|
Una foto, lo primer. Després d'arribar tot el grup escomencem a donar-nos la
mà, molt entusiasmats, i això que ens coneixem de fa una hora !! Ha sigut una bona
experiència. Tot just ara escampa. Quina meravella, podem vore tota la cresta, aquesta
vall, aquesta altra, "ibons", "lacs"... Va, una altra foto, que abans no s'hi veia res. Qué
xulo. L'alegria no és sencera perquè sé que encara tinc que
baixar. Després d'uns minuts d'admiració del paisatge tornem cap a la
bretxa.
Aquestos fan servir una corda i rapelen sense problema. Jo escomence baixant a poc a
poc, però a la part més perillosa espere els escaladors i amb una primera lliçó agafe la corda amb la mà esquerra, la pase per baix del braç, me la tire pel coll i amb la mà dreta baix, i aguantant, mamprenc el meu primer ràpel !! Primer ràpel, i a la
Bretxa Latour !!!... Aprovat.
Tinc que agrair l'ajuda d'aquests geypermans de Madrid, sense ells i la seua corda no haguera fet el
Balaitús, ni de bon tros.
Després em diuen que venien a fer no sé quina via, carregats amb quilos de ferro, però com que ha fet tan mal dia, es contentaven amb la Bretxa (ho diuen tot despagats!). Jo crec que he fet el millor tres mil de la meua llista
(n'és curta eh!). Baixe contentíssim, sabedor de l'absència de dificultats fins
Respomuso. Arribe ràpid. Hui només set persones hem fet el colòs Balaitús, el més alt
de la
Vall de Tena.
Gendarme, Tridente Norte, Cuernos del
Diablo, Meseta de los Diablos, Brecha Sin
Nombre, Punta Lucifer, Canino del Diablo... i pico
Cristales 2892m. (Vaja noms !!) És dir, la travessia Sud-Nord de la
cresta del Diablo. Inclús després de baixar el Balaitús no trobe forces per posar-me-la com a objectiu. Em trobe petitíssim després
d'haver-la vist. És aquest el camí que cerque quan puge muntanyes ? No ho sé... Seguesc trescant, seguesc
cercant.
|
 |
