Malediccions

ELS ORÍGENS

Des dels orígens està present la maledicció Gen 3,14.17, però en contrapunt, sent la benedicció el motiu primer 1,22.28. La maledicció és com el ressò invertit de la paraula divina present en la creació. Quan el verb, la llum, la veritat, la vida, arriba al príncep de les tenebres –pare de la mentida i de la mort–, la benedicció que aporta es canvia amb aquest contacte en maledicció. El pecat és un mal que la paraula no crea, sinó revela, i la desgràcia consuma: la maledicció és ja un judici. Déu beneeix perquè és el Déu viu, la font de la vida Jer 2,13. El temptador, que s'enfronta amb ell Gen 3,4s i arrossega l'home a pecat, l'arrossega també a la seva maledicció; en lloc de la presència divina, es produeix l'exili lluny de Déu Gen 3,23s i de la seva glòria Rom 3,23; en lloc de la vida, la mort Gen 3,19. No obstant això, només el gran responsable, el diable Sab 2,24, és maleït «per sempre» Gen 3,14s; sobre la dona, que segueix engendrant, sobre la terra, que segueix produint, sobre tota fecunditat, la maledicció aporta el sofriment, la feina ingrata i penosa, però sense destruir la benedicció original 3,16-20. A costa d'una tasca sense treva i d'una agonia, la vida es manté la més forta, presagi de la derrota final del maleït 3,15. D'Adam a Abraham s'estén la maledicció: mort, l'autor és l'home mateix Gen 4.11; sobre el nexe maledicció-sang: 4,23s 9,4ss Mt 27,25; corrupció que ve a donar en la destrucció Gen 6,5-12 del diluvi, on l'aigua, vida primordial, esdevingui abisme de mort. No obstant això, en el si mateix de la maledicció, envia Déu la seva consolació, Noé, primícies d'una nova humanitat, a qui es promet la benedicció per sempre 8,17-23 9,1-17 1Pe 3,20.

Gif terra
Gif terra
Gif terra