Els dòlmens simples o cambres simples són els sepulcres megalítics més freqüents a Catalunya. Estan distribuïts pels Pirineus centrals descendint per la via del riu Segre fins a ocupar els altiplans de tota la zona central de Catalunya, i amb lleugeres incursions cap a la costa, a on es troben en reduït nombre.

Inicialment eren confosos amb les cistes megalítiques fins que es va establir una clara diferència entre els dos tipus, basant-se en la seva mida i en la llosa de coberta. Així doncs, seran cambres simples aquells dòlmens que tinguin una llosa de coberta tan pesada que no pugui aixecar-se per a efectuar els enterraments, que es realitzen per una de les lloses laterals.

Segons el tipus d'accés a la cambra podem dividir els dòlmens simples en tres grups:

a) Simples amb vestíbul: Són les cambres en les que en la porta d'accés trobem restes de vestíbul, generalment en forma de dues lloses paral·leles.

b) Cambres pirinenques: Són els sepulcres megalítics que estan tancats per els quatre costats, però que un d'ells, la llosa d'entrada, no te la altura suficient per a tancar la cambra. Per aquest forat o finestra seria per on es realitzarien les inhumacions.

c) Dòlmens oberts: Són els que presenten un dels seus quatre costats totalment oberts. La classificació d'un dolmen dins d'aquest grup és molt complexa, ja que podem obtenir dòlmens oberts a partir de la destrucció del vestíbul o de la llosa que formaria la finestra de la cambra pirinenca.

Segons els tipus de planta que presenta podem dividir els dòlmens simples, alhora, en dos grups:

a) Les cambres simples de forma rectangular, composades per quatre o més lloses laterals i una coberta gran. Aquest tipus seria el més freqüent a Catalunya, com la Cabana del Moro de Bescaran. Es concentren bàsicament a l'oest dels rius Llobregat i Cardener, als altiplans i serres de les comarques de Solsona i Alt Urgell. Segons J. Maluquer, aquest tipus de dolmen provindria del nord-est, dins del territori francès i s'estendria per la Catalunya occidental a través del curs del riu Segre. Aquesta teoria es basa en que aquest tipus de dolmen és molt freqüent a les Causses i al Massís Central francès, a on es daten en el Calcolític Final i inicis del Bronze Antic. Aquestes cambres tindrien a Catalunya un centre a l'Alt Urgell i el Solsonès, i s'estendrien cap a la costa i el sud fins el Bages. La principal ruta s'establiria a partir del Berguedà, per la plana de Vic i Moià i pel Vallès oriental fins a la costa del Maresme. Les cambres rectangular del Pallars, l'Alt Aragó i de la zona basca i navarresa arribarien també del nord-est , a través dels Pirineus, seguit els cursos del principals rius.

b) Les cambres simples de forma subcircular o poligonal, composades per nombroses lloses molt separades entre elles i una coberta gran. Es tracta en la majoria dels casos de grans dòlmens, els més alts de Catalunya. Es distribueixen únicament per la zona costanera, des del Baix Empordà fins el Maresme. Des d'aquí arribarien fins a la comarca d'Osona a través del Vallès Oriental.

Aquests dòlmens també tindrien el seu origen al Massís Central francès. La presència d'un fragment de campaniforme internacional al dolmen de Puig ses Forques (Calonge) pot interpretar-se com a prova d'una major antiguitat d'aquestes cambres subcirculars o poligonals respecte a les rectangulars.

La seva distribució costanera pot indicar també una cronologia més antiga per a aquesta zona respecte a l'interior. Aquests dòlmens simples estan datats entre 2000 i el 1500 aC, per la seva relació amb el campaniforme pirinenc i els materials de l'Edat del Bronze.

Tenim evidències de la reutilització d'aquests dòlmens fins el bronze final, tal com succeeix amb altres tipus de sepulcres megalítics. A partir del 1500 ja no es construiran dòlmens, sinó que seran reaprofitats els ja existents. A partir del 1100 es reaprofitaran només els sepulcres megalítics de la zona interior de Catalunya, fins el 650 en que deixaran de ser utilitzats.

A partir del 1500 ja no es construiran dòlmens, sinó que seran reaprofitats els ja existents. A partir del 1100 es reaprofitaran només els sepulcres megalítics de la zona interior de Catalunya, fins el 650 en que deixaran de ser utilitzats.
.................................................................................................................................................