és mestra a I'Escola Maristes d'Igualada i, alhora,

col·labora com a voluntària a l'ONG Solidaritat, Educació i Desenvolupament (SED). Aquest estiu, durant un mes i mig, va ser en un camp de treball de SED a Tanzània per tal de construir-hi una escola. I és que la Marga sent la "necessitat de cooperar amb el Tercer Món", ja que "hi ha molta feina a fer" i, per aixó, hi ha anat diversos anys.

Pregunta: Per què necessites cooperar, anar al Tercer Món ?

Resposta: Vaig començar anant a un camp de treball i em va agradar. Vaig comprovar com allò que em deia gent que hi havia anat era veritat: coneixes gent, convius amb ells... i em va omplir. Aleshores, vaig pensar que ho havia de repetir, però més temps. Me'n vaig anar per un any al Paraguai; i, quan comences a conèixer la gent, el seu tarannà .... necessites tornar-hi.

P.: No és arriscat marxar tant de temps i deixar-ho tot ?

R.: En el meu cas ho tinc molt fàcil, perquè jo treballo en una escola marista i el projecte que vaig realitzar a l'estiu era construir una escola marista. En aquest sentit, és com continuar el que estàs fent aquí; quan acabo, torno, em reincorporo i ja està. I, pel que fa a la família i als amics, saps que la gent que t'estima t'acompanya igualment. El temps i l'espai són molt relatius: t'adones que et sents acompanyat i no et falta gran cosa.

P.: Com t'enriqueix, quant a la fe ?

R.: Vam estar convivint amb la comunitat de germans maristes i ens hi vàrem afegir al 100%. Érem a la mateixa casa: pregàvem amb ells, fèiem els  àpats plegats... El seu testimoni és molt enriquidor. Vam fer un seminari intensiu amb dones de diferents poblats, amb qui fèiem tallers pràctics de costura, treballs d'higiene, de salut, nutrició..., que després elles havien de transmetre al seu poblat. Realment, quan ets allà , t'adones que les coses que sembla que

no tinguin valor en tenen molt."