 |
El poblat neolític de Palau-saverdera, únic de la seva
època a Europa, ja és visitable. El Punt 30-6-03 |
S'ha reconstruït
una de les cabanes i s'han trobat restes de fa 6000 anys. ROBERT CARMONA / Palau-saverdera - El poblat neolític de ca n'Isach, a Palau-saverdera, l'únic de la seva època restaurat a Europa, és visitable des d'aquesta setmana. S'ha reconstruït una de les cabanes perquè el públic vegi com es vivia a la zona 6.000 anys enrere. També s'han aixecat part dels murs de dues cabanes més i es poden veure les restes originals, després de l'excavació, d'una altra de les construccions de l'època. De moment, les visites s'han de fer de manera concertada, però no es descarta que més endavant s'estableixi un horari regular. El poblat estava format per quatre cases subrectangulars i una de més gran, ovalada. El poblat va ser descobert accidentalment per dos membres del Geseart, Enric Carreras i Miquel Piñero, a partir de la ceràmica que va començar a sorgir del moviment de terres per fer un dels vials de la urbanització Mas Isach. La superfície excavada ocupa uns 1.000 metres quadrats i ha quedat al descobert la planta de les cabanes que es van utilitzar principalment entre el 4100 i el 3400 a.C., tot i que també hi va haver una ocupació anterior i una altra de posterior. El poblat el formaven quatre cabanes de forma rectangular i aparellades i una altra de més gran i aïllada, d'uns 100 metres quadrats, que tenia forma ovalada. Se suposa que aquest era un espai comunitari on es feien algunes tasques essencials per al grup, com cuinar els aliments, netejar i moldre els cereals o teixir teles per als vestits. El poblat pertany al neolític mitjà ple i és l'únic cas a Europa d'un poblat d'aquesta època que s'ha recuperat. Tot i que fins al 14 de setembre no es farà la inauguració formal del jaciment, ja es poden fer visites concertades. L'arqueòleg i historiador Josep Tarrús, coordinador dels voluntaris que han excavat aquest poblat en els dos darrers anys, remarca el valor didàctic que pot tenir ca n'Isach. També l'alcalde de Palau-saverdera, Narcís Deusedas, destaca: «Aquest poblat és una cosa molt important per al poble i l'inici d'un seguit d'actuacions que es faran per anar restaurant tot el patrimoni megalític que tenim.» En la mateixa línia remarca la voluntat municipal de convertir-se en un pol d'atracció per al turisme cultural. «Tenim un complement perfecte, perquè és clar que no tot és sol i platja», afegeix Deusedas. Durant 1'excavació, entre altres objectes, es van trobar eines fetes amb argila i pedra tallada o polida, mentre que han desaparegut les que havien de ser de fusta, os i banya. S'han recuperat destrals esmoladors, una maça cilíndrica de gneis i puntes de fletxa trapezoïdals. També han aparegut restes d'objectes d'ornament personal, com prismes naturals de cristall de roca, que devien formar part, amb tota probabilitat, de collarets. |
El
Llit de la Generala amagava sorpreses. El Punt, 7 maig 2001 |
La
recuperació d'aquest dolmen, a Roses, ha deixat al descobert
tres bols i un plat de fa 5.000 anys. ROBERT CARMONA / Roses · La recuperació del dolmen del Llit de la Generala, a Roses, ha acabat amb sorpresa. Els treballs, fets de cara a la V Festa Megalítica que es va celebrar el dia 6 de maig del 2001, han permès descobrir tres bols i un plat que podrien tenir uns 5.000 anys d'antiguitat. A més, han suposat la recuperació del 80% de l'estructura del sepulcre , que durant el segle XIX havia estat reaprofitat com a barraca de vinya i estava pràcticament tot ell colgat sota terra. L'Ajuntament de Roses estudia ara fer un dolmen complet a la zona per mostrar als visitants de la població com eren aquest tipus de construccions funeràries i com es feien. «Les expectatives s'han superat llargament», apuntava ahir Josep Tarrús, membre de Geseart, durant la Festa Megalítica, en què van participar una cinquantena de persones. L'estrella d'aquesta edició era la presentació de la recuperació del Llit de la Generala. Aquest sepulcre de corredor de granit, construït fa uns 5.000 anys, quedava molt desapercebut fins ara, ja que la implantació de vinyes durant el segle XIX va fer que bona part del dolmen quedés cobert de terra i adossat a una feixa. A més, a la banda que quedava al descobert s'havien tret dues lloses per reaprofitar el sepulcre com a barraca de vinya. Els treballs de recuperació han suposat excavar tota la zona, recuperar les lloses de pedra que s'havien retirat i posar-les al seu lloc. També ha aparegut el corredor d'entrada --curiosament orientat cap al nord-oest i la meitat del túmul de pedra, cosa que ha permès reconstruir la totalitat del tram que faltava. Més importat és encara, però, que durant l'excavació s'hagin descobert tres bols i un plat de ceràmica, probablement del tercer o quart mil·lenni abans de Crist, i un tall d'un ganivet de sílex. Els fragments trobats són a I'Escola de Restauració de la Generalitat a Barcelona, que probablement podrà recomposar els objectes. La recuperació ha estat a càrrec de Geseart i de les arqueòlogues Àngels Costoja i Paula Santamaria. Un dolmen de «mentida» en projecte R.C. L'important nombre de monuments megalítics que té el municipi de Roses ha fet que I'Ajuntament s'estigui plantejant la possibilitat de fer un dolmen de «mentida» que permeti veure com era una d'aquestes construccions quan estaven completades. Segons va anunciar ahir I'alcalde de Roses, Carles Pàramo, durant la V Festa Megalítica, fins i tot es podrien fer de costat diversos dòlmens en diferents fases de construcció per facilitar la comprensió respecte de la manera com es feien. Pàramo considera que en cap cas s'ha de completar algun dels dòlmens reals que hi ha al terme municipal; una opinió que comparteixen els membres de Geseart. «També estem preparant engegar aviat un centre d'interpretació en què el visitant es pugui fer una idea clara de l'època i dels menhirs i dòlmens que poden trobar aquí», va anunciar Pàramo. |
Troben
ceràmica al dolmen de la Sureda d'en Falp. El Punt, 17 març
2001 |
Roses- Les excavacions que s'estan fent al dolmen de la Sureda d'en Falp (també conegut com del Llit de la Generala), de Roses, han permès trobar diferents fragments de ceràmica i un ganivet de sílex del neolític antic (d'uns 5.000 anys d'antiguitat). La troballa s'ha produït en un forat del túnel que condueix al túmul, la part central del monument funerari. L'historiador Josep Tarrús, membre del col·lectiu Geseart, que s'encarrega de recuperar les restes megalítiques de l'Empordà, va explicar ahir que el material trobat és coetani a la construcció del dolmen i que es tractava o bé de part de l'aixovar d'algunes de les persones enterrades en aquest indret, o bé d'alguna ofrena. Aquest dolmen ja surt documentat el 1912. Les primeres excavacions es remunten al 1925, en uns treballs que van dirigir Pere Bosch Gimpera i Lluís Pericot. Des. d'aleshores, no s'hi havia excavat més, però durant aquest període el jaciment ha estat víctima dels furtius en diferents ocasions. / R.E. [ inici ] [ articles ] [ imatges ] [ dòlmens ] [ notícies ] [ bibliografia ] [ links ] |