Des dels primers treballs de Pere Bosch Gimpera es consideraven com a "galeries cobertes" aquells dòlmens de forma rectangular, on no es podia distingir la cambra del corredor, que era de la mateixa amplada i la prolongava. No es va tenir en compte, però, que a les vertaderes galeries cobertes de Gran Bretanya, Dinamarca o de la Conca de París la cambra i el corredor tenen una mateixa alçada en tot el seu recorregut, fet que no succeeix en les galeries del sud-est francès i de Catalunya.

Degut a que en els antics repertoris de dòlmens no es solien incloure els alçats laterals, aquesta confusió va durar molt de temps, ja que, observant només les plantes rectangulars aquests sepulcres semblaven vertaderes galeries cobertes. Més endavant, quan es va començar a publicar el Corpus de Sepulcros Megalíticos de Catalunya, amb alçats i seccions del dòlmens, l'error es va fer evident. Es va continuar, però, emprant la mateixa terminologia de "galeries cobertes" per a aquests sepulcres davant l'inextistència d'una terminologia més apropiada. Actualment es tendeix a anomenar "galeries catalanes" a aquest tipus de dolmen que es troba estès per tota Catalunya a l'est del riu Llobregat.

Josep Castells afirma que el sorgiment d'aquest nou tipus de sepulcre es deu a l'impacte de noves corrents europees de megalitisme, les galeries cobertes.

Per la seva mida poden dividir-se en dos grups: les grans galeries catalanes i les petites galeries catalanes.

Les Grans Galeries Catalanes

De les grans galeries catalanes tenim un nombre reduït d'exemples, però es troben distribuïdes per tot Catalunya, a la costa, a les comarques de les Gavarres i Maresme i a l'interior, a les comarques d'Osona, Solsonès i Alt Camp. Hem de destacar que a l'Alt Empordà, a on es situen la major part dels sepulcres de corredor neolítics no trobem cap exemplar d'aquest tipus d'estructura megalítica. Tenen un corredor diferenciat de la cambra. Aquest corredor es de menor alçada i es troba sempre dins d'un túmul. El túmul no consisteix únicament en una aglomeració de pedres i terra per a donar solidesa al conjunt. En aquest moment, el túmul es converteix en una part important de la tot el conjunt sepulcral. Està format per una estructura molt complexa a base d'un entramat de lloses radials disposades des del cròmlech fins a la cambra. En alguns casos, donen solidesa a un doble túmul que envolta la cambra sepulcral.

Aquestes galeries catalanes poden ser agrupades, alhora, segons la seva mida en dos grups:

a) Grans galeries catalanes altes com la Cova d'en Daina a Romanyà de la Selva, Can Gol I a la Roca del Vallès, Puig ses Lloses a Folgaroles i Torre dels Moros de Llanera a Llobera. Tenen unes cambres altes i uns corredors més baixos. La seva longitud total es de 10 metres.

b) Grans galeries catalanes baixes com el Cementiri dels Moros de Torrent a Torrent i Mas Pla a Querol, amb cambres i corredors que pràcticament tenen la mateixa alçada i amb una longitud total de 13 metres.

Els materials trobats en aquests sepulcres són assimilables als del grup francès de Treilles de les Causses. Aquest grup està caracteritzat per les seves ceràmiques amb triangles gravats després de la cocció i el seu àmbit geogràfic discorre per tot el sud-est francès. Cronològicament està considerat com a Calcolític. S'han realitzat datacions amb C-14 que el situen entre 2700 i 2300 aC.

La localització a les galeries catalanes, concretament a la de Torre dels Moros de Llanera i a la del Cementiri dels Moros de Torrent, de materials ceràmics iguals als del grup de Treilles, acompanyats de vasos de ceràmica llisa de tipologia pròpia del Neolític Final ens permet situar cronològicament aquestes grans galeries catalanes en una etapa que oscil·laria entre el 2600 aC com a data inicial i el 2200 aC com a data final.

Les Petites Galeries Catalanes

Les Petites Galeries Catalanes es distribueixen per Catalunya seguint la línia de la costa (de nord a sud). Les trobem a l'Alt Empordà, amb una gran concentració a les Gavarres, continuant per la zona litoral del Maresme i endinsant-se fins a l'interior pel Vallès Oriental, seguint les comarques centrals d'Osona i Bages fins arribar al Solsonès.

Si analitzem la distribució de les Petites Galeries Catalanes per la banda francesa observem que és molt semblant a la de la zona catalana. A la zona dels Pirineus és pràcticament inexistent, mentre que les comencem a localitzar a partir del riu Tech, i en major quantitat a partir del riu Angly i al Departament de l'Aude. Aquest fet és una característica important pel tal de comprendre el fenomen megalític a Catalunya, doncs ens assenyala un foc central als Pirineus i a l'Alt Empordà i les Alberes a on tenim els Sepulcres de Corredor i una mínima presència de les Petites Galeries Catalanes que anirà augmentant a mida que ens allunyem d'aquest foc central, tant en direcció nord (França) com cap al sud (Catalunya). Segons J. Castells, aquest tipus d'estructura és el resultat de dos factors. En primer lloc, la adaptació local de l'impacte de les Grans Galeries Catalanes i, en segon lloc, la pròpia evolució dels Sepulcres de Corredor neolítics.

El resultat és una estructura megalítica que únicament es diferencia de les Grans Galeries Catalanes per la seva menor mida i per una major senzillesa en la construcció de l'estructura tumular. El túmul d'aquests sepulcres està format per pedres i terra que amaguen, cobreixen i donen solidesa a la cambra sepulcral.

Per la seva mida les podem agrupar en dos subgrups:

a) Petites Galeries Catalanes Altes: quan la cambra és d'una alçada superior al corredor.

b) Petites Galeries Catalanes Baixes: quan la cambra i el corredor presenten una diferència d'alçada menor.

Globalment la seva mida queda reduïda entre 3 i 5 metres de longitud total i l'alçada de la cambra oscil·la entre 1,5 i 2 metres. Cronològicament podem dir que tres factors (l'adaptació local, l'evolució interna dels sepulcres de corredor i els materials trobats en aquestes petites galeries catalanes) ens permeten situar-les a l'últim terç del III mil·lenni aC, si bé posteriorment seran reaprofitades de manera important durant el Campaniforme i el Bronze.
.................................................................................................................................................