del país valencià
col·lectiu local a castelló
|
esquerra unida del país valencià col·lectiu local a castelló |
| inici | contacte | organització | documents | notícies | agenda | enllaços | |||||||||||||||
|
RAZONES PARA UN PROCESO CONSTITUYENTE HACIA LA III. REPÚBLICA Que la constitución del 78 no es una panacea de paz y libertades se evidencia cada vez con mayor certeza. Los pactos de la Moncloa trataron únicamente de dar cobertura ideológica a un proceso que permitió a la clase dominante del franquismo mantener intacto su poder. Asimismo se logró incorporar a este proceso a las burguesías nacionalistas y a la izquierda política y sindical. La transición se saldó con una profunda derrota de la izquierda y del movimiento obrero. Ahora cuando el PSOE lanza cantos de sirena acerca de su reforma constitucional con tal de acomodar una sosegada sucesión monárquica, renace la discrepancia. Por un lado la mas rancia y reaccionaria derecha incita la intervención del ejército en la acción política prestos a reavivar pretéritas victorias tan propicias a sus intereses de casta. Por otro, el nuevo régimen económico de las autonomías abunda en los desequilibrios regionales y fulmina el reparto equitativo de la riqueza. Todo ello postulado por un integrismo católico reclamando el papel predominante que le reconoce la constitución. Denunciar por último el endeudamiento paulatino de las familias a consecuencia de sacrificar los derechos de los trabajadores en las distintas reformas laborales. Tapa esta olla a presión una monarquía instaurada por el dictador sobre la cual no permitieron decidir al pueblo soberano y cuya garantía socio política (según la vigente constitución) recae en la fuerzas armadas. El poder establecido (alrededor de la socialdemocracia, atenazada por los poderes fácticos, y de una oposición reaccionaria) sestea placidamente, al abrigo neoliberal, como mandatarios de súbditos sumisos y crédulos (sociedad claudicante) mientras da la espalda al ciudadano libre, independiente y reivindicador. Así pues, hoy como ayer “surge de las entrañas sociales un profundo clamor popular que demanda justicia y un impulso que nos mueve a procurarla”. Arribada es la hora de reivindicar un proceso constituyente que permita avanzar hacia una democracia plena donde la monarquía deje de tener sentido, el ejercito se subordine al poder civil y se establezca la separación definitiva y total entre iglesia-estado. Una democracia participativa que recoja nuestra pluralidad nacional dentro de un estado federal. Este proceso empieza a calar hondo entre las nuevas generaciones que se movilizan unitariamente por la III República. El 75 aniversario de la proclamación de la II República ha de ser el punto de arranque para una alternativa real que propicie la ruptura democrática frente a la segunda transición propuesta por Zapatero. Pasado el tiempo de las nostalgias es hora de retomar la acción, hay que pasar la consigna de esperanza que agrupe a todos los ciudadanos libres, a todas las generaciones con ilusión y esperanza, en torno a la III República. Distintas agrupaciones de Castellón trabajamos para exaltar los actos que de forma unitaria celebramos durante este año de efemérides en todas las comarcas coordinadamente con las actividades de País. Deseamos que otras organizaciones de cariz heterogéneo, con el frontispicio republicano, se vinculen, para que, conscientes de la debilidad individual, logremos sumar una respuesta colectiva que demande unitariamente la III REPÚBLICA. VÍCTOR SUÁREZ, Sec. de Organización Esquerra Unida –Plana Alta, Miembro de la Plataforma por la III República. |
|||
DEMOCRÀCIA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA En pràcticament tots els àmbits es comenta el tema de la poca participació ciutadana en la vida social i política. Som un dels Estats, l'Espanyol, i una de les Nacions, el País Valencià, on menys participació hi ha dels ciutadans en la vida política [partits polítics], laboral [sindicats] i social [associacions de qualsevol tipus]. Els poders públics haurien de ser els primers a incentivar i motivar eixa participació ciutadana en les eleccions polítiques i en la vida quotidiana. Per a això cal crear vies diverses de participació a nivell individual, de barri, de municipi, de comarca, de nació i d'Estat. Si mirem la realitat de Castelló observem que evidentment no hi han eixes vies i els que s'estan començant a esbossar com són els pressupostos participatius no van en eixa línia. Els municipis, i el més en concret l'Ajuntament de Castelló, són l'entitat administrativa i política més pròxima al ciutadà, però al contrari és la institució que més entrebancs i traves posa perquè els veïns de Castelló participen i aporten idees a la vida municipal quotidiana [PGOU, PAI, pressupostos participatius, preguntes al Govern municipal, preguntes a l'Alcalde, suggeriments efectius, aportacions d'idees,…etc.]