20:05h - Escoltant ::"És que sí" ::, la cançó composada per Astrud que pot anar a Eurovisió

Vendredi, vendredi... Avui ha sigut un bon dia? No sé. Suposo que sí, però tot té a veure amb les meva gula cultural-musical-compulsiva. "Què diu aquest?" Espereu, espereu...

Avui m'he quedat a la tarda a la feina per avançar unes cosetes, i quan he acabat la feina m'he dit: "Òstia, avui que no has d'anar a estudiar busca't un amiguet per a prendre algo". El Mestre Panda m'hat dit que tenia feina, i donat que estava sol al centre i tampoc tenia gaire ganes d'esperar a ningú, he preferit la compra compulsiva com a sustitutori de l'afecte. A més, avui era dia de revistes gratuites.

He començat a caminar pel carrer Tallers com un adicte que diu "No, no, no vull mirar..." però es va endinsant subtilment a les seccions d'ofertes discogràfiques. Al final he acabat a Kebra Disc, on estan liquidant stocks i tota la música està a meitat de preu. Allà he trobat un pack de dos discos de Vainica Doble a 6€ i el Definitely Maybe d'Oasis a 6€. Aghhh, sempre he volgut tenir en CD el Definitely Maybe (a un preu raonable). Però -sempre hi ha un "però"- a Kebra no acceptaven tarjeta per a la oferta. De manera que he pensat "A mi ningú em frustra la compra" i m'he dirigit a Arkham Comics, on sempre "hay una carta para mí".

Resultat: 5€ en el fanzine Le Bon Vivant #4, "Especial fracaso" amb 180 pàgines repletes de losers de diferent calanya com ::Joselito::/Marisol, Nacho Cano, Al Gore, Nixon, Michael Jackson, Julio Alberto, Macaulay Culkin, Fernandisco, Kevin Costner, Kevin Spencer... i molts, molts més. Se m'escapava el riure al metro.

Ah! I a tot això sumeu-li 5 revistes musicals-tendencioses gratuites. Llàstima que hagi de fer un treball aquest cap de setmana...

22:24h - No m'agrada parlar de política al blog, així que només diré una cosa. Mira que és tonto.Tot i així, sempre que tingueu ganes d'indignar-vos amb el que ha passat, podeu ::escoltar:: a Jiménez de los Santos de la Cope, que va molt bé per posar-te dels nervis.

Ara, segueixo discutint amb el Jesús pel messenger si l'adjectiu adient és "pardo" o "tonto".

22:52h-Em paro a pensar i dic: ara que tens feina i que vas de cul, per què no estrenes una nova secció a la web?

El ::fotolog d'aquienleimporta::!!! Bé, en realitat no té cap més secret que el d'un fotolog normal i corrent, però aqui el teniu. A més, només deixen pujar una foto al dia, així que us haureu de conformar amb la repetida que he posat avui. S'accepten fotos de desconeguts i especialment de desconegudes. Ja sabeu, família, mi casa es tu casa.

I a tot això. Estan donant La Comunidad i... Álex de la Iglesia és un geni!!

16:47h - El meu jefe és... Ahir li dic que si no em rebaixa la feina, me'n vaig a fer el posgrau. I va i avui em diu que puc fer menys feina si algú la fa gratis en el meu lloc. Em sembla que o bé es pensa que sóc gilipollas, o directament...Quan li he dit que no, desseguida s'ha adonat que "no ha colat" i m'ha dit, "pensa-t'ho fins demà". Fins demà... com em toqui una miqueta més la moral l'envio a la merda.

Bueno, tot i així em sembla que he trobat una solució que pot satisfer a tothom. Però per això necessito la col·laboració del Sergi. Estàs per aquí, mon ami? Truca'm!

Mireu la -distorsionada- captura de l'anunci de BMW. M'han robat la meva metàfora del canvi de vida!! (v. Dijous 8). De lo borrosa que està, la foto sembla fins i tot una pintura, oi?

21:21h - Mira tú quina hora tan maca.

Estic escoltant una disc que no us confeso. Us haureu d'esperar a que aparegui ressenyat a la secció Top manta. Només us donaré una pista: "Sóc inocent!". Mira, ara ma mare diu que li agrada, o sigui que ja podeu imaginar l'època.

Com he senyalat aquest matí al tagboard, avui li he fotut un gol al meu jefe. Li he dit que si no podia compaginar posgrau i feina, deixaria la feina. Aleshores ell ha dit "A veure si podem arreglar-ho". Aja! Avui s'està pensant la meva proposta i demà em dirà el què. Tot i que potser no hauria de cantar victòria. No sé, no sé.

La qüestió és que crec que no deixarà que marxi per dos motius: 1) l' il·lusori, que és perquè diu que treballo bé; i 2) el real, perquè sóc l'únic redactor que té abans que entri la gent de pràctiques, i si me'n vaig el deixo en calces. Sigui com sigui a veure que em diu demà.

Mentrestant estic estudiant "Teories de la Comunicació I", una assigantura que cada cop m'agrada més, i que tant dona caricies com bufetades:

-Caricies: si no tens un gust "majoritari" (ni Bustamante ni Salsa Rosa), et pots recomfortar amb la teoria de Lasswell, que afirma que, com que la cultura ha passat d'estar en mans de l'aristocràcia a estar en mans de tothom, el gust estètic de la cultura ha baixat. Tot i que -i aquí estàs tú per creure't millor- sempre hi ha autèntics individus cultes que viuen "amagats" dins la vulgaritat. Jajajaja.

-Bufetades: segons Saperas, els mitjans de comunicació (ara n'estàs mirant un) tenen diverses funcions, com la de "disminuir l'ansietat de les tensions psicològiques d'aquells individus que presenten dificultats d'adaptació social" o la de "compensar emocionalment a persones solitàries dotades de sentiments de frustració en les relacions interpersonals". Ala, tots servits.

16:02h - Aquí teniu un altre dels meu autoretrats. Sóc una mica egocèntric, potser sí, però és que així em veieu la cara. Un dia, la nòvia d'un amic meu em va enganxar fent-me una foto a mi mateix. Ella treballa amb la meva nòvia i van estar comentant lo friqui que sóc. Bueno, si ja ho sap no he d'amagar res.

Aquesta tarda tinc reunió amb el cap del posgrau i després reportatge, de manera que hauré d'estudiar per l'exàmen de demà a les onze de la nit o alguna cosa així.

Per no pensar-hi, us dedico una reflexió estúpida. Ahir vaig veure al Canal Metro una notícia sobre transplantaments d'òrgans. A les imatges, em vaig adonar d'un detall. Les neveres on els metges transporten els òrgans no semblen gens professionals. La que vaig veure ahir, per exemple, era com una nevera de platja, d'un color blau d'aquests cridaners, amb l'asa blanca. No sé, podrien portar una maleta d'alumini d'aquestes com de disc jockey, no?

23:11h - Hauria d'estar estudiant, però és que sóc incapaç de concentrar-me a aquestes hores de la nit. Repassarem el dia d'avui, que hi ha "chicha".

Un dia vaig definir el meu amic Mestre Panda com un "bulímic musical", això és, que comprava i comprava música amb ansietat per després vomitar-la (no saborejar-la, diguem). Avui he tingut aquesta sensació amb mi mateix. He anat a Overstocks, la tenda de discos del carrer Tallers, i en 2 minuts ja tenia dos discos a la mà: 3 feet high & rising, de De La Soul y A little deeper, de MS Dynamite. El primer és un clàssic del hip hop que sempre he buscat barato, i en aquest cas valia 9€. El de MS Dynamite ha sigut bulímia, perquè valia 7€ i tot i que tinc moltes cançons del disc baixades per internet, qualsevol disc a 7€ és una ganga.

Al migdia m'he comprat un abric nou, tot i que seguiré portant també el militar, que li tinc molt carinyo.

Després he anat a fer reportatges d'una tenda i un bar, i he tingut un sentiment d'impotència quan he vist com li robaven un bolso a una alemanya al Rabal. El noi que corria amb el bolso venia cap a mi, i l'alemany corria al darrera cridant. Jo no sabia què passava i quan ho he vist clar, he intentat parar amb el braç al noi que corria, però me l'ha apartat amb força. M'he sentit un inútil perquè si haguès reaccionat un segon abans el podria haver parat, perquè l'alemany corria darrera seu molt a prop i el xaval no tenia gaire marge per maniobrar. M'ha sabut greu. Ha de ser una gran putada que et robin, i més si ets guiri.

23:20h - Òstia, realment estic cansat. Aquest és el primer dilluns de l'interminable periode de no-ponts fins a setmana santa. Ja he entregat un treball que havia de fer per la universitat. Aquest divendres exàmen. No tinc gaire temps per estudiar. Estic mort.

Però siguem positius. Coses insignificants que m'alegren la vida en aquests dies: un croissant de xocolata per esmorzar, el Worlwide underground d' Erykah Badu que ara mateix escolto, el disc d'Alicia Keys que la Carme m'ha grabat i encara no he escoltat, que una discogràfica m'enviï discos a casa i sobretot, quan tinc una estona, el DVD dels Beastie Boys. Una meravella videogràfica que per mí representa el futur de la imatge domèstica. Tranquils, no em digueu exagerat, que no em refereixo als Beastie Boys, sino a un DVD que et permet opcions tan maravelloses com veure un mateix videoclip amb set grabacions diferents i set remixes de la mateixa cançó. Calculeu les possibilitats per a cada videoclip i feu-vos la vosta pròpia col·lecció mental de videos del vostre grup preferit.

Pel que fa a la feina, avui el jefe estava especialment simpàtic amb mi. No sé. Tal i com és això em dona peu a qualsevol cosa menys a confiar-hi.

Vaja, llàstima que no em passin coses més interessants. Quina vida tan avorrida. Tot i que potser lo teu és pitjor, que tu la llegeixes.

15:13h - Avui he anat a estudiar amb el Mestre Panda a Can Fabra. Fa sol i ha sigut maca la caloreta de bon matí un cap de setmana. Normalment estic al llit dormint fins al migdia, allargant el son abans de despertar amb una lleu ressaqueta que el meu cos ja ha assimilat. Però aquest cap de setmana no, ni tots els caps de setmana fins al febrer. Per què? Perquè tinc exàmens.

Quina sensació tan rara, tornar a tenir exàmens. Torno a ser un universitari, encara que jo mateix no m'ho sembli. Com que sóc un empanat, em pensava que els tenia al febrer , i resulta que sí, que en tinc al febrer, però aquests són els últims. Així que ara a estudiar com un condemnat, i si no tinguès feina encara, però he de treballar, estudiar, anar a fer reportatges... amés aquest dijous tinc reunió pel posgrau...

Us parlaré d'una altra cosa i així no us aborreixo. En la meva línea petarda d'estrelles del pop em sembla que em compraré l' Immaculate Collection de Madonna, que a l'Hipercor està només a 6 euros. Odio el Corte Inglés, però un disc a 6 euros és temptador. Amés, el disc estava entre els 200 millors del segle segons Rockdelux, i com que jo no tinc criteri, ja em va bé comprar-me'l enganyat. A l'Hipercor també hi ha a 6 euros el International Superhits de Green Day, que tot i que ara tothom en renegui, jo no puc criticar un grup que em va arribar a agradar tant. Amés, els últims discos que han tret es veu que no estaven mal.

Em despedeixo amb un cómic de Matt Groening que he trobat al blog de Los 3 i que m'agrada. Tots trobareu la vostra neura, jo ja he trobat la meva i la d'altra gent.
___________
Si el cómic es veu petit, apreteu l'icona d'abaix a la dreta de la imatge

15:38 - Se m'acumulen les coses per explicar

Primer, i molt important, heu d'anar a veure JA la exposició "Les presons de Franco", al Museu d'Història de Catalunya. Un exemple més de la vergonya històrica que sofreix aquest país. Tortura i crueltat ja en vam tenir aquí, no cal que Garzón vagi a jutjar a Pinochet, que aquest país està ple de fills de puta (ho sento) que mai han sigut jutjats com els autèntics criminals que han sigut.

Com que no vull seguir despotricant (aneu a veure-ho amb els vostres ulls) parlaré de Todo lo demás, de Woody Allen. En la meva opinió la seva millor película desde Desmontando a Harry. A veure, aquesta segueix sent fluixa, com les últimes; pero m'agrada perquè torna a ser una pel·lícula com les antigues: d'un artista frustrat amb problemes amb les dones. Amés m'ha agradat molt veure el noi aquest d'American Pie convertit en el Woody Allen jove que ja no és. De fet, els millors moments de la pel·lícula són quan parlen l'un amb l'altre, perquè em fa la impressió que Woody Allen parla amb Woody Allen.

Lo de Christina Ricci... no farem comentaris.