6  JOCS FLORALS  6
Homenatge a Miquel Martí i Pol Elisabeth Terol Campo: Pensaments nous
Homenatge a José Agustín Goytisolo Ana Maria Mata
Alejandro Robledillo: Un nen abandonat Saida Ruiz Guillamón
Montse Fuentes Arjona Carolina Pretel Martín: Lágrimas por libertad
Cristian Barrera: El niño de piel morena Miquel Hernández Vidal: Quo Vadis
Miriam del Carmen Tranche: Un nou company Natàlia Cabrera García: L'esperança d'un món
Adrián Muliterno Español: Ajudar un nen Oscar Arce Ruíz
Ester Ortíz Zoroa La guerra no és un joc
Néstor Benedicto: Quelcom més que diners
INSPIRACIÓ
Iván Fernández: ¡Ojalá no hubiera guerras!
CONFERÈNCIA: Lengua y Escuela
Esther Fernández: Hakim
CONCURS DE FOTOGRAFIA
Ana Navarro Albarracín: Querido amigo
REPORTAGE DE L'ACTE
Albert Casas Rodríguez: "Pocas balsas"
Jéssica Parera Cabrera: La solidaritat Edicions Passades
Christian García Puente: Què ets solidaritat?
Ana Navarro: Com falcons atuint   la mar

 
 
 
 
 
 
 
 
 

Miquel Martí i Pol

 Aquest any 1999 se celebren els 70 anys del poeta català Miquel Martí i Pol. Nascut a Roda de Ter el 1929 va dedicar-se a la poesia de ben jove. Activista cultural de tota mena va fins i tot ser cantautor amb el grup de la Nova Cançó. Al 1970 l’esclerosi múltipla el limita gairebé totalment, haurà de moure’s en cadira de rodes. El 1991 rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Obres destacades són: La fàbrica (1972), Estimada Marta (1978), Llibre d’absències (1985) o Vint-i-set poemes en tres temps (1972) d’on reproduïm aquest poema:

No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu;
caminar sense crosses;
fer l’amor sense haver de demanar permisos;
escriure en un paper sense pautes.
 

O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d’estrafer la veu;
caminar sense pautes;
parlar sense haver de demanar permisos;
fer l’amor sense crosses.
 

O bé, si sembla massa:
fer l’amor sense haver d’estrafer la veu;
escriure sense crosses;
caminar sense haver de demanar de permisos;
poder parlar sense pautes.
 

O bé, si sembla massa…
 
 
 
 
 
 

José Agustín Goytisolo

El passat 19 de març moria el poeta José Agustín Goytisolo. Nascut a Barcelona el 1928 la seva vida va estar marcada per la mort de la seva mare en els bombardeigs de Barcelona, durant la guerra civil, fet que va presenciar quan era un adolescent. Es considera el poeta social de la resistència, representant de la poesia de caràcter irònic i que provocà la dictadura franquista. També la seva lírica és amor i tendresa quotidianes. Entre la seva obra destaca: Años decisivos, Algo sucede o Bajo tolerancia.
 

Palabras para Julia

Tu no puedes volver atrás
porque la vida ya te empuja
como un aullido interminable.

Hija mía es mejor vivir
con alegría de los hombres
que llorar ante el muro ciego.

Te sentirás acorralada
te sentirás perdida y sola
tal vez querrás no haber nacido.

Yo sé muy bien que te dirán
que la vida no tiene objeto
que es un asunto desgraciado.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

Un hombre solo una mujer
así tomamos de uno en uno
son como polvo no son nada.

Pero yo cuando te hablo a ti
cuando te escribo estas palabras
pienso también en otros hombres.

Tu destino está en los demás
tu futuro es tu propia vida
tu dignidad es la de todos.

Otros esperan que resistas
que les ayude tu alegría
tu canción entre sus canciones.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso

Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino nunca digas
no puedo más y aquí me quedo.

La vida es bella tú verás
cómo a pesar de los pesares
tendrás amor tendrás amigos.
Por lo demás no hay elección
y este mundo tal como es
será todo tu patrimonio.

Perdóname no sé decirte
nada más pero tú comprende
que yo aún estoy en el camino.

Y siempre siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

José Agustín Goytisolo: Bajo tolerancia. Ed.Lumen.
 
