JOVES PEDRAFORKA

 

Index
La dansa de la mort.
Sacco e Vanzetti.
La cruel guerra.
Foc guspireja.
No tardis Jack.
L'extranya joguina.
El nen d'Hiroshima.
Els segadors.
La balanguera.
Billy Magee Magar.
Cal que neixin flors a cada instant.
Canon de la Pau.
Deixa fer.
Ei tu!
Imagina.
Quan el sol es pon.
Camí ral.
Que se n'ha fet d'aquelles flors.
Cop de destral.
Aquesta terra.
La gallineta.
Com.
El soldat universal.
El meu avi.

En aquesta pàgina hi trobareu cançons cantades en català d'origen molt divers... tant cançons de cantautor, com cançons populars o traduccions de conegudes cançons en anglès. A veure que us semblen.


DANSA DE LA MORT.

Jo sóc la mort dels homes
rem
i porto corona,
sóc de la vostra vida
mestressa i patrona.
I es clar que sóc cruel
Do rem
com també forta i molt dura,
Do
i el perdò no coneix a ma figura.
rem Do rem

Jo sóc la mort dels homes
i porto corona,
sóc de la vostra vida
mestressa i patrona.
I davant la meva daia
a tothom faig tremolara
que la sega és per a tots igual.

Convidada d'honor
rem Fa
a la dansa de les nostres vides
Do
dansa que interpreteu dia rera dia.
rem
Balleu, giravolteu,
Fa
mostreu-me bé les vostres cares,
Do
que jo del temps sempre en seré senyora.
rem Do rem


SACCO E VANZETTI.

Sempre més Niccola i Bart,
mim Re mim Si7
Us durem dins dels nostres cors.
mim Re mim lam
Vau marxar enduts per la mort,
Re Do lam mim
però per ella ens feu més forts.
Sol Re Si7 mim


LA CRUEL GUERRA.

La cruel guerra brama
Do lam
i ell ha de partir,
rem mim
jo no vull restar sola
Do lam
de dia i de nit.
Do rem Do
No vull restar sola,
lam
això em destrossa el cor,
rem mim
deixa'm venir, deixa'm,
Do lam
no, amor meu, no.
Do rem Do

Demà ja és diumenge,
i l'altre ha de partir,
el teu capità et crida
i cal obeïr.
El teu capità et crida
això em destrossa el cor,
deixa'm venir, deixa'm,
no, amor meu, no.

Em tallaré les trenes
d'home em vestiré,
seré el teu camarada
quan junts marxarem.
Seré el teu camarada
ningú no ho sabrà
deixa'm venir, deixa'm,
no, amor meu, no.

Oh estimat, escolta'm,
no siguis tan cruel
jo t'estimo molt més
que tot el món junt.
T'estimo molt més,
tant que no ho sé dir,
deixa'm venir, deixa'm,
sí, amor meu, sí.


FOC GUSPIREJA.

Foc guspireja, el dia s'acaba,
Sol
la flama puja, les veus s'eleven.
sim Do Re Sol
Germans de cor, cantem gaiament,
la joia de viure aquest bell moment.
sim Do Re Sol


NO TARDIS JACK.

Ja són molt lluny, els jorns de la nostra amistat,
Do Fa Do
els vells companys, van deixar, els camps de cotò,
mim Fa Sol
i van marxar al país del gran repós.
Do Fa Do
Se sent les seves veus cantar: No tardis Jack.
Sol Do Sol Do

I espero, i espero, fatigat de tant treball.
Fa Do
Se sent les seves veus cantar, no tardis Jack.
Sol Do Sol Do

Perqué plorar, si el meu cor está content?
Perqué sofrir si ells no poden tornar?
Ja fa molt temps van emprendre un llarg camí.
Se sent les seves veus cantar: No tardis Jack.

I espero, i espero, fatigat de tant treball.
Se sent les seves veus cantar, no tardis Jack.

A on van marxar, els amics tan estimats?
i els seus petits, que dormien dolçament?
Feliços són, ben aviat jo estaré amb ells.
Se sent les seves veus cantar: No tardis Jack.

I espero, i espero, fatigat de tant treball.
Se sent les seves veus cantar, no tardis Jack.


L'EXTRANYA JOGUINA.

Un vespre quan jo era petit,
Re La
ho recordo bé,
Re La
el pare en sortir del treball
Sol Re
va dur un paquet molt gran.
Mi La
Sorprés jo el vaig desembolicar,
Re La
amics que deurà ser,
Re Sol
si els nussos feien el tossut,
Re
jo ho era molt més que ells.
Mi La

Fa zipp, i es mou,
Re
i topp! si en té prou,
La
brum, quin enrenou!
Re Sol
Que deu ser amics
que vé tan de nou,
Re
salta i balla com un ou.
La Re

En veure'l jo vaig obrir els ulls,
vaig quedar sorprés,
tenia dos piuets vermells,
talment dos barrufets.
Primer jo vaig tocar el primer,
i l'altre després,
corria amunt i avall del pis
jo me l'escoltava com...

Fa zipp, i es mou, ...

I gira-li que tomba-li,
del dret i del revés,
ara se'n va sota el sofà,
el busco i ja no hi és.
El pare riu, que riu, que riu,
i jo vinga plorar,
però el sol va tornar a brillar
quan vaig tornar a escoltar

Fa zipp, i es mou, ...

Els anys amic passen volant,
ara ja sóc un home gran,
tinc un petit hereu.
Té una joguina que jo sé,
n'està embadalit,
perqué té dos piuets vermells,
talment dos barrufets...

Fa zipp, i es mou, ...


EL NEN D'HIROSHIMA.

Per tot arreu jo us vaig cridant
Re Do Re
però ningú no em pot sentir,
sim mim La Re
i quan us parlo no em veieu,
Sol fa#m mim Re
perqué sóc mort, perque sóc mort.
Do sim Do Re

Tenia set anys quan vaig morir
a Hiroshima fa molt temps,
encara tinc aquells set anys,
quan els nens no moren més.

Tot el meu cos es va cremar
amb els ulls cecs em vaig desfer,
tots els meus ossos es van fer pols
després el vent se'm va emportar.

Dolços no en vull, no em cal el pà,
no vull arròs, fruites tampoc;
jo no demano res per mi
perque sóc mort, perque sóc mort.

El que us demano, és que ara lluiteu,
però per la pau, però per la pau,
per tal que els nens de tot el món
puguin créixer, viure i plorar.


SEGADORS.

Catalunya triomfant, _
mim sim mim
tornarà a ser rica i plena,_
Sol Si7 Re mim
endarrera aquesta gent, _
Sol mimSi7 lam
tan ufana i tan superba._
Re Si7 lam Si7 mim

Bon cop de falç!_
mim lam mim
Bon cop de falç!
Sol lam
defensors de la terra!_
Si7 Re mim
Bon cop de falç!
lam mim

Ara és hora segadors,
ara és hora d'estar alerta!
Per quan vingui un altre juny,
esmolem ben bé les eines.

Que tremoli l'enemic
en veient nostra ensenya:
com fem caure espigues d'or,
quan convé, seguem cadenes.


LA BALANGUERA.

La balanguera misteriosa
Re La Sol
com una aranya d'art subtil
Re Sol La
buida que buida sa filosa.
Re Sol fa#m
De nostre vida treu el fil
Re mim La
com una parca bé cabil.la
Re mim La
teixint la tela per demà.
Re mim la7
La balanguera fila, fila
Re Sol fa#m
la balanguera filarà. Re
Sol La Re

Girant l'ullada cap enrera
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera,
sap on s'amaga la llavor,
sap que la soca més s'enfila,
de la vellúria que se'n va.
La balanguera fila, fila
la balanguera filarà.

De traicions i d'esperances,
tix la senyera del jovent
com qui fa vel de nuviances
en cabelleres d'or i argent
de l'infantesa que s'enfila,
de la vellùria que se'n va.
La balanguera fila, fila
la balanguera filarà.


BILLY MAGEE MAGAR.

Quan resplandeix la lluna plena,
lam
oh, Billy Magee Magar. (bis)
Do
Quan resplandeix la lluna plena,
Sol
el vent guareix la teva pena
lam Sol

I el foc canta i dansa i riu
lam Sol
oh, Billy Magee Magar.
lam

Cap on han anat els teus amics,
Oh, Billy Magee Magar.(bis)
Cap on han anat els teus amics,
ells han marxat ben lluny d'aquí.

I el foc canta i dansa i riu
oh, Billy Magee Magar.

Quin record tens del teu passat,
oh, Billy Magee Magar. (bis)
Quin record tens del teu passat,
allò que els vents m'han enviat.

I el foc canta i dansa i riu
oh, Billy Magee Magar.

Cap on et porta el teu camí
oh Billy Magee Magar,
Cap on et porta el teu camí
sempre endavant de dia i nit.

I el foc canta i dansa i riu
oh, Billy Magee Magar.


CAL QUE NEIXIN FLORS
A CADA INSTANT.


FE NO ÉS ESPERAR,
Do
FE NO ÉS SOMIAR,
FE ÉS PENOSA LLUITA
PER L'AVUI I PEL DEMÀ.
Sol7
FE ÉS UN COP DE FALÇ,
FE ÉS DONAR LA MÀ,
Do Do7
LA FE NO ÉS VIURE
Fa
D'UN RECORD PASSAT.
Sol7 Do

No esperem el blat,
Do
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre
doni fruit sense poda'l.
Sol7
L'hem de treballar,
l'hem d'anar a regar,
Do
encara que l'ossada
Fa Sol7
ens faci mal._
Do Do7
No somiem passats
Do
que el vent s'ha emportat,
una flor d'avui es marceix
Sol7
just l'endemà,
Do
cal que neixin flors a cada instant...
Sol7 Do

Enterrem la nit,
enterrem la por,
apartem els núvols
que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg,
i ja no tenim temps
d'equivoca'ns.
Cal anar endavant,
sense perdre el pas.
Cal regar la terra,
cal que neixin flors a cada instant...


CÀNON DE LA PAU.

Escolteu, s'acosta ja
rem Do Sib La
el temps de saber tots la veritat,
solm rem
temps en que el lleó no ataqui l'anyell,
solm La7 rem
de fer rendir les armes amb l'amor,
rem Do
i collir-en tots les roses.
Sib La
La pau serà el nostre estandard.
solm rem
No en dubteu pas ja arriba.
solm La7 rem


DEIXA FER.

Quan l'abella atbalada
Sol Re
furga flors i endins les fa estremir,
mim Do
vida i mel prepara, deixa fer... _ _ _
Sol Re Do-Sol-Re-Sol
Sota terra, l'arrelada
amb secret instint fa el seu camí,
vers l'aigua amagada, deixa fer...

Deixa fer, deixa fer,
mim Re
Deixa fer, deixa fer,
Do Sol
forja l'esperança, deixa fer...
Re Do-Sol-Re-Sol

Quan amb l'eina nova feina,
i amb el pensament un nou talent,
el món guspireja, deixa fer...
Si algú et deia a cau d'orella
que el seu cor present un altre vent
el neguit aireja, deixa fer...

Deixa fer, deixa fer,
Deixa fer, deixa fer,
forja l'esperança, deixa fer...

Quan el sol se'n va a la posta,
un altre llum s'encén a plena nit,
fes-li confiança, deixa fer...
Ve la mort i a tu s'acosta
ja la tens present a dins del pit,
tingues prou coratge, deixa fer...


EI TU.

Ei tu, cap a on vas?
Do Sol
Vius la vida sense pena ni goig,
Fa Do
recorda: El temps no passa en và,
Fa Do
l'ahir no tornarà
Sol7
ni avui, ni demà. (bis)
Do

Au llença un crit endavant
Do Fa
vine cantant com tu._ (bis)
Do Do7
recorda: El temps no passa en và,
Fa Do
l'ahir no tornarà
Sol7
ni avui, ni demà. (bis)
Do

No pensis pas que tot és fosc,
que no hi haurà un món millor.

Ei tu, cap a on vas?
Vius la vida sense pena ni goig,
recorda: El temps no passa en và,
l'ahir no tornarà
ni avui, ni demà. (bis)



IMAGINA.

Imagina que no hi ha cel,
Sol Do
és ben facil si ho intentes.
Sol Do
Cap infern a sota nostre,
Sol Do
i a dalt només el cel blau.
Sol Do
Imagina tota la gent
Do7 La7
vivint només l'avui... _
Re7 Sol

Imagina que no hi ha paisos,
no és tan dificil de fer.
Cap excusa per matar o morir,
ni tampoc cap religió.
Imaginat tota la gent,
vivint la vida en pau,
yu hu,... hu, hu, hu.

Pots dir que sóc un somiador _
Re7 Sol mim
però no sóc pas l'únic, no._
Do Re7 Sol mim
Espero que això, arribi un dia _
Do Re7 Sol mim
i que el món només sigui un _
Do Re7 Sol mim
i que al món poguem viure-hi tots.
Do Re7 Do


QUAN EL SOL ES PON.

Digue'm perque plores, fill meu,
Sol lam
jo sé que veus en els ulls de la gent
sim Sol
un cel de dubtes ennegrit de pors
mim lam
però tu saps que jo estic vora teu,
sim Do Re
vora teu...
Sol

Si em dons la mà jo et vetllaré el son
Do Sol
blau i vermell quan el sol es pon. (2)
Re Sol
Quan es pon, quan el sol es pon.
Re Sol
Quan es pon, quan el sol es pon.
Re Re7 Sol


CAMÍ RAL.

Do Que en són d'altes, Sol
lam rem les muntanyes, _ mim Re
  que m'amaguen  
Fa Do tot allò que estimo. Do Sol
  Com enyoro que el sol
neixi sobre el mar
l'atzavara blava,
i el badiu tot blanc.
 
Do Sol Camí ral que em duràs Sol Re
lam rem al país d'on jo sóc. mim Do
Do Sol Clara terra, aspra terra, Sol Re
rem Do al país d'on jo sóc. Do Sol
  Ella em mira,
com dient-me
torno enrera,
groc retrat que guardo.

Si sabia
que la puc trobar,
ja creu-ho l'aigueta,
sens por d'em negar.

Camí ral que em duràs
al país d'on jo sóc.
Clara terra, aspra terra,
al país d'on jo sóc.
 
Do Sol lam Sento l'olor penetrant de mareselva, Sol Re mim
Fa Sol i sempre el cant del rossinyol que em diu Do Re
Do Sol Fa ella encara surt a la finestra, Sol Re Do
Do Sol Fa Sol per si et veu tornar, pel camí, pel camí... Sol Re Do Re
  Camí ral que em duràs
al país d'on jo sóc.
Clara terra, aspra terra,
al país d'on jo sóc.
 

 

QUE SE N'HA FET D'AQUELLES FLORS?

Que se n'ha fet d'aquelles flors
Do lam
fa tants dies.
Fa Sol7
Que se n'ha fet d'aquelles flors
Do lam
fa tant temps.
Fa Sol7
Que se n'ha fet d'aquelles flors.
Do lam
Les noies en van fer un pom.
Fa Sol7
_Qui sap si tornaran.
Fa Do
_Qui sap si mai tornaran.
Fa Sol7 Do

De les noies, que se n'ha fet,
fa tants dies.
De les noies, que se n'ha fet,
fa tant temps.
De les noies, que se n'ha fet,
han anat a buscar els nois.
Qui sap si tornaran.
Qui sap si mai tornaran.

On han anat tots aquells nois
fa tants dies.
On han anat tots aquells nois
fa tant temps.
On han anat tots aquells nois
a la guerra a ser soldats.
Qui sap si tornaran.
Qui sap si mai tornaran.

Que se n'ha fet daquells soldats
fa tants dies.
Que se n'ha fet daquells soldats
fa tant temps.
Que se n'ha fet daquells soldats.
Les tombes els han cobert.
Ells ja no tornaran,
ells ja mai tornaran.

De les tombes que se n'ha fet
fa tants dies.
De les tombes que se n'ha fet
fa tant temps.
De les tombes que se n'ha fet.
fa temps que hi van créixer flors.
Qui sap si tornaran.
Qui sap si mai tornaran.

Que se n'ha fet d'aquelles flors
fa tants dies.
Que se n'ha fet d'aquelles flors
fa tant temps.
Que se n'ha fet d'aquelles flors.
Les noies en vam fer un pom.
Qui sap si tornaran.
Qui sap si mai tornaran.



COP DE DESTRAL.

El llit de fusta s'ha quedat sol
lam mim
l'home s'aixeca i espera,
rem Mi7
la llet bullida es beu d'un glop
lam mim
i amb afany esmola l'eina.
rem Mi7

Amb sarró i amb el gos ja vell
travessa el bosc cada tarda,
i en el seu front d'arrugada pell,
la neu s'hi posa gelada.

Cop, cop, cop de destral,
lam mim
des del matí fins al final.
rem Mi7
Fort, fort, cop de destral,
lam mim
la fusta vella tallar-la cal. (2)
rem Mi7 lam

Van caient arbres i quan és fosc
pensa en la seva mainada.
No vol que passin la vida al bosc
com l'ha passada el seu pare.

Pensa en la dona i el temps passat
i la destral ja li cansa;
al cap dels anys també s'ha tallat
tot el seu bosc d'esperances.

Cop, cop, cop de destral,
des del matí fins al final.
Fort, fort, cop de destral,
la fusta vella tallar-la cal. (2)


AQUESTA TERRA.

Quan veig l'altívol Canigó
aquelles hortes de València
les seques planes o alguna de les illes
Sé que aquesta terra és feta per tu i per mi
Quan sóc al bell mig de Montserrat
i escanyo un crit, un crit de llibertat
entre les agulles una veu ressona
Aquesta terra és feta per tu i per mi

Aquesta terra és ta terra
Aquesta terra és ma terra
Des de Salses a Guardamar
des de Praga fins a Maó
Aquesta terra és feta per tu i per mi

Canta l'ocell, el riu, la planta
canta la lluna i canta el sol
Tot treballant la dona hi canta
hi canta sempre al peu del bressol.
Que no hi ha terra pas més ofana
sota la capa d'aquest gloriós sol
Som i serem gent catalana
tan si es vol com si no es vol

Aquesta terra és ta terra
Aquesta terra és ma terra
Des de Salses a Guardamar
des de Praga fins a Maó
Aquesta terra és feta per tu i per mi


LA GALLINETA.

_La gallineta ha dit que prou
lam
ja no vull pondre cap més ou
Fa
a fer punyetes aquest sou
Sol
que fa tants anys que m'esclavitza.
lam
_I si em venen ganes de fer-en
lam
em faré venir un restrenyiment
Fa
no tindrá cap més ou calent
Sol
el que de mi s'aprofita.
lam

La gallina ha dit que no
lam Sol Fa Mi lam
visca la revolució.
Fa Sol lam

A canvi d'algun gra de blat
m'heu tret força a volar
però, us ho juro, s'ha acabat!
Tinc per davant tota una vida.
I no pateixo pel destí,
que un cop lliurada al botxí
no ha d'haver-hi cap perill
perqué m'entengui amb les veïnes.

La gallina ha dit que no
lam Sol Fa Mi lam
visca la revolució.
Fa Sol lam

_I els galls que amb mi hauran de dormir
sibm
els triaré sans i valents
Solb
que n'estic farta d'impotents
Lab
que em fan passar nits avorrides.
sibm
Que quedi clar per sempre més
sibm
que jo de verge no en tinc res
Solb
i que posats a fer no em ve
Lab
d'un segon estrenyiment.
sibm

La gallina ha dit que no
sibm Lab Solb Fa sibm
visca la revolució.
Solb Lab sibm


COM.

Com parlar amb un àngel
Sol Do9
com parlar amb un ésser diví,
lam
com parlar amb algú que estimes
i a qui no li ho pots dir.
mim

Com escriure un poema
Sol Do9
bassat en un dur crit al cel,
lam
com plasmar una nota,
en un pentagrama incomplert.
Do Re

Com agafar un raig de sol,
o un ocell que vola,
com agafar un mica de vent,
si sóc jo qui viatja amb ell.

Com parlar amb un àngel,
com escriure un poema inacabat,
com dir t'estimo,
si jo ja he marxat...

Com parlar amb un àngel
com parlar amb un ésser diví,
com parlar amb algú que estimes
i a qui no li ho pots dir.

Com dir adéu,
si no me'n vull anar.
Com dir fins ara,
si jo ja me n'he anat.


EL SOLDAT UNIVERSAL

És alt o baix, és prim o grós
Do Re Sol mim
lluita amb missils o a cops de roc
Do Re Sol
pot tenir els seus cinquanta anys
Do Re
o tenir-ne sols disset
Sol mim
serà soldat durant mil anys.
Do lam Re

És catòlic, és ateu, és hindú o és jueu,
budista baptista o inconscient,
ell sap que matar és un crim
i també que ens matarà
a mi per tu germà i a tu per mi.

Està llluitant per França, està lluitant pel Canadà,
lluita pels Estats Units,
també lluita pels russos,
també lluita pel Japó,
i creu que així la guerra acabarà.

Lluita per la democràcia, el socialisme o qui sap què,
ell diu que és per la pau de tots.
Ell és qui ha de decidir
qui ha de viure o de morir
només fa el que li manen desde dalt.

Però sense ell no hagués pogut,
Hitler tirar endavant,
i Cèsar s'hagués quedat tot sol,
ell és qui ofereix el cos perque faci de punyal
i sense ell tots aquests crims no podrien ser.

És el soldat universal, el culpable de tot
les ordres no venen de gaire lluny,
les donem, tu i jo
germans que no ho veieu?
Aquest no és el camí per anar a la PAU.


EL MEU AVI.

El meu avi va anar a Cuba a bordo del català,
lam Mi
el millor barco de guerra de la flota d'ultramar.
Mi7 lam
El timoner i nostre amo i catorze mariners,
rem
eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palafrugell.
Mi Mi7 lam Mi Mi7 lam

Quan el "català" sortia a la mar,
Mi
els nois de calella feien un cremat
Mi7 La
mans a la guitarra solien cantar:
La7 Re
Visca Catalunya, visca el català.
La Mi Mi7 La

Arribaren temps de guerra, de perfídies i traicions,
i en el mar de les Antilles resonaren els canons.
Els mariners de Calella, i el meu avi en mig de tots,
varen morir a coberta, varen morir, al peu del canó.

Quan el "català", sortia a la mar,
cridava el meu avi: Apa nois que és tard.
Però els valents de abordo no varen tornar,
no varen tornar,
tingueren la culpa, els americans.

 

                                           
                              TORNAR A CANÇONS              
                                          SEGÜENT continuar
                              TornarTornar a l'indexindex              
Hosted by www.Geocities.ws

1