Es l'escriptura dels mots d'una llengua determinada amb els signes d'un alfabet diferent. No vol reproduir la fonetica, transcripció, (tot i que de vegades pot coincidir-hi) sino que intenta reproduir l'original, lletra per lletra, de manera que a partir del texte transliterat, si es coneixen els dos alfabets, es pugui reconstruir la grafia del texte original. Nosaltres farem servir la següent transliteració del alfabet arab.

(Si no es diu res, la pronunciacio es en catala)
 

La lletra		Es pronuncía com	Transliteració
	alef mamduda	depen del signe vocàlic	a, i, u
	ba	b	b
	ta	t	t
	z"a	z castellana	z"
	jim	j	j
	h"a	una "h" aspirada i profunda	h"
	j"a	j castellana	j"
	dal	d	d
	t"el	"th" anglesa de "the"	t"
	ra	r	r
	zai	z catalana o francesa, z de "calze"	z
	sin	s castellana, ss catalana	s
	xin	x de "xampany" o de "caixa"	x
	sad	s emfàtica sorda, correspon a la	s
	dad	d emfàtica, correspon a la	d
	ta	t emfàtica dental, correspon a la	t
	za	z emfàtica, correspon a la	z
	'ayn	el so caracteristic de l'arab, aspiració profunda	'
	gin	r francesa	g
	fa	f	f
	qaf	k gutural	q
	kaf	k	k
	lam	l	l
	mim	m	m
	nun	n	n
	ha	h andalusa	h
	waw	w anglesa	w
	ya	y	y

Es una consonant, sorda o sonora, molt corrent en les llengües semítiques, en la pronunciació de la qual apareix un tret articulatori que consisteix en un retraiment cap a l'arrel de la llengua i una concavitat del dors d'aquesta, acompanyat d'una elevació brusca de la laringe.
En la transliteració l'indicarem amb una ratlla al dessota (s, d, t, z ).
 

So gutural

Es una articulació anomenada tambe velar o posterior, en la qual intervé, com a organ passiu, el vel del paladar en contacte o constricció amb el postdors de la llengua. Son guturals totes les emisions succeides al paladar tou.