Aquest grup de sepulcres presenta unes característiques pròpies i comunes, des de les seves tipologies estructurals, l’àmbit geogràfic en que s’emmarquen, fins a els materials comuns que es localitzen en ells. Geogràficament podem asenyalar que están localitzats gairebé exclusivament a l’extrem nord-oriental de Catalunya, és a dir, al nord del riu Muga i des de la Jonquera fins a Portbou, Cap de Creus i Roses. A part d’aquesta concentració, trobem tres exemples més a la zona costanera del Baix Empordà i dos sepulcres més a l’interior de Catalunya. Així mateix, es manifesta a ambdós costats del a frontera, amb alguns exemples al Pirineu de França.

Es troben generalment a punts dominants, però també en vessants, a la plana inclús en una vall tancada, al costat d’un torrent (Riera Pujolar). Són orientats essencialment al sud-est, amb poques excepcions.

Els seus tipus bàsics són:

a) Els de cambra subcircular, dels quals se'n coneixen 10, 8 dels quals són a l’Albera-Serra de Rodes (Font del Roure, Estanys II, Can Puig de Caneres, Arreganyats, Tires Llargues, Gutina, Barraca i mas Bofill) i dos a les Gavarres (Puig ses Forques i Can Mina), prop de la costa. D’aquest primer grup es tenen dues dates de C-14: 3450±100 BC pel sepulcre de Arreganyats i 3140±160 BC pel de Tires Llargues. Aquestes datacions, junt amb alguns materials recuperats (barrilet de calaïta de la Font del Roure, trapezi de sílex melat i ceràmiques dels Estanys II, etc) permeten datar aquests sepulcres a finals del IV mil·lenni a.C.

b) Els de cambra trapezoïdal, sens dubte els més nombrosos, es troben a tota l’àrea esmentada, des del Conflent al Baix Empordà, amb especial concentració també a l’Alt Empordà (Barranc, Comes Llobes de Pils, Solar d’En Gibert, Creu d’en Cobertella, etc.). A partir d’alguns materials arqueològics recuperats (peces cilíndriques de variscita de Comes Llobes, vas amb coll del Barranc, etc.) se’ls pot situar a principis del III mil·lenni a.C.

c) Els de cambra rectangular, amb pocs monuments, pero destacables, com la Cabana Arqueta (Espolla) o el de Mas Bou-serenys (Sta. Cristina d’Aro). Se’n coneixen a l’Albera i a les Gabarres. No s’hi observen materials anteriors al Neolític Final-Calcolític, per la qual cosa se’ls pot situar a mitjan del III mil·leni a.C. Serien contemporanis de les galeries catalanes.

Les parets del corredor d’aquests sepulcres están fetes amb lloses o amb paret de pedra seca. La cambra té una longitud d’entre 1,65 i 3 metres, i el corredor té un mínim de 2,20 metres i un màxim de 4,80 mtres. L’amplada màxima de la cambra és d’entre 1,15 i 1,25 metres, mentres que la seva alçada és d’entre 1,80 i 1,90 metres. L’alçada màxima conservada del corredor oscila entre 0,55 i 1 metre, i l’alçada conservada del túmul és d’entre 0,75 i 1,25 metres.

Els túmuls d’aquests sepulcres de corredor són força grans (entre 10 i 12 metres de diàmetre), i estan formats per blocs grans i petits, sense cap disposició especial, a excepció de la zona immediata a la cambra, on formen sovint una paret. El cròmlech és sempre de blocs ajaguts.
Podem trobar dos tipus diferents de túmuls. En primer lloc, aquells que estan contruits sobre terreny pla. En segon lloc, aquells túmuls frontals de 180º, a on el sepulcre és contruït en un terreny en pendent, en el que es practica un rebaix en forma d’esglaó on es contrueixen la cambra i el corredor, recobrint únicament les parets frontals amb un túmul artificial, mentres que la part posterior s’aprofita de la mateixa pendent del terreny per a formar el túmul.
L’única excepció és el dolmen dels Estanys II a La Jonquera. En aquest sepulcre el túmul era molt més complex. Presentava un anell de grans blocs (granit, quars) al voltant de la cambra, seguit per un gran montícul de terra sobreposada, que se sostenia amb un cròmlech de blocs ajaguts. En superfície duia una cuisassa de blocs que el protegia.

Alguns d’aquests sepulcres de corredor porten inscultures (casoletes amb reguerons) damunt les cobertes (Taula dels Lladres, Comes Llobes de Pils). En un sol cas, al Barranc d’Espolla, hi ha també gravats antropomorfs.

Els materials arqueològics recuperats es poden agrupar en tres grans grups, que correspondrien a tot el període de utilització del sepulcre:

Grup Pre-campaniforme: Són els elements més antics que podrien correspondre a la fase de construcció dels dòlmens. Són molt escasos i cap d’ells pot situar-se en aquesta fase amb absoluta seguretat. Es tractaria de la punta de sílex llanceolada del dolmen d’Arreganyats, que en el sur-est francès i a Catalunya sol acompanyar als aixovars anteriors al campaniforme, tan en coves sepulcrals com en dolmens. Les dues peces de collaret tubulars i la discoidal de variscita trobades a Comes Llobes de Pils son molt corrents, amb diverses formes, en la cultura neolítica dels Sepulcres en Fossa. Les més usuals són les que tenen forma de barril, com la trobada al dolmen de la Font del Roure.

Grup campaniforme: Aquest grup presentaria materials com ara vasos campaniformes d’estil pirenaic, peces de collar amb forma tubular, així com també discoidals d’esteatita i d’ós.

Grup de l’Edat del Bronze: Format per ceràmica decorada amb cordons impressos i peces de metall. Els fragments de ceràmica llisa poden atribuir-se majoritariament a l’Edad del Bronze per les seves característiques de pasta o de cocció.
Així doncs, aquests materials ens indiquen la construcció d’aquests sepulcres en una fase pre-campaniforme, i una reutilització constant des del campaniforme fins al Bronze Final.

Finalment, cal esmentar que la descoberta, l’any 1987, de l’hàbitat de Ca N’Isach (Palau-saverdera), al vessant sud de la Serra de Rodes, he vingut a recolzar una cronologia de finals del IV mil·lenni a.C. per a aquest tipus de dòlmen. Es tracta d’un assentament a l’aire lliure i que compta amb materials arqueològics del Neolític Mitjà (ceràmiques d’estil Montboló i Chassey), a més de dues dates per C-14 (3119±100 i 2710±110 BC) i una termoluminiscència (3250±215 a.C.), que el situen a finals del IV mil·lenni a. C. La seva ubicació, en un punt central entre dos sepulcres de corredor amb cambra subcircular (Barraca d’en Rabert i Mas Bofill), que són a 150 metres al nord i al sud respectivament del jaciment, permet suposar que aquests dòlmens són la seva necròpolis.
Per altra banda, a Ca N’Isach, s’han recuperat lloses amb cassoletes i reguerons, i també alguns discos d’esquist, idèntics als que apareixen als sepulcres de corredor i cistes amb túmul de l’Albera-Serra de Rodes-Cap de Creus-, que presumiblement, doncs, serien contemporanis de l’assentament.
.................................................................................................................................................