JOVES PEDRAFORKA

BON DIA.

La vella Montserrat desperta el barri La Mi fa#m
a cops d'escombra tot cantant, do#m Re
les primeres persianes La
s'obren feixugues badallant. sim Mi

Rera el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre del tallat.

Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia
damunt el cap un sol ben insolent
il.lumina descarat
tot l'espectacle de la gent

Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol
que remuga i regala
grans bafarades d'alcohol.

I al pedrís reposant,
l'avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l'esguard es pregunta
quants dies més té de regar.

Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia
damunt el cap un sol ben insolent
il.lumina descarat
tot l'espectacle de la gent

Nens xisclant amb la pixum de gats do#m fa#m
veïnes que un cop has passat et critiquen. Re La
Gent llençant la brossa d'amagat do#m fa#m
i un retardat que amb ulls burletes et mira Re Mi
i diu... La

Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia
damunt el cap un sol ben insolent
il.lumina descarat
tot l'espectacle de la gent


EM FA RIURE

El meu xicot no és molt alt,
té massa panxa i poca patilla,
però té un encant especial
i és que sempre em fa riure.

Ja sé que és un noi molt normal,
no té els ulls clars ni un xalet a les illes,
però em mira i em sento important
i a més em fa riure.

Quan sóc sola a casa
i el silenci em rosega per dintre,
arriba i m'abraça i a l'instant
ens porten com dos nens petits,
un damunt de l'altre estirants al llit,
vull resseguir el seu somriure
amb els meus dits.

Baixem abraçats fent merder,
ens fotem de les dones que ens miren,
ens anem grapejant pel carrer,
ens besem i ens ve el riure.

Quan sóc sola a casa
i el silenci em rosega per dintre,
arriba i m'abraça i a l'instant
ens porten com dos nens petits,
un damunt de l'altre estirants al llit,
vaig resseguint amb els dits
el seu somrís.

Ja sé que no és sempre un bon jan,
té els seus rampells i les seves manies,
però se perquè l'estimo tant,
perquè sempre em fa riure.


MASSA JOVE PER FER-ME GRAN

Per la finestra,
un sol assassí m'informa cruel
que son vora les dotze,
suposo que ahir m'ho vaig passar bé.
Entra roba bruta, estossegant,
em sento esvaït,
però mirant a la nevera,
ja sé que puc dinar: pernil dolç florit.

D'aquí un quart,
ja farà un quart
que estic arribant tard,
al treball que em dona els quartos,
per poder dir un altre any que sóc

massa jove per fer-me gran,
no hi puc fer-hi res,
massa jove per fer-me gran,
però això ho cura el temps,
suposo que ho cura el temps.

Aquest cap de setmana
em toca fitxar
al poble d'on vinc
on encara no entenen
perquè vaig marxar
d'aquell mon tan feliç.

Vells amics
i antigues nòvies empenyent cotxets,
em diran que quan em caso
i jo somrient diré que

soc massa jove per fer-me gran,
no hi puc fer-hi res,
massa jove per fer-me gran,
però això ho cura el temps,
suposo que ho cura el temps.


UNA ESTONA DE CEL

Ben depressa ha dinat
s'ha tornat a afaitar
i es posa la jaqueta.

Guaita mig d'amagat
com la dona al sofà
veu la telenovela.

I li diu adéu però ella ja no el sent
baixa l'ascensor silenciosament.

I així cada dimarts
representa que va
aviat a la feina.

Però ha quedat a aquell bar
on no hi ha mai ni un gat
a prop de Vila-seca.

I com cada cop sent la tremolor
meitat por, meitat alegria.

De la barra estant
el cambrer dirà
si vol el de sempre.

Ella arribarà amb els ulls brillants
i per un instant tot s'haurà aturat.

I per uns breus moments
una estona de cel,
Ja no importa el demés,
una estona de cel.
El que durà un café és
una estona de cel.

Ben de pressa ha dinat
a la Universitat,
s'ha pintat una mica.

Sent com el campanar
va tocant els tres quarts,
s'arregla la faldilla.

Agafa l'autobús i seu al davant
només cinc minuts
que no acaben.

Com sempre dirà
"sento haver fet tard"
ficant-se vermella.

Ell no dirà res
només somriurà
i per un instant tot s'haurà aturat.

I per uns breus moments
una estona de cel,
Ja no importa el demés,
una estona de cel.
El que durà un café és
una estona de cel.

Mil cops repetint
que no té sentit
seguir aquesta història.

Però aquest temps robat
fa tirar endavant
fins poder arribar
al proper dimarts.

I per uns breus moments
una estona de cel,
Ja no importa el demés,
una estona de cel.
El que durà un café és
una estona de cel.


DISSIMULAT

Et vaig conèixer una tarda gris,
estava a punt de tirar un penal,
per culpa teva vaig fallar un gol cantat,
duies serrell i la bata del col·legi tota bruta de fang,
des d'aquell dia el futbol no m'agradat.

Vaig estimar-te en secret
sense gosar ni dir- te "hola, què tal",
prou que ho volia però quedava aturat,
a la parada del bus cada matí
arribava a l'hora puntual
només per veure't de lluny allà al davant.

Mai no et vaig poder parlar,
mai t'ho vaig confessar,
tu vas ser el meu gran amor dissimulat.

Vaig arribar a festejar aquella veïna teva plena de grans
tan sols pel fet de poder tenir-te a prop,
era el millor per fer-la pixar de riure,
em sentia especial però si arribaves em tallava de cop.

Mai no et vaig poder parlar, mai t'ho vaig confessar,
tu vas ser el meu gran amor dissimulat.

Ahir al matí vaig tornar a trobar-te al Pryca,
el teu serrell és igual,
sense poder-ho evitar ens vam creuar,
duies el carro fins dalt ple de salsitxes de porc, pobre animal,
no em vas conèixer i jo em vaig fer el despistat.

Potser vam ser afortunats de mai no haver parlat
a mi les salsitxes mai m'han agradat ...
Pot ser vam ser afortunats de mai no haver parlat
a mi les salsitxes mai m'han agradat .... mai m'han agradat ....
mai m'han agradat .... mai m'han agradat ..........


BONA NIT.

Vine aquí, Re fa#m
sé que estàs cansada, mim La
els ulls se't fan petits,
deixa'm abraçar-te,
tendrament i calla
que és molt tard
i ha arribat l'hora
de dormir.

Posa el cap
a la meva falda
i deix la meva mà
expulsar els fantasmes
que t'amoïnen i t'espanten,
tanca els ulls
que jo et vigilo des d'aquí.

Dorm tranquila i digues bona nit,
deix que et porti en braços fins al llit,
jeu ben a la vora,
saps que no estàs sola
mentre et dic a cau d'orella bona nit.

Pel balcò,
la lluna t'esguarda
i sé que et fa un petò,
res no tè importància
fins demà a trenc d'alba,
quan de sobte
t'acaroni la claror.

Dorm tranquila i digues bona nit,
deix que et porti en braços fins al llit,
jeu ben a la vora,
saps que no estàs sola mentre et dic
a cau d'orella bona nit... Molt bona nit.


ES HORA DE TORNAR A CASA

Malalties per mancança d'aire,
nits estranyes de ressaca i mala maror;
mil raons per a posar distància
entre mi i aquesta terra feta presó.
Començar en un altre lloc
on no sàpiguen qui sóc,
recobrar aquell dolç plaer
d'amagar-me i observar la gent.
Passa el temps i el vi de la nostàlgia
que engoleixes per les tardes
quan es fa fosc va recuperant,
per art de màgia,
gestos oblidats, sorolls i certes olors.
I el mateix que em va portar
a anar-me'n nord enllà
ara té un perdut encant,
un avís de que ja arriba el meu dia

per què content enfilo les escales del tren,
és hora de tornar a casa.
Content vull retrobar-me amb la meva gent
i veurel's iguals però diferents.

Porto a les butxaques mil adreces
plenes de records
que amb el temps s'esborraran,
com aquell colors de fotos velles
que per treure'm l'enyorança mirava allà.

I tot i que el mes entrant pensaré
en fotre el camp,
ara em moro per tornar;
el sotrac damunt la via marca el ritme perquè

content enfilo les escales del tren,
és hora de tornar a casa.
Content vull retrobar-me amb la meva gent
i veurel's iguals però diferents


POR

Por de parlar, de dir alguna cosa que no et pugui agradar,
de deixar anar una altra mentida a la teva mida.

Por de callar desant les paraules a qualsevol calaix,
de no ser capaç de somriure, quan dius que m'estimes.

Por de dormir i que en despertar-me tot hagi canviat,
sense recordar què ens fa viure, sentint la rutina rossegant-nos per dintre.

Em sents, aixeques la mirada i en aquest precís instant
et vénen ganes de cridar res no m'espanta!!!!!! Res no m'espanta!!!!!!!

Por de la por, de sentir aquest pànic tant subtil i tant boig,
de no ser capaç de somriure, quan dius que m'estimes.


TANTES COSES A FER

Miro i cada persona al meu davant
porta un secret amagat.
Sento i cada soroll va repetint
que ara encara depèn tot de mi.

La vida és el que et passa
mentre fas plans per tenir-ho tot lligat.
Si el món és mou,
com puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc
temps per a fer-les,
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.

Parlo i cada paraula
dóna pas a una nova possibilitat.
Per molts camins que tombi
sempre n'hi haurà mil més per tombar.
Si el món és mou,
com puc estar aturat.

hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc
temps per a fer-les,
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.


UNA FIBLADA A LA PELL

Ell seu al llit i es repentina els cabells,
ella aprofita i fa un cigarro vigilant per si ve.

Un breu moment, un cop caient,
mentre ella sent una fiblada a la pell.

Ell penca massa i ella creu que ho comprèn,
però ella s'amaga si ell arriba fent pudor d'aiguardent.

Un breu moment, un cop caient,
mentre ella sent una fiblada a la pell.

I arriba per fi l'endemà
i ell torna a ser tan normal
que tot plegat sembla dèbil i llunyà.
I ell és tan tendre quan vol
ella es deixa estimar
i ell és tan guapo i tan fort que espanta.

Ell dorm tranquil quan ella tanca el portal
una maleta i a la mà l'adreça d'un hospital,

quan puja al tren de sobte sent,
dintre del seu ventre una fiblada a la pell.

Quan puja al tren de sobte sent,
dintre del seu ventre una fiblada a la pell

TORNAR A CANÇONS

ANTERIOR

SEGÜENT

Tornarindex