| A l'endemà m'alce massa dematí, encara no hi ha llum i n'hi ha un trànsit de guies i clients que n s'atura. Mentre desdejune, de puta mare, ja n'hi ha una muntonà de llumenetes pujant pel barranc de la
Renclusa. No tinc pressa, però minuts més tard m'incorpore a la cua. Compartesc el tram més llarg, tot pedres. A la fi creue el
Portillón i més enllà hi arribe a la glacera de l'Aneto. Agafe a mà dreta i
òbric petjada cap el coll Maldito. Ningú ve darrere meu, ningú va davant. Altra muntanya en solitari. Sembla mentida que no hi haja cap trescaire interesat en la
Maladeta. Pensant-ho bé, ací no hi ha cap trescaire, són turistes més aviat. Millor, tota per a mi. |
|
|
 |
Estic molt alt i deixe els grampons per escomençar a
grimpar. Ací disfrute més. Després d'uns pasos més complicats veig el cim
"acabado en punta", com diu l'Alpina. Molt
xulo. Puc vore tota Cregüeña, preciosa. Però l'Aneto està tapat per una boira
gegant, que puja i puja i no deixa vore res. Sí puc vore també l'aresta aquesta dels
Picos Malditos. M'agradaria fer-la, però fa mal temps i vaig sol. De totes maneres encara són les deu (he pujat en 3h40) i com que vull baixar pel coll de la
Rimaya m'aproparé al pic del mateix nom, un tres mil més. |
|
