Nombroses referències fan referència a una suposada influència oriental a la iconografia del romànic català (1). Aquesta influència que s'anomena de diferents maneres, com ara bizantina, extrem-oriental, nord-italiana, de procedència bizantina, etc.etc., no fa més que reforçar la idea que va ser la iconografia naixcuda a Síria, - arran de les primeres representaciones iconogràfiques paleocristianes -, la que s'estengué no només a Bizanci sinò per tota la conca mediterrània. Aquesta absoluta acceptació occidental d'una iconografia forània no ha de resultar gens estranya :la iconografia siríaca s'arrela tot just als models tardo romans i pagans, com és sobradament conegut, comuns a tot l'antic món romà. Val a dir, a tota la mediterrània. Els nous models iconogràfics importats, en són, conseqüentment, fàcilment reconeguts com a propis a l'occident.
Aquest fet, ensems la subtilisa de l'anàlisi pictòric d'alguns autors, provoca una curiosa confusió. "Alguns estudiosos, especialment els estrangers, parlen sovint d'unes supsades fonts mossàrabs en cercar una filiació per a les pintures romàniques catalanes" (1). Aquesta conclusió no hi és espúria: aquest autors reconeixen efectivament la influència oriental. Tot i que equivoquen el camí d'arribada: a la península ibèrica arriba la influència siríaca per dos camins: per Europa a través de Bizanci i Itàlia i directament amb els àrabs. No hi és gens estrany confondre aquestes influències, que en la realització artística podrien estar veritablement, - meravellosament i estranyament -, unides. A aquest més que probable i màgic maridatge el qualifica d'esotèric(2), l'autor de l'Enciclopèdia Catalana. I no li falta raó.
Notes:
(1) Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana, BCN, 1994, p. 325
(2) "(...) cosa que demostra fonamentalment un afany de trobar analogies esotèriques al problema, sense valorar la diferència que separa el món romànic del mossàrab. Aquesta diferència es fa evident si es compara el Beatus de l'any 975 conservat a Girona però executata al regne de Lleó i la seva traducció a l'estil romànic, executada a Girona i ara guardada a la Biblioteca de Torino (Ainaua, 1989, amb bibliografia anterior)." Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana, BCN, 1994, p. 325. Aquesta és la prova de foc: CERCAR AQUESTA REPRODUCCIÓ.