| Al llarg dels segles XII i XIII, la poblaci� va augmentar i es van produir canvis importants: es va difondre l'�s de la moneda i del cr�dit i el comer� es va reactivar. Durant aquells anys, la ramaderia ovina i la transhum�ncia van cr�ixer molt. Les ciutