| Mim�tics |
| Els ulls em ploren, el teu sol brilla diferent. Tot just m�adono que ets a prop i em piques l�ullet. No vull ni puc pas dormir, i em moro de son. Els ulls se�m clouen quan de lluny em fas un pet�. El cor em tremola quan em dius que ens veurem dem� i dem� passat...Si et deixes, �nirem de bracet protegits sota el paraig�es. Si vols t�enfilo al coll i be, protegits sota la boira. Els ulls m�ensenyen el perill que no tornis m�s. Les mans em destorben, mai no s� si ensopegar� o me�n sortir�...Massa pors i massa no dir res. Massa espai i temps perdut. |
| D�tour � D�l�mont |
| mmm...Tot �s tan distret, distant. mmm... Envoltant pel fred. mmm... mil dies. Deixa�m sortir, vull fugir d�aqu�. Deixa�m marxar, no puc esperar. Deixa�m sortir. mmm...Tot �s tan semblant, igual. mmm... Va passant l�hivern. mmm...mil dies. Me�n vaig sola a un poble sol. D�l�mont on ning� parla de res. Massa fred... |
| Tornassolat |
| Tot aquest soroll del meu voltant, sento que trontolla dins del cap. I no em deixa lloc per tu. Desitjo tant fugir d�aquest soroll, contagia�m el silenci. Si em mires, jo sono. Si et miro, m�escolto. El so de les passes s�ha fet sord. El so de les fulles �s opac. No conec el so del mar...Ara invento el sol subtil del m�n. M�acompanya dins del cor. Ja nom�s em queda per sentir, el so de la teva veu. |
| Superherois |
| S�c tan fr�gil tot intentant desprendre�m d�aquell delit. Impossible de transformar. No m�ho puc treure del cap. M�abra�aves ben fort, mentre em deies - no passa res - Vam ser els �nics superherois dins d�un somni instantani, il�lusori. I que f�cil confondre i dif�cil definir-se. �s in�til dissimular, amb tu... |
| Cel�lulosa |
| Miro el cel des de casa ple de n�vols blancs passejant. L�un �s fort i compacte. L�altre �s fr�gil i transparent. De lluny apareixen i fan formes molt estranyes. I se�n van lluny amb el vent. Estimbats es barregen amb l�estol lluent de llampecs. Ara el fort �s de vidre i el m�s fr�gil creix molt i molt, immens. De lluny apareixen fent senyals vol�tils, s�amunteguen, passen tots i se�n van lluny amb el vent. Voldria anar ben amunt, voldria veure la llum. Cada llamp �s una espasa, cada espasa trona per tot el cel. I s�apaga, els carrers ja s�n ben mullats. |
| Umbilical * Tony�s favorite! |
| Aquest lloc �s per mi del tot desconegut. Enigm�tic i trist, no sembla pas que em vegi aqu�. I em sorpr�n tant que el torno a mirar, per si de cas vei�s visions i ell no es mou. I em ve de nou fins que dic �prou�. Si m�hi apropo em fa por que em deixi d�agradar. Des de lluny �s preci�s i em tempta fins mullar-me el cos...Cada cop que puc ho deso tot. Prou. Tinc la d�ria d�amagar-ho tot. De puntetes m�hi acosto sola. No voldria que fos mentida... |
| P�cnics |
| Dius que arribes, per� te�n vas. Dius que estimi fins dem�. Encara dubto si, vaig o vinc. Dic que et busco, per� no ho faig. Dic que esperis, com ho fa l�infant. Encara dubto si, vaig o vinc, encisa�m de nit. S�acaba la nit. Cada dia �s un repte fals. No recordo cap estiu tan llarg...Tu que penses en volar. Jo que miro com el temps se�n va. Potser he d�escollir. Encara dubto. |
| A Carlo Pedersoli (Instrumental) |
| Porexpan |
| Ja fa fred, �s l�hivern. Cada dia �s m�s curt. Els carrers tan guarnits enlluernen els petits. Veig la gent amunt i avall com formigues amb afany. I nosaltres ben tranquils amagats a �ca la Cinta�. Bon vespre, nadal nu. Bon vespre, fuga� cap d�any. Els amics, com els anys, sempre hi s�n sense paranys. I el past�s fet de nous em recorda l��via amable...Dins l�armari, he trobat la gran dama de cot�. El senyor del cul pelat i el ti� sota les mantes... |
| Bittesch�nkaffee |
| Em llevo, no hi penso, m�esperen aviat. El m�n s�accelera. Per fi veig quin �s el cam�. No sembla senzill per� malgrat aquest pes dins del cap, insistir�. Des de l�aire els pa�sos s�n mapes gegants. �s curiosa la dist�ncia. Trobo rutes inconexes per la nova ciutat...Tinc un nus a la gola i els companys m�emocionen...S�acosta implacable l�hora de la veritat. Estiro l�esquena. Respiro i comen�o amb el cap ben alt. El cor s�accelera. |
| Massa Caps i Pocs Barrets |
| Es fa tard i la mare em diu que ja �s hora que podr� estar sola si s�c valenta. Sort que els somnis m�eclipsen. He conf�s cada ombra amb un fantasma. La foscor �s la fura entremeliada... |