Llibre de Piades de miquel CxM
20 de juny 2004 - Bastiments, 2.881m
Bateig skyrunner
| Escomença l'atac al cim. Ací és on tinc que donar-lo tot. Per les meues característiques les pujades fortes, a prop del cim, són el meu fort. Aprete les dents i escomence a tirar fort, aquest és el lloc on cal arriscar.
Puge amb la punta dels dits, aviat note els bessons molt tensos,
no em preocupa. Escomence a passar gent que va caminant, per agafar forces a la baixada. La meua tàctica és diferent. Jo haig de cremar totes les naus a la pujada, i baixar com puga. A la baixada m'agafarà gent més forta, però no tanta com la que jo passe ara mateix (espere). Veig
Marta Busquets, la passe. Deu anar tercera. Ja tinc a prop els millors. De sobte note malestar, maretjos. És l'alçada, ja som a més de 2.500m. Per la neu del cim és imposible córrer, però vaig ràpid. Alguns fan servir bastons. Van més segur per aquest terreny i tenen menys dificultats que jo per progressar. |
 |
 |
 |
 |
 |
Per fi el Bastiments, 2.881m. Hi arribe a tope. Ha sigut una ascenció molt bona, a tope. Ara una xicoteta baixada, perillosa per la neu. Hi ha molta per ser ja estiu, però és que aquest hivern ha nevat molt. Després, a la Coma de l'Infern, prenc aigua mentre veig un company amb hipotèrmia. Està tot tapat i esperant l'helicòpter que el baixarà a Queralbs. Dos corredors més patiran la mateixa sort. Ahir, els jutges, pronosticaven set graus sota zero de sensació de fred, és dir, a causa del vent. |
| Des d'ací ataquem el segon cim, el Nou Creus, una miqueta més baixet. La pujada la faig, altra vegada, a tope. Encara que amb dificultats perquè ací hi ha més neu. Arribe a les creus tot sol, més cresteig, ja estic esgotat. L'altitud es nota molt, més ara que abans. Portem molts quilòmetres en altitud. De sobte, altra vegada, escomença la baixada. La faig a mort. El terreny és pedregós, sec, favorable per a mi, perquè si estiguera humit perdria moltes possibilitats. Veig que passe corredors que no tenen tanta facilitat com jo per baixar per ací, em sorprén. Algun pas difícil i perillòs, menos mal que hi ha gent de l'organització avisant, de tant en tant. En un pas d'aquest, amb neu, rellisque i caic a terra. Res, un voluntari em dóna la mà i m'alça. Moltes gràcies, tio. Tire cap avall, cada vegada més ràpid. |
|
 |
Em done compte que no tinc referències davant meu, i que darrere estic fent espai. Això em sorprén gratament, vol dir que estic ja en bones posicions. Em puja l'adrenalina i escomence a tirar. Es pot córrer molt ràpid, són prats on la pendent no és massa gran i només cal botar rierols de tant en tant i estar alerta de les balisses i no perdre-se'n. Estic molt content, estic fent una baixada de pissarra. Vaig agafant algú de tant en tant, que ja està punjant i no li queden forces. Mire endavant i veig Núria. Quina impressió. |