Al novembre de 1922, l'arqueòleg anglès Howard Carter va descobrir una tomba del segle XIV abans de Crist pertanyent al faraó Tutankamon, un tresor egipci que havia romàs inalterat durant segles. Però, en qüestió de mesos, un nombre d'homes connectats a l'excavació va començar a morir en circumstàncies misterioses, com febres, enverinaments, assassinats i suïcidis. Les mòmies antigues són personatges bastant esgarrifoses, és per això que aviat van sorgir rumors que deien que els homes havien estat colpejats per la maledicció de Tutankamon. Fins i tot hi ha una teoria que diu que aquests fets violents van ser planejats per l'ocultista britànic Aleister Crowley, en venjança a la pertorbació de la tomba del rei nen. ¿Va ser una maledicció mística o mala sort? Bé, han assenyalat que al moment en que van obrir la tomba i el sarcòfag havia 58 persones i un gran nombre dels que eren allà van sortir il·lesos de l'experiència, inclòs el mateix Carter.
Corre la llegenda que el famós boiximà que es troba a Banyoles, darrerament d'actualitat, va ser impregnat d'una maledicció que provocaria un elevat anhel de poder i posteriorment la mort de tots aquells que hi tinguessin un contacte proper. Les males llengües diuen que Francesc Darder, el barceloní que el va comprar, va cedir-lo a Banyoles amb la condició que el museu d'història que s'havia d'obrir properament (el 1916) portés el seu nom. Pocs anys després, el 1918, va morir. Casualitat?