 
 
 
 
 
 

1r de Primària

Un nen abandonat

 Hola , em dic Alejandro , un dia vaig veure un nen i
jo volia cuidar-lo perquè l’havien deixat  sol i jo li
volia donar menjar, rentar-li la roba , banyar-lo i jugar
amb ell. La seva mare el va deixar i no tenia a ningú ,
jo el vaig ajudar i estimar per sempre.
 

Alejandro Robledillo García
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Prosa Castellana 2n i 3r de primària
 

Solidaridad significa respetar y ayudar a los demás sin mirar si es negro o blanco pues, por dentro todos somos iguales, tenemos alma y corazón y sería un error mirar el color, ya que no es el color, el que nos abre el corazón, sino la bondad y humanidad de cada persona.

Montse Fuentes Arjona
2n Primària
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Poesia Castellana 2n i 3r de Primària

EL NIÑO DE PIEL MORENA

Fue ese cañón que lanzó una rosa,
esa rosa cayó en mi puerta,
yo la cogí y se la di al niño.

A ese niño de piel morena,
yo le invité a mi casa y le hablé de paz,
de bondad, de alegría y de perdonar.
 

Cristian Barrera
3r de Primària
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Prosa Catalana 2n i 3r de Primària

Ajudar un nen

Hola sóc l´Adrià i amb la meva amistat et vull ajudar. Vull que siguis el meu amic i jo el teu amic seré. Encara que siguis d´un altre país o d´un altre color jo et vull igualment.
No et sentis estrany perquè a poc a poc veuràs que no et farem res, cap mal i el nostre amic seràs.

Adrià Mulitermo Español
3r de Primària
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Poesia Catalana 2n i 3r de Primària

Un nou company

Avui ha vingut un nou company,
estem tots contents.
Jo li he preguntat, quants anys tens?
Ell m’ha contestat vuit anys.

Avui ha vingut un nou company,
estem molt contents.
Jo li he preguntat, vols jugar amb mi?
I ell m’ha contestat, és clar que sí!

Miriam del Carmen Tranche
3r Primària
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Prosa Castellana 4t, 5è i 6è de Primària

HAKIM
 

Hakim es un niño de nueve años que, hace tan sólo tres meses, vive con su madre y sus hermanos en Málaga. Todos ellos nacieron en Marruecos, concretamente en Rabat. Emigraron a España porque malvivían sin tener trabajo. Decidieron viajar ilegalmente porque no tenían papeles. Llegaron a las playas de Ceuta después de conseguir despistar a los policías que vigilaban la frontera. Arreglaron una vieja barca de maderas sueltas y consiguieron zarpar.

  Cuando ya llegaban a la punta de Gibraltar vieron unas lanchas de policía que estaban vigilando. Hakim estaba muy nervioso ya que vieron que no tenían más escapatoria que lanzarse al agua y alcanzar la orilla a nado. Saltaron de la barca pero fueron arrastrados por unas corrientes fortísimas. El padre de Hakim y su hermano mayor se esforzaban en ayudar a todos y debido al esfuerzo el agua les llevó al fondo del mar.

   A pesar del sufrimiento consiguieron llegar a la orilla pero... faltaban dos. No tuvieron ningún problema para llegar a Málaga y allí se pusieron en contacto con una asociación de ayuda a los inmigrantes ilegales. La asociación se llamaba “Solidaridad para todos” y les ayudaron a sobrevivir en los momentos de desesperación. Les encontraron una pequeña casa para vivir y un colegio para los niños.

  Hakim era el más pequeño de la familia y al que más le gustaba jugar, pero al llegar al colegio nadie, ningún niño ni niña le aceptó: le rechazaron. Sólo un niño se acercó finalmente a él. El niño se llamaba Juan, era de Guatemala y pudo ayudarle porque él había pasado por lo mismo.

A pesar de la amistad de Juan, Hakim no estaba contento. No podía comprender por qué los demás niños no querían jugar con él  solamente porque fuera marroquí. Él creía que lo importante era ser bueno.

Durante mucho tiempo fue Juan quien poco a poco, insistía a los demás compañeros en el hecho de que el color de la piel no importa nada para la amistad. Llegaron a comprenderlo y, finalmente, Hakim y su familia pudieron encontrar la felicidad gracias a la solidaridad.
 

Esther Fernández
6è de primària
 

Poesia Castellana 4t, 5è i 6è de Primària

¡Ojalá no hubiera guerras!

