 |
|
12 d'agost 2004 - Gran Facha, 3.005m |
|
Muntanya de germans |
| Estic una estona tot sol però el silenci el trenca un motxillaire,
"buenos dias". Collins, quin esglai, "hola,
hola..", açò em recorda que encara tinc que baixar a Respomuso i des d'allà, amb l'armari a l'esquena, pujar el coll de
Tebarrai i baixar pels Azules a Panticosa. Dormiré a la
Casa de Piedra. En tornar em creue amb multitud (una dotzena) de trescaires que han salvat el nevero més perillòs per l'altre vessant, molt llestos. Baixe ràpid, no pense en altra cosa que en un bocata de truita "española" de
l'Ursi. No necesite altra cosa. Sis hores, 12 quilos i 2.000m negatius després arribe a Panticosa. El soroll és molt menys suportable que el desnivell del dia. Però l'hemeroteca d'aquest refugi tan baixet em fa disfrutar les darreres hores del dia. Cròniques de les curses de la FEDME em recorden aquesta pasió que tinc tan endins, i quasi fa desaparéixer les sensacions de solitud tan renovadores que he tingut aquest matí. Tot i això, demà me'n vaig a córrer, què hòsties! ... Ja està. Per rematar el dia, una telefonada d'última hora assegura una retrobada molt esperada a Benàs. Sílvia vol convidar-me personalment a les seues noces !! |
 |
 |
Tot just el que necesitava, "dos pájaros de un tiro". Un día sencer per a Sílvia. També, la casualitat, fa que puga saludar Magdaleno, trailrunner dels d'abans. És un senyal irrenunciable. Per la vesprada pujaré de Senarta a Coronas, corrent, per supost. M'impresionen les sensacions, el cos recordava perfectament aquest tipus d'esforç. Un dia perfecte a Benasque. Però em quede, sobretot, amb la teua abraçada, Sílvia. Que sigues molt feliç i tingues molta sort !!! |