Introduccio

Només volia dir que tot això que vé a continuació és un resum (el més ben fet que he pogut) extret de molts anys de remenar jocs de rol i de buscar informació... Com sol passar en aquests casos, a vegades, trobes autèntiques perles d'informació i és de la majoria d'aquestes descobertes que he pogut fer aquest document.

NO és complet NI exhaustiu, i ha estat creat a partir de la digestió (a vegades pesada) de moltes fonts diferents. Si trobeu coses semblants per internet que difereixen sobre el tema, no us preocupeu... potser tinguin més raó que jo... o no!!

Espero que el que ara llegiràs et sigui profitós, i que a més a més t'agradi...

Origens del Rol

Es diu que la cosa aquesta dels jocs de rol va comen�ar cap allà l'any 1975.

Gary Gigax, estava avorrit de jugar amb els war games tradicionals i les variants simplificades d'aquests, i va decidir crear una forma més lliure de fer partides, que incloguèssin més accions.

Va comen�ar modificant el sistema de combat dels seus war games, per fer-los més emocionants... salts, fintes, estocades dobles... va convertir uns clàssics ataco - paro / esquivo en combats dignes de qualsevol pel�lícula dels 3 Mosqueters, i li va agafar el ritme...

Per a poder fer tot això va dissenyar unes fitxes per als personatges, i així a més a més, poder-los personalitzar... tipus de personatge (mag, guerrer, explorador...) mides, accions especials... això fins aleshores havia quedat molt limitat i ara, amb noves categories de personatges, accions i bonificadors per qualsevol cosa, comen�aven a quedar uns personatges únics.

El següent pas va ser comen�ar a crear históries que poguèssin fer aquells personatges... i ja tenim el primer Joc de Rol de la història!!!!

[veu en off: bé... no és cert del tot... sempre quedaran els mítics pares i mares, polis i lladres, metges i infermeres i coses d'aquest estil... a més a més... segur que no ho va fer tot sol... per jugar a rol es necessita +1 persona... :p]

Poc després va acabar de depurar el sistema i va sorgir el mític Dungeons & Dragons.

En van aparèixer més (p.ex: Tunnels & Trolls), però el que va quedar [veu en Off: i es va emportar la fama] va ser aquest...

Primera Evolucio

Passats els anys, la cosa va anar agafant fama i ja va sorgir la edició millorada del joc original... l'Advanced Dungeons & Dragons, però no va ser l'únic joc que va sortir... per aquelles èpoques (finals dels '70, principis dels '80) van començar a aparèixer molt jocs amb un sistema diferent, el percentual, sobretot, però n'hi havia d'altres... entre els jocs més importants de l`època hi destaquen el Runequest (percentual), l'adaptació a RPG del llibre de Tolkien El Senyor dels Anells (D100 + taules) o una altra adaptació, aquest cop cinematogràfica, Star Wars (D6). Durant aquesta època, va ser quan van sortir més jocs, possiblement... N'hi ha d'altres que també van esdevenir mítics com ara La Crida de Cthulhu(??? mai he sabut escriure bé el nom d'aquest primigeni...:p) (percentual), Stormbringer (percentual, basat en l'obra de Michael Moorcock) i en el nostre país, Aquelarre creat per Ricard Ibañez i publicat per la desapareguda Joc Internacional (és percentual i dedicat a la península ibèrica medieval fantàstica amb grans dosis de història...

N'hi ha molt més d'aquesta època... però tampoc puc posar-los tots... perquè aleshores això seria el mai acabar...

Només fer ressaltar una cosa... aquest "moviment" nou, el rol, va deixar de ser una cosa només nord-americana per passar a ser també europea, i va ser prou important com per que a l'Estat Espanyol apareguessin 3 o 4 grans editorials dedicades al tema (més de petites) i una quantitat ingent de revistes més o menys oficials i d'aficionats...

La Segona Evolucio

Cap a l'any '92, en qualsevol cas, a principis dels '90, apareix en escena un joc nou, amb un disseny diferent i unes normes molt diferents del que s'havia fet fins aleshores...

En aquests moments, hom podia portar un heroi, però havia nascut heroi i, per tant, havia de fer heroicitats... a més a més, la majoria dels jugadors i dels personatges només buscaven tresors, riqueses... i brega!! Hi ha una definició típica de molts jugadors d'aquesta época. Se'ls denomina els mato, robo, i si està bona, me la tiro... (encara que no era necessàriament per aquest ordre...) Són personatges de poc cervell i molt múscul, però que abundaven molt...

El gran canvi el porta un joc anomenat Vampire: the Masquerade, prové d'una minúscula editorial nord-americana anomenada White Wolf i que proposa un nou sistema de joc, el Sistema Narratiu. La gran novetat és que dona més importància al rol que als daus, la interpretació per sobre de la acció, just al contrari del que passava fins aleshores... No és que abans no s'interpretés, però la majoria de jocs donaven molta informació sobre com fer accions, i t'explicaven molt poc sobre el món on es vivia, era molt més important aconseguir tresors que seguir una moral, "passaves" aventures, no les "vivies"... les opcions de tenir a un oficinista com a personatge eren inviables...

Amb el nou sistema, el més important és que el personatge ha d'adquirir una vida... el seu passat és important, el seu present també i el seu futur (el que el jugador vol aconseguir per a aquell personatge) encara ho és més, perquè pot decidir com anirà la partida... les partides es fan en funció dels personatges, i no al revés...

I arribà la decadència...

Actualitat

és llei de vida que les coses són cícliques, i en el cas del rol ja s'ha canviat de fase...

Amb la aparició del Sistema Narratiu els jocs de rol aconsegueixen una fama insospitada, hi ha 2 o 3 "congressos" de "roleros" a l'any, com a mínim a Barcelona, i jugar a rol (o fer partides de rol, millor dit) ja no és una cosa d'adolescents freaks. El joc Vampiro: La mascarada s'ha fet lider del mercat i en pocs anys treu una segona edició, i múltiples jocs que es poden "creuar" entre ells (Home-llop: l'Apocalípsi, Mags: l'Ascensió, Wraith: l'Oblit i Changelling: l'Ensomni).

Però també han aparegut un altre tipus de jocs, les cartes col�leccionables i jugables. El primer de tots, Magic: the gathering. Tenen dos alicients: es poden col�leccionar perquè hi ha moltes cartes diferents i a més a més, has de buscar les millors cartes per poder derrotar als contrincants; joc competitiu.

Aquest tipus de jocs, molt més portables que els llibres de rol, molt més competitius, més ràpids i més "fàcils", van fer molt de mal a la industria del rol, ja que les editorials s'hi van abocar en massa, perquè també eren molt més comerciables (hi ha un autèntic mercat de col�leccionisme), i els jugadors més dedicats a l'acció que a la interpretació (la majoria, no ens enganyem) els resultava més fàcil...

La majoria de jugadors de rol van comen�ar a jugar a "cartes", Magic, al principi (va ser el primer que va arribar a aquí), i després els altres... i molts van acabar deixant el rol per dedicar-se únicament a les cartes... pocs van fer el camí a l'inrevés... [com a afeccionat al rol, això em va fer molt de mal!!!] a més a més, es va comen�ar una "guerra" per veure que era millor, si el rol o les cartes... si es quedava per fer partides de rol no es podien mencionar les cartes perquè si no, els que no les aguantaven s'emprenyaven (a vegades amb raó) i al revés igual... però no va ser el pitjor...

Una nit a Madrid, un grup d'enzes va matar a un home en una parada d'autobus, i amb cert acarnissament. El motiu era que estaven fent una partida de rol en viu i el director de joc els va dir que ho fèssin. Aleshores els jugadors de rol van arribar a les ombres més profundes de la societat, els mitjans de comunicació ens van satanitzar i encara ara, hi ha grups de notícies que de tant en tant treuen el tema...

La veritat és que aquell grup d'enzes estaven jugant a un joc creat per ells, anomenat Raza on havien de "millorar la ra�a", i ja estaven torrats abans de comen�ar a jugar. O sigui que el que realment van fer és crear un entorn per poder desenvolupar la seva bogeria. Però això només ho vam dir els jugadors de rol... van sortir molts experts que només mirant per sobre els clàssics (o potser no van fer ni això) ja sabien de què anava tot i els jugadors de rol vam passar a ser psicòpates...

Des d'aleshores, qualsevol assassinat (o burrada similar) comés per gent jove se'l relaciona de primer amb els jocs de rol...

Aquests fets de Madrid i l'aparició de les cartes van marcar el final d'una època. Si la aparició de de cartes va fer mal al rol, l'assassinat de Madrid va fer mal a tothom, i la majoria de gent que s'acabava d'enganxar a una de les dues coses (que en aquell moment eren la majoria dels jugadors) va deixar-ho. Les empreses, que esperaven que les cartes els donarien més beneficis que els llibres es van picar els dits, perquè les cartes dominaven el mercat, i van acabar tancant la majoria...

Actualment només queden a l'Estat Espanyol 1 gran editorial (La Factoría de Ideas), unes poques de petites i molt poques revistes oficials. Els fanzines cada cop n'hi ha menys, però encara en queden bastants...

Com va dir un conegut: Tothom sap què és el matrimoni i que molta gent mor perquè no satisfà a la parella. Gairebé ningú sap que són els jocs de rol i només hi ha hagut una mort per la seva culpa, però els perillosos són els jugadors de rol... no les parelles insatisfetes.

En definitiva, potser seria millor que busquéssim les causes dels fets, en comptes de culpar al primer que trobem.

PS: per a més informació, he trobat que a la pàgina de Wikipedia, hi ha entrades en molts dels idiomes. La més interessant que he trobat / entès és la que està en anglès.