En este mundo tan cruel,
antes había ciudades muy hermosas,
pero con las guerras
ha habido muchos destrozos:
ya no son tan maravillosas.

¡Ojalá no hubiera guerras!
Y sí solidaridad,
así todo estaría tranquilo
y la gente viviría en libertad.

¡Ojalá hubiera grandes corazones!
En vez de grandes batallas y grandes cañones.
¡Ojalá desapareciera la guerra!
 

Ivan Fernandez
5è de  Primària
 
 
 
 
 
 

Prosa Catalana 4t, 5è i 6è de Primària
 

La solidaritat és molt bonica, ajudar a la gent, com si ets jove o vell. A mi m’agrada molt, ajudar a la gent malalta, quan necessita menjar, quan necessita un amic o algú que l’estimi, això és solidaritat.

Els que arrisquen la seva vida per anar a altres països, que tenen tota mena de virus, per ajudar a les persones que tenen malalties contagioses, això sí que és solidaritat.

Els que ajuden a la gent que tenen una mica de temps per ajudar, la veritat és que tenen molta força de voluntat.

M’agradaria ser com ells!
 

Ester Ortiz Zoroa
4t de Primària
 
 
 
 
 
 
 

Poesia Catalana 4t, 5è i 6è de Primària

Quelcom més que diners

Molts es pensen
que la solidaritat
és cosa de bromes,
però no és així.

No es tracta de donar coses
que tu no vols,
perquè si a tu no et fan servei
als altres tampoc.

No es tracta de donar coses,
sinó de compartir-les,
obrir els ulls
a les necessitats del altres.

Que no sempre són diners.
Atenció, companyia, amistat:
són també solidaritat.
I són al nostre abast!

Néstor Benedicto
5è de primària
 

Prosa Castellana 1r cicle ESO
                                                                                                   Badalona a 29 de Mayo de 1999

 Querido amigo:
 La palabra solidaridad a nivel de diccionario ya sabemos qué significa pero, para ti, ¿qué es?
 Ya sé que dices que eres solidario, lo afirmas pero, ¿por qué no me lo demuestras en el día a día?
 Me preguntas cómo puedes hacerlo, demuéstrame que eres capaz de ir a un centro de ayuda para el pobre, el anciano, los deficientes... si me haces caso (¡!) no lo hagas por caridad, ni porque te lo pido yo, ni por el dinero; hazlo porque sí, por propio convencimiento, acabará gustándote, lo sé porque te conozco. Eres valiente y tienes coraje, sírvete de él para afrontar los problemas de los demás; mírale a los ojos pero no con compasión porque lo notarán, con simpatía, son personas. A tus amigos no los compadeces, pues hazlos tus amigos, ¡eso es solidaridad!
 No niego que al principio estarás incómodo en un ambiente que no es tu lugar de origen, pero ¡habitúate!
 No te mates a llamarme por teléfono para llevarme la contraria o ponerme “peros” porque no te escucho, ya sé que es una demostración muy clara de que soy solidaria con quien y cuando me parece, no lo niego (ya es algo, ¿no?) ¿Vale?
 Por cierto, puedes llamarme, pero no para darme el “palizón”, sino para preguntarme dónde puedes ofrecer tu ayuda. ¡ Hasta luego!
 
 

P.D: No te enrolles y llama, no te voy a dar la paliza... o sí...

Ana Navarro 2n ESO
 
 
 
 
 
 
 
 

Poesia Castellana 1r cicle ESO

“Pocas balsas”

Una balsa lucera
navega por el hilo,
el hilo de la muerte,
el estrecho es el abismo.
 

Tres copos de nieve sucia
lloran sin parar,
miles de peces
se ríen al mirar.
 

Les paran al llegar,
les cogen la mano
al calabozo irán a parar.
 

Miles de personas
están allí encerradas,
por intentar ver el mundo
a nuestras espaldas.
 

Quédate, mirando al mar
verás como las olas
vienen y se van.
 

Y si las olas que vienen,
vienen sin balsas
habremos conquistado a
nuestra amiga la
¡ Solidaridad!
 

