Els Nephandi

Els Mags Nephandi són considerats arreu del globus la personificacó del Mal. Se'ls considera corruptes, heretges, sense ètica, i de poca fiabilitat. Es diu també que els agrada fer patir a la gent i que es complauen amb el dolor d'altri. Tot i que segur que hi haurà alguna ànima caritativa que els considerarà uns incompresos i coses d'aquestes, és molt probable que no n'hagi conegut mai cap.

El poc que se sap dels Senyors és que podrien haver sortit de la imaginació d'algun dement força sàdic o d'algun llibre com el Necronomicon. Si bé els seus objectius no es coneixen, aquells que hi han estat prou aprop i n'han sortit (més o menys indemnes) no en diuen res de bo, i aquell que hagi pogut deixar el culte de torn només n'explica barbaritats que farien posar la pell de gallina a l'home de la Matan�a de Texas (si, el de la motoserra).

Els Senyors Nephandi, però, són molt simples: demanen poques coses (lleialtat absoluta i secretisme) i oferiexen recursos i poder en quantitat industrials i llibertat absoluta d'acció mentre compleixis els terminis.

Seria un error culpabilitzar als Nephandi dels Mals de l'Home. No oblidem que la caixa de Pandora la van obrir els Dorments lluirement i que, sense que cap Senyor Obscur hi estigui darrera, la gent pot fer autèntiques barbaritats. També és cert que hi ha mags "dolents" que no són Nephandi. No tenen la exclusivitat de fer el Mal, i el que és perjudicial per a alguns, pot ser beneficiós per a uns altres.

La seva màgia prové del terror, la sang i els Senyors. El seu punt fort, de fet, són les aliances que tenen amb altres entitats, tan d'aquí el món físic com de l'Umbra i el fet que tothom encara creu, més o menys, en la màgia "demoníaca" (sobretot quan estàs lligat sobre una taula amb runes estranyes i algú amb cara de desquiciat comen�a a pintar-te coses rares pel cos mentre canta en un idioma indecriptiblement malsonant).

El seu punt feble és la manca d'organització. Cada Senyor ha de tenir el seu Culte i els seus deixebles. Tampoc són estranyes les lluites entre Senyors, ni entre deixebles (del mateix culte o no).

Sembla ser que a ells no els ha afectat gaire el canvi d'escenari del món. La fí de la Guerra ha trencat les comunicacions directes entre els Senyors i els acòlits, però gracies als seus aliats encara es parlen. D'altra banda, la missió general dels Acòlits és prou simple i tenen prou imaginació com per seguir-la fent.

I hi ha qui tem el Judici final.