. Des d'un punt de vista més polític un alcalde com el de Castelló i un Govern municipal com el que tenim a Castelló haurien de ser els més interessats que la comunicació Govern municipal- ciutadans siga el més fluida i critica possible, això faria reconsiderar certes decisions en pro d'una gestió millor. Recentment en les Corts Generals [Congrés i Senat] s'ha aprovat a velocitat d'AVE l'Estatut de la Comunitat Valenciana, trencant-se el consens quasi unànime de l'anterior estatut [deixant de costat a un sector important dels valencians que no ens identifiquem amb la bandera, l'himne, la definició de la nostra llengua, la limitació de participació posant barreres més elevades en àmbits nacionals, País Valencià, i municipals que en eleccions generals, oblidant-se de les comarques i de la gestió municipal, a més d'impedir que ens pronunciem per mitjà de referèndum si volem o no este nou estatut ranci], tenint una interpretació més de política estatal del PSOE i PP que de desenvolupament autonòmic i de nació. Són capaços d'aprovar inclús un Estatut amb errors tipogràfics i sintàctics amb tal de no admetre esmenes i participació d'altres opinions. Mals temps corren perquè participem més en la vida política, almenys haurien de replantejar-se urgentment, i independentment de la possible reforma més profunda de la Llei Electoral, per a les eleccions municipals del 27 de maig del 2007 el que el llistó electoral s'abaixara al 3% el que faria que moltes més opinions i visions participen de la vida quotidiana i política municipal. CARMELO GARCÍA GARCÍA Coordinador local d’EUPV en Castelló [publicat el 12 de març a Mediterraneo] |
||||
CARDONA DEMANA ACTUAR CONTRA L’INACCEPTABLE NOMBRE DE MORTS LABORALS EN EL QUE PORTEM DE 2006 El diputat autonòmic d’Esquerra Unida-Els Verds-l’Entesa, Ramon Cardona, ha afirmat que és alarmant l’alt índex de morts laborals registrades a les comarques de Castelló, en el que portem de 2006. Amb la darrera mort d’un obrer en Xert, són 10 les persones que han perdut la vida mentre treballaven des d’inici d’aquest any. En menys de dos mesos ja s’ha produït més de la meitat de morts que durant tot 2005. Segons Cardona, aquesta xifra és totalment inacceptable, i demostra que cal millorar moltísim la política laboral i de prevenció de riscos, “ l’administració autonòmica ha dedicat bona part de les seues actuacions a anunciar grans plans, i mesures que es queden en simple campanyes publicitàries, ja que a l’hora la veritat, tal i com denúncies els sindicats, la Comissió Territorial de Castelló de l’Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (INVASAT), no s’ha posta en funcionament. Donant-se per tant, una manca d’inspeccions en el treball”. El diputat de l’Entesa ha remarcat que davant els riscos laborals tots els esforços són pocs, i a banda d’un increment de les polítiques públiques per inspeccionar la seguretat dels llocs de treball, que a hora d’ara són insuficients, cal eradicar la precarietat laboral, que moltes vegades és sinònima d’inseguretat. “Cal una major dotació per a la Inspecció de treball, en recursos humans, tècnics, administratius i informatius. Elaborant plans regionals i sectorials contra el frau en la contractació i d’incompliment normatiu, especialment pel que fa a la Llei de prevenció de Riscos Laborals”. Segons el portaveu d’EU “ no podem creure’ns una societat avançada i moderna, tenint les morts laborals que tenim. El progrés del que tantes vegades s’ompli la boca la dreta, també s’hauria de pensar no només en el lucre de les grans empreses, sinó sobre tot en el benestar i qualitat de vida dels treballadors”. Cardona també ha volgut apuntar cap a la necessitat d’una major implicació de l’empresariat en fer front a aquest mal. El diputat d’EU ha demanat que també es duguen a terme campanyes de conscienciació pels als propis treballadors de pràctiques i hàbits perillosos. Des d’EU, s’ha volgut mostrar tot el suport moral i solidaritat amb els familiar de totes les persones que han perdut la vida en aquests accidents “no volem tractar-los con simples xifres estadístiques,”. |
||||
| portal realitzat per vidal.aguirre : sansan.republic optimitzat per a visualització en pantalla mínima 900x600px |
esquerra unida del país valencià - eupv col·lectiu local a castelló © 2006 |