Albert Casas Rodríguez 1rESO
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Prosa Catalana 1r cicle ESO

SOLIDARITAT

És una paraula que significa amistat, germanor entre totes les persones que poden ajudar i les que estan afectades. No tan sols per desgràcies del medi natural sinó també poden estar afectades per problemes personals. Ser solidari és ser una persona bona, comprensiva amb els altres. Sovint ens hem de posar al lloc dels altres per comprendre el mal moment que estan passant i ajudar-los a fer-los veure que hi ha més coses de la vida que poden ser molt boniques i no haver de pensar en el mal que tens a sobre.
A vegades, moltes vegades, hi ha etapes de la teva vida que estàs deprimit, però no per això has de caure i no tornar-te a aixecar, perquè has de pensar que sempre tindràs algú al teu costat que t’estarà ajudant i evitant que no caiguis novament.
Però per desgràcia tothom no té la sort de gaudir d’aquelles persones al seu voltant que es solidaritzin amb les seves dificultats.

Tots els que estan llegint això o ho estan escoltant, estic segura que tenen unes grans famílies que els donen suport quan estan en una època dura i els feliciten quan estan en una bona etapa.

Per això mai t’has de fer enrere i pensar que hi ha nens que estan vivint al carrer, perquè les seves mares han mort i no tenen a ningú o perquè en el país on es troben ja és tan normal que els abandonin que un més no passa res.

Però s’estan equivocant, perquè així, és com estem convertint el nostre món, és en un món sense amor, sense solidaritat. Però és clar, és molt fàcil pensar en el món de John Lennon (Imagine) sense fer-ne tu res al respecte. Estic segura que hi ha moltes persones que ho volen fer i un altre grupet de persones que no, nosaltres som més però ells tenen armes més poderoses que ens fan enrere. El diner ho fa tot, la compra, la venda, les morts...

Vull dir que si tothom posa un granet, encara que sigui poc, podrem aconseguir el magnífic món de John LenNon, que tots pensem que és impossible.
Però: "La unió fa la força" , i en aquest cas som moltes persones les que volem un món millor que sigui per nosaltres i per a les persones del futur i les que vénen i més, més...
I hi ha ànimes que esperen que les ajudem.

Ajudem-les!

Jèssica Parera Cabrera
2n  ESO
 
 
 
 
 
 
 
 

Poesia Catalana 1er cicle ESO

Què ets solidaritat?

Paraula de cor
paraula que llueix al món,
paraula digna,
del respecte de tothom.

Com una abella laboriosa
que va de flor en flor,
així és la solidaritat
que va de cor en cor.

Com una petita formiga
que sense descans treballa,
així és la solidaritat
que mai no davalla.

Molt m’agradaria
el blau del cel travessar
i així com tu,
a tothom poder ajudar.

Christian García Puente
2n ESO
 

Poesia Catalana 1r cicle ESO Accèssit

COM FALCONS ATUINT LA MAR

Signes són que els atorguen.
Signes que no saben desxifrar.
Signes atemoridors, cruels;
com falcons atuint la mar.

Ells pateixen per la gana
i ploren per la condemna.
No necessiten més pena;
ells no; ni la mereixen.

Potser en la fosca nit pensen:
“què he fet jo per perdre en un dia
muller, fills, casa i família?”

No els donem un sostre, un llit
i una espatlla mentre diem:
“Plora, si vols, aquí hi ha un amic.”

Ana Navarro Albarracín 2n ESO
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Poesia Castellana 2n cicle d’ESO
 

Veo gente a mi alrededor
que me mira como un extraño;
siente frío mi corazón
necesito que alguien esté a mi lado.

Me siento sola en este mundo
¡ es posible tal desgracia!
 me discriminan, me rechazan
por ser de diferente etnia.

Me juzgan por mi color de piel
¡ qué más da morena o blanca!
el que siente es el corazón
y no la boca que habla.

El cariño de aquel niño
que me extiende su mano
o el de aquella señora
que no margina a un gitano.

Tú me haces diferente
¡ no dejes que lo sea ¡
Sé solidario conmigo,
ábreme tu corazón
y deja que los demás lo vean.

Detente un momento
para conocerme,
aprende a escuchar
 a personas que te entienden.

Solidario es el que ama
sin esperar nada a cambio
es también aquel que entiende
la sombra de un extraño.

Ana Mª Mata 4t d’ESO
 
 
 
 
 
 
 
 

Poesia Castellana 2n cicle d’ESO (accèssit)

LA SOLIDARIDAD

Coge mi mano al cruzar,
yo te guío,
estoy contigo,
jamás te voy a dejar.

Yo seré tus ojos
en tu eterna oscuridad,
y seré tu luz
al despertar.

Te quiero como eres,
no me importa nada más.
Yo te digo lo que veo
y tú lo puedes imaginar.

Seré tu sombra,
seré tu amiga,
seré lo que tu quieras encontrar,
sólo déjame estar contigo...

        Y no me abandones jamás.

Saida Ruiz Guillamon
4t ESO
 
 
 
 
 
 
 

Prosa Catalana 2n cicle ESO

Pensaments nous

 En Ptolomeu, un noi de 28 anys, va morir ahir a Honduras a conseqüència de l’huracà Mitch. Ell, una persona solidària, havia donat tots els seus òrgans. Gràcies a això s’han salvat moltes persones amb diferentes malalties greus. A la catàstrofe va morir pler de gent. Les cases destrossades i els paisatges arrasats donaven la sensació d’un infern. Els voluntaris demanaven constantment ajut a les persones de la resta del món.

Josep un milionari, amo de diverses empreses de Barcelona, no va donar res. Tot i haver-li’n demanat precisament a ell no va respondre a la crida. No s’adonava que qualsevol dia podria canviar la seva sort.

A mitjans de novembre, en Josep va notar com els seus ulls poc a poc anaven perdent visió. Ell, molt espantat, va decidir anar al metge, perquè el que li passava no era gaire normal. El 25 de novembre, va ser informat del seu càncer d’ulls. El doctor li va dir que només un donant podria salvar-lo, i que hauria de ser abans de set dies. En Josep es va trobar en una cambra molt fosca, on va adonar-se que ni tots els diners del món podrien salvar-lo, només una persona solidària que en morir donés els seus ulls, cosa que ell no hauria fet mai.

Però la sort era de la seva banda, perquè quatre dies després el van trucar dient que un noi jove havia mort donant aquells meravellosos ulls que li tornarien molt aviat la vista. L’endemà va ser operat amb molt d’èxit. Des d’aquell moment es va sentir tan culpable que es va fer soci de la Creu Roja i va donar fins i tot part de les seves riqueses.

Semblava com si els nous ulls li haguessin canviat els pensaments. Ho veia tot d’una altra manera. Experimentava sensacions que no havia conegut abans: ser feliç ajudant els altres. Un dia navegant per internet va entrar al banc d’ulls mundial. Tot consultant l’arxiu va veure la cara del donant que el va salvar: Ptolomeu, 28 anys, mort a Honduras.

Aquells ulls del tercer món li havien transformat la vida i la manera de pensar. Pocs dies després va fer un viatge a Amèrica central i es va portar a casa seva la família del jove hondureny aquí, per sempre.
 

Elisabeth Terol Campo
3r ESO
 
 
 
 
 
 
 
 

Prosa Castellana Batxillerat, FP i Mòduls Professionals

LÁGRIMAS POR LIBERTAD

¡Dulces sueños, pequeño ángel!

Duerme soñando e imaginando que vendrán días mejores, de caramelo y colores.
No te desanimes, porque no voy a dejar que derramen lágrimas tus ojos, al menos no mientras yo pueda hacer algo. ¡Pídeme el cielo, pídeme paz, pídeme agua o quizás pan!

 Quisiera entregarte lo que Dios no te ha dado y que por ley te habría mandado. No llores ya más, tu que amaneces cada día, deseando encontrar una isla sin misiles, donde poder vivir, siendo más dulce querer y doloroso morir.

Si te tiendo mi mano, ¿la cogerás? ¡Déjame ayudarte! Y me ayudarás. Quiero ser persona de humanidad, un corazón más grande para poderte amar, como hermanos, como amigos o quien sabe quizás, si como algo más profundo para recordar. Pero sobre todo y ante todo conseguir la libertad para chicos como tú en una jaula de cristal.

 No ves las paredes, no hay carcelero, te retiene el hambre y también el miedo. Puñaladas de rabia, odio contenido hacia quien te ha quitado a ese ser tan querido. No caigas en su trampa, yo te sacaré, quiero ser solidario por amor a mi fe, y mi fe única y pura te haré conocer, se llama justicia, libertad y querer.
 
 

CAROLINA PRETEL MARTÍN
2n Batxillerat
 
 
 
 
 
 
 
 

Poesia Castellana Batxillerat, FP i Mòduls Professionals

QUO  VADIS

Cuando la penumbra cae sobre la tierra,
¿ Es  entonces cuando el hombre yerra?
Mas, si no hace lo posible,
por limpiar lo temible
de todo aquello que creó
en banales convenciones,
el hombre atentará
contra pueblos y naciones.
Una atrocidad  se va a cometer,
una atrocidad se está cometiendo,
una atrocidad se ha cometido.
¿ Por qué vamos a ayudar si ya
todo ha sucedido?
Esta pregunta se formulan
en altas esferas,
mientras yo, en mi mundo
no vacío de atavíos,
me pregunto:
¿ Por qué no comprendemos
que hay que compartir lo que tenemos?
 

Miquel  Hernández Vidal
1r Batxillerat
 
 
 
 
 
 
 
 

Prosa Catalana Batxillerat, FP i Mòduls Professionals

L’ESPERANÇA D’UN MÓN.

 Passejant pel camí de la vida , els meus ulls contemplen un món contradictori  i invers , un món on la fantasia  del meu pensament reina per damunt de totes les coses, però on la realitat i els pensaments negatius i de tristor fan que les meves il·lusions i les de milions de persones es dissolguin en un mar immens ple de felicitat i d’amor que no es veu reflectit a l’exterior , sinó que formen part del món dels desitjos.
 I, per què?, ¿ per què aquests desitjos i fantasies ocults  dins del meu pensament no poden formar part del món real i part, també, del cor de moltes persones?, potser perquè tenen por…,por a fer un món on l’amistat i la solidaritat regni per damunt de totes les coses, per a un món ple de comprensió i bondat entre els seus habitants…

 Mentrestant, jo segueixo passejant per aquest camí que no té fi i que em porta al fracàs. Llavors el meu cor trenca en plany, plora per aquells que busquen en aquest mar immens la felicitat sense trobar res que els condueixi cap a ella.

 I si això és la vida , caldria no viure i convertir-me en desig o fantasia, i fer tot el possible per fer-me  realitat i així donar una oportunitat a aquells que més ho necessiten, d’arribar a un lloc esperançador per a ells i per a tots.

Natàlia Cabrera Garcia
1er Batxillerat
 
 
 
 
 
 
 
 

Poesia Catalana Batxillerat, FP i Mòduls Professionals
 

Tanquem els ulls  i veiem les nostres veus,
apagant-se en la nit; sentint  més propera
la mort de l’espelma, sabem que al darrera
del temps resta la desgràcia dels hereus.

I només queden, llavors, les mans i els peus
i els ulls tancats aquells i aquell cor que espera,
i el sofriment. Per què, doncs tanta bandera?
Per què tantes pregàries? Per què tants déus?

Si ja han fugit les flors de les nostres vides?
Ni les promeses ni els gests de condol
podran curar mai tan profundes ferides.

El temps no ens tornarà mai més aquell sol,
i són ja les il·lusions tan adormides
que mai res ens tornarà a fer aixecar el vol.
 

Òscar Arce Ruiz
2n Batxillerat
 
 
 
 
 
 
 

La guerra no és un joc

  Amb aquest títol la campanya de Creu Roig presten sensibilitzar l’opinió pública per aturar l’ús de menors als conflictes bèl·lics. De fet la Coalició Internacional per Frenar la Utilització de Nens Soldats ja va aconseguir fa uns anys elevar l’edat reconeguda per Nacions Unides per ser soldat de 13 fins a 15 anys.

  Avui dia molts països no acompleixen aquest acord i fins i tot nacions del primer mon com els Estats Units admeten voluntaris a partir dels 16 anys. Les ONG han concentrat els seus esforços per pressionar a la convenció de Nacions Unides sobre Drets del Nen per que augmenti fins a 18 anys l’edat mínima de reclutament. En l’actualitat hi ha més de 300.000 nens en guerres de tot el món fent-se especialment difícil el control en guerrilles o terrorisme ja que la identificació dels joves es gairebé impossible. Dins els exèrcits les edats de voluntaris baixen massa en comparació a altres drets dels joves (per exemple el dret al vot o a conduir un cotxe). A tot això cal afegir que el primer món continua essent el primer exportador d’armes als països subdesenvolupats, es calcula que el 69% dels exèrcits als que venen armes tenen nens a les seves files.

Més informació a internet: http://www.child-soldiers.org
 
 
 
 
 
 
 

Hosted by www.Geocities.ws

1