Cap a 1100. Pintura al fresc. 184 x 353 cm. Procedeix de la nau meridional, sobre el pilar pròxim als absis, de l’església parroquial de Sant Joan de Boí (Barruera, Vall de Boí, Alta Ribagorça). Adquisició, 1920-22. MNAC/MAC 15953.
La «còpia imitació» artística i la «còpia re-creació» artística com a límits del continuum producció artesanal-producció artística.
Exemple de «còpia imitació»: fàcilment distinguible per la degradació de línies i esquemes compositius, que evolucionen cap el «simplisme». Simplisme que hi és funció de la realització ràpida i escasament acurada, pròpia d'una determinada producció artesanal que prima la rapidesa de la realització al preu d'una imitació grosera i progresivament més sintètica.(2)
Hi és necessari, - i fonamental -, un estudi diacrònic per arribar a conclusions vàlides, ja que la hipòtesi de partida té un component temporal, - la progresiva desparició del traç artístic i la seus substitució per un altre més simple, que no esquemàtic. Síntesi que hi és funció excluivament de l'economia de recursos de realització.
| LAPIDACIÓ DE SANT ESTEVE DE
SANT JOAN DE BOÍ Cap a 1100. Pintura al fresc. 184 x 353 cm. Procedeix de la nau meridional, sobre el pilar pròxim als absis, de l’església parroquial de Sant Joan de Boí (Barruera, Vall de Boí, Alta Ribagorça). Adquisició, 1920-22. MNAC/MAC 15953. |
Exemple de «còpia re-creació
| Àrcàngel Gabriel de l'esglèsia de st. Angelo in Formis i el model de Sta Sofia de cosntantinoble. |
En general la pintura romànica es pot considerar una «còpia re-craeció» de la pintura imperial tardo-romana. (1). Més esqemàtica i amb una renúncia expresa del «pathos» helenístic en funció de la nova visió del sofriment i la mort arran la resurrecció de Crist. S'inicia una nova etapa religioso-filosòfica fonamentada en «l'alegria del ben morir» - que degenerarà en "l'alegria del ben viure" i la Reforma de Lutero vs Contrareforma de Trent -. La filosofia de la resurrecció esdevé utopia i el model romànic desapareix.
El gòtic ja presuposa l'elevació espiritual necessària només arran de la filosofia de la «vall de làgrimes» terrenal i incompatible la filosofia de la resurrecció paleocristiana.
Notes:
(1)Segons J. Sarrate (1975, "Escunyau"), aquests rostres tan simplificats són una reinterpretació i una barretja de formes artísitques romanes tardanes i paganes." Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana, BCN, 1994, p. 254. Reinterpretació, a aquest text molt possiblememnt equival a la meu «re-creació», tot i que amb un sentit posiblement més ligth.
(2)"De l'anàlisi del pigments del fragment esmentat , i un estudi comparatiu de diversos conjunts de pintura mural romànica a Catalunya s'ha pogut determinar que l'equip utilitzà exclusivament materials locals i que la tècnica pictòrica no és tan acurada com la dels que treballen, per exemple a Pedret o a Sant Climent de Taüll: MORER-FONT-ALTABAM, 1993." Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana, BCN, 1994, p. 323.
Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana, BCN, 1994, p. 325
Vuere orientalisme.htm