18 i 19 d'agost - Vignemale, 3.298

Una postal per a Pere

Contador
Al 1838 l'alpinista Ann Lister tornava a Pirineus per segon cop. Abans vingué per pujar el Mont Perdu i ara venia pel Pic Longue, 3.298m, el cim més alt del Vignemale, de França i quart de tot el Pirineu. Per la por que allavors es tenia a la glacera van triar el vessant sud per atacar-lo. Ann Lister va pujar des de Bujaruelo, per la vall d'Ara fins la base del Cervillona i per l'aresta assoliren la carena per un coll, a 3.200m. Des d'ahi, seguint la carena fins el Pic Longue.

Quatre dies més tard, els mateixos guies van portar el Príncep de la Moscowa al mateix indret, sense que sapigués que no era el primer en fer cim al Vignemale doncs els guies temien dir-li que abans ho havia altra persona... una dona!

 
Ara per ara la via normal per fer el Vignemale ix del Refuge Bayssellance i s'hi arriba en menys de 4h per la glacera d'Ossue. En un matí pots fer-te tots els tres mils, una decena.
Jo he intentat aquest matí el cim des de Bujaruelo, com la xati aquesta británica. Des de la cabana Cervellona he cercat el Couloir Moscowa que li va donar nom el príncep, que puja fins el coll Lady Lister, nom que recorda la pionera al Vignemale. No hi he arribat per les condicions atmosfèriques, però tinc pensat altra cosa. Bo, i que m'ha fet por vore xapes i cordes trencades pel camí !


Tio, hem de fer una travessia al voltant del Vignemale. Eixim des de Bujaruelo, com he fet jo, dormim al mateix lloc, a la cabana Cervellona. A l'endemà passem del corredor Moscowa, que és molt canyer i dóna por, i se n'anem cap a la Choza Batanes i pugem pel circ d'Ara fins el Puerto de los Mulos (el diuen així perquè les primers que ho creuaren es van trobar així de forts en arribar-hi), i baixem al Refuge des Oulettes de Gaube. Fins i tot podem arribar al Bayssellance, segons les forces. Al dia següent ja podem fer tres mils per un tub, tot pujant el Glacier d'Ossue. Dormim altra vegada a Bayssellance i tornem per les Oulettes d'Ossue fins Lourdes on hi ha una cabana on podem dormir. I la darrera jornada pugem el Puerto de Bernatuara i baixem fins Buxargüelo. Així agafarem senders tan clàssics com el GR-11 pel vessant sud i el GR-10 pel nord. Ah, i un tros de l'Alta Ruta Pirinenca !!

Tio, hem de fer-lo. Ves pensant-ho. Aquesta és una travessia per fer en companyia, i a tu sí t'aguante. És tot, petons a Ana. Cureu La Higuera, sou un somni fet realitat. Ens vegem.

P.D.: Posa't l'internet hòstia, que les postals estan bé, però tarden molt en arribar-hi.

llibre
Hosted by www.Geocities.ws

1