|
Llibre
de Piades de miquel CxM |
|
20 de juny 2004 - Bastiments,
2.881m |
|
Bateig skyrunner |
|
Bo, això va ser ahir, perquè ara estic ací, darrere la cinta d'eixida. Encara xarrant amb la gentola de la
FEMECV. Han portat un autobús, la Selecció
Valenciana, i vé molta gent. Parle amb Juan Carlos, que va perdre la
Copa CV per un despiste en la darrera prova. Em diu que anit estigueren de concert "rotllo skinhead", a
Ribes. Mare meua, com se vos ocorreix !! Les cares dels demés components de la selecció tenen el mateix somriure festiu, espere que no els passe factura.
Bé, jo porte tot l'hivern de competicions i la primavera d'afinament per arribar fins ací al 100%. És difícil encertar a arribar així per a la competició, cal tindre sort de no lesionar-te, i de mantindre l'entrenament sense absències i assimilant el treball completament. Jo crec que ho he aconseguit, així que hui vaig a arriscar, és la cursa més important del calendari espanyol, no valen excuses. |
|
|
|
|
Ja vaig parlar amb la gent de Madrid que era important eixir fort i aprofitar el parell de quilòmetres per pista per agafar un bon lloc fins al camí de les
Gorges del Freser, on és imposible avançar competidors. Així que em prepare. Sóna un cohet, eixida !!! Als segons algú em xafa el peu per darrere i se m'ix la sabatilla, merda !!!!! Me cague en deu mil vegades mentre em fique la sabatilla a tot córrer. M'emprenyat, ara el treball és doble. |
|
| Escomence a passar gent com puc, merda, estic mal posicionat. Arribe al pont i ja tenim el primer embús. Bé, no vull posar-me nerviós, només són uns quilòmetres i encara hi ha molta cursa endavant. Estem caminant per un lloc on podria córrer fàcilment, però no em pose nerviós pensant que aprofite aquests moments per calfar una mica i entrar en competició. |
 |
|
 |
Afortunadament arribem a les Marrades, primer avituallament. L'espectacle és impressionant. Tinc centenars de corredors davant meu pujant pel ziga-zaga de les Marrades, una
romeria. És impressionant. Ací tampoc no puc avançar, però el ritme és ja més viu. Vaig bé, però veig un company del
Castro d'Alfondeguilla, és més fort que jo, però ara vaig a adelantar-lo. M'acollona una miqueta perquè potser vaja massa fort. Em fixe bé a vore com va; Va fotut, el salude i tire endavant. |
|
| Més tard Coma de Vaca, la vall s'obri i deixa veure el
Bastiments, 2.881m de majestuositat. També veig l'helicòpter que segueix la prova. L'Agustí
Roc, bicampió del món, deu estar ja al Bastiments. Ací ja puc escomençar a córrer més ràpid, passe molta gent. Veig Cañorroto, amb la seua gent del
Tierra Trágame, el club skyrunner més representatiu de Madrid. No para de fer fotos, aprofite per demanar-li alguna. I ell per demanar-me a mi que en faça també alguna. Veig
Asun Gil, fa un mes guanyà la prova reina a casa nostra,
la Castelló-Penyagolosa (65qms). Crec que no va molt bé. La passem junt a
Charo, de la selecció madrilenya, acaba de guanyar-se el primer lloc. |
 |
|
|
segueix corrent
>>> |
|
Llibre
de Piades de miquel CxM |
