21:42 - La foto no ve a cuento, però és que Google no m'ensenya fotos i no sé per què.

Buff, estic una mica pocho. Aquesta barreja entre refredat i Nadal, que no sé per què, però em sembla que em farà una mica de mandra. Bé, que començo.

Avui obro el diari, i deixant de banda el tema política (que m'està alterant bastant, però bueno, vosaltres mateixos ja us adoneu que això no és normal), arribo a les pàgines d'esports. "Partido apestoso en el Camp Nou", titulen a El País. Aleshores penso que els meus amics (i això és un missatge per a vosaltres, estimats) han agafat els últims mesos una estranya afició de sadomassoquistes. Que jo recordi, els últims cops que han anat a veure al Barça, o bé ha perdut, o ha empatat o simplement ha avorrit. Però ells allà, emocionats. Serà el efecto Laporta. Això em fa pensar en la lletra de "Como un fan", de La Casa Azul, que reflexant la qüotidianetat del comentari, diu:

"¿Qué quieres que te diga?
¿Que el tiempo va a mejorar?
¿Que el gobierno está fatal?
¿Que el Barça hoy ha vuelto a pinchar?"

I per que veieu que jo tampoc m'escapo de la foguera de les lletres de cançó, també us permeto que quan trobeu aquest blog avorrit em canteu la tornada de "Prefiero bailar":

"Mira, tu vida es aburrida,
no te esfuerces en encubrirla con patéticas mentiras.
No entiendo a quién pretendes engañar
con tu pose super-vista
y tu dialéctica sofista
trasnochada y anodina
Me cansa y prefiero ir a bailar"

Pues eso, fins demà.

20:43h - Avui descanso. M'he comprat el Gimnàstica Passiva d'Hidrogenesse, i quan la lletra diu "No me digas que no hay nada más triste que lo tuyo" jo podria contestar "Un domingo por la tarde con un catarro, eso es mucho peor".

Estic molt refredat. Ahir a la nit, al sopar d'aniversari de la Judith ja em va agafar el xungo. L'Emma també està refredada, i tot i que hauria d'anar a veure-la, no estic amb cos de sortir de casa. Els meus amics deuen estar veient el fútbol, o sigui que tampoc passa res si em quedo aquí avorrit. Ahir, ballant (és un dir) a La Fira (brrr...) un no podia trobar-se se gaire millor del que em trobo avui. Com ja vaig dir ahir, a l'infern hi deu haver discoteques de salsa.

Aprofito per acabar amb Londres: Al sortir de Camden, vam entrar a un pub on, sent les 8 de la tarda, hi havia música en directe i moltes pintes de cervesa. Molt divertit, bebent mentre un grup tocava versions de Madness, Sex Pistols, Red Hot Chilli Peppers, Foo Fighters i demés. A la nit, després d'anar a una rave al quinto cony de Londres, ens quedem fora perquè arriba la poli. Intentem anar a veure a Laurent Garnier a una discoteca però hi ha una cua de dues hores, i al final acabem a una discoteca gay (però gay, gay) anomenada Ghetto, acompanyats de tres noies catalanes de noséon. Sense comentaris. Al dia següent, plane to Girona-Barcelona.

Resum de Londres: una sudadera de segona mà, dos discos, un llibre dels Beastie Boys, un Razzmatazz a l'anglesa i un Salvation a l'anglesa.

Ah! I si us pregunteu per què no penjo cap foto, simplement no confieu en una càmara que posa la lletra "E" d' "error" durant tot el viatge.

23:07h - Seguim amb Londres. He de matitzar que el llibre de Beastie Boys que vaig comprar només valia 3 lliures, que em sembla que són unes 700 pessetes i escaig, que de fet és el que em van cobrar uns minuts després per un café amb llet i un cruasan.

Bé, la cosa és que vaig veure Picadilly Circus (per cert, bastant cutre), i després vaig anar caminant a Buckingham Palace i a Westminster. Buckingham no és res de l'altre món, especialment els guàrdies reials aquells que són més una atracció turística que policies. El Big Ben ja és una altra cosa, i junt amb el parlament estan molt bé. Em va agradar molt l'estàtua de Churchill que hi havia a la plaça d'enfront, una estàtua enorme de metall, que li donava un aspecte a churchill com de poderòs.

Desprès vaig creuar el Tàmesi, vaig veure una nòria immensa desde la que es deu veure tot Londres, i desprès de caminar com un desesperat vaig arribar a la Tate Gallery. Estava ple de gent però em va impresionar la posta de sol que havien aconseguit ambientar dins el museu. En una sala altíssima han colocat una llum rodona i taronja a dalt de tot, que és la única llum de la sala. Hi posen fum i sembla una posta de sol maquíssima. Mireu la foto.

A tot això plovia contínuament, una d'aquestes plujes finetes que molesten i que em deixaven la cara xopa. Més caminar, dinar barato i cutre, més menjar a un Burger King, les quatre de la tarda i jo fet caldo. Buf. Ho deixo aquí. Estic anant molt lent. Hauré de resumir. Demà seguim!

22:56h - Que desagradable l'anunci de Concha Velasco de les pèrdues d'orina

Estic trucant al Frias a Londres i no el trobo. Jo com sempre, deixant les coses pel final. Me'n vaig dijous al migdia i jo aquí apurant. Imagina't arribant a Londres sense tenir on anar, i ja se sap que "ir pa ná, es tontería".

Ara estic veient al de Días de Cine al programa del Buenafuente, i aquest tío és un crack. El cabrón reconeixent que quan va als festivals hi ha dies que no va a veure ni una sola película i se'n va a la platja de Cannes. Mira, com la cançó de Berlanga, la que deia "yo quiero ir a Cannes".

Ara acabo de parlar amb el Frias, ja ho aconseguit. Es veu que estava currant i l'he enganxat de potra a un "break". Mira, ja parlo amb anglicismes. M'ha demanat un cartró de Marlboro per una amiga seva espanyola i no sé que portar-li a ell. Embotit m'ha dit. Li portaré també una mica de vi o algo així... Ostia, i ho de comprar tot demà mateix, que també m'he de fer la maleta, fer coses de la feina.... Joder. Vaja dia m'espera.

15:44h - Constitution day

Ahir vaig anar amb l'Emma a veure Goodbye Lenin i realment em va encantar. Trobo que no és un pamflet anti alemanya-est, sino reflexa prou bé com es deu sentir algú quan un règim que sembla etern cau de sobte. És clar que tampoc és una pel·lícula realista, però ho tracta tot amb bastant respecte. Amés és divertida i emotiva al mateix temps. Com se'm va quedar el cos quean la mare veu passar l'helicòpter militar...

Avui no aniré al Peep Show, suposo que aniré a veure l'homenatje a Family que fan Niza, Astrud i La Casa Azul a l'FNAC Triangle, i després a veure si la tarjeta nova em funciona i em compro les Munich.

Aquesta nit és el Barça-Madrid. Mira que no m'agrada el fútbol, però aquest toca veure'l. La ventatja és que si perd el Barça em sap greu però no passa res, si guanya, tot això que guanyo jo, i gratis! :-P

22:23h - Impar inaugura "el top de..."

Avui he tingut una tarda un pèl friqui. He anat a fer unes fotos a un local de jazz que es diu Bel·Luna, i després he anat al Decathlon a intentar comprar-me unes Munich. I dic intentar, perquè quan anava a pagar m'he adonat que no portava la tarjeta. De fet, encara ara no sé on és.

Anava a comprar-me unes Munich perquè les Converse Allstars (aka "pisahuevos") se m'han trencat. Quatre mesos de merda m'han durat, perquè m'anaven una mica petites i, al ser de tela, s'han trencat per darrera. Ara vull tornar-me a comprar unes Munich per ser moderno passat de moda, ja que segons vaig llegir, ara lo másdelomás superchupi són un model de Vans barrejat amb no sé qué. Ei! que també tinc unes Vans!

Tornant a lo de la tarda. Al sortir del Decathlon m'han entrat ganes d'anar al lavabo, de manera que he entrat al Corte Inglés (public enemy # 3) de Portal de l'Àngel. Com que no he trobat cap altre lavabo he anat al del bar de l'últim pis, que no és tan retro com el de Plaça Catalunya. Abans d'obrir la porta sento una música dins i penso "A veure què et trobes aquí". Resulta que hi ha uns altaveus a un volum bastant elevat dins el lavabo, en els que se sent al DJ de baix posant cançons i dient les ofertes de cada planta al mateix temps. Recordo que Impar va parlar d'això al seu blog.

Al sortir del lavabo, he pensat que tenia ganes de prendre una coca-cola i on millor que al mateix bar de El Corte Inglés? He estat llegint la revista Doo, em sembla que es diu, la de El Corte Inglés, vamos, amb un reportatge a Chenoa en que l'he trobat força sexy, mira el que et dic. Després he escoltat a la planta baixa un tros del disc de Britney Spears (creieu-me, la oferta no era molt millor). Aquest disc no hauria ni d'entrar al top manta. Després he provat d'escoltar el Greatest Hits de REM, però no funcionava el reproductor. Per les cançons que conté, em sembla que aquest sí que me'l compro al top manta.

Al final, de camí a casa i plovent, he trobat a terra el clip més gran que havia vist en els meus 25 anys de vida. Adjunto imatge escanejada a mida real. Serà una senyal? Una eina primitiva?

Extracte del diari inexistent del Mestre Panda en que explica el seu recent encontre amb aquella noia a qui vam apodar La Pantoja, amb la que va mantenir una relació esporàdica relatada en les primeres entrades d'aquest diari (Diumenge 12 d'octubre: Alcohol, orquestres, discoteques i folklòriques).

Estaba hoy deglutiendo mi merecida comida del grupo Soteras, sólo, releyendo El País -cada día más antigobierno por cierto-, aburrido, cuando al levantar el pepino*... allí estaba ella, parecía que levitara sobre un palmo del suelo, cual sirena rubeniana, la... ¡Maldita sea!, ¡¡No recordaba su nombre!! Pero sí recordaba algo peor, su apodo! Ella era -sí, Ferran- Maria de Mer.

Apresurome a esconder el cogombre*, intentando pasar disimulado (si es que nunca lo he conseguido), cuando de repente un brazo me sorprende, no tenia pelos, lo cual me desconcertó al principio, empiezo a rezar... miro y.... bufff ! era el Dani, coleguita del Ismaelovich, con demás doctores.

Así que esto ha sido lo más trepidante que me ha pasado en... toda la semana! Vaya mierda!

______
Nota del transcriptor: El "pepino" i el "cogombre" són metàfores de la forma ovalada-ovaloide del cap del Mestre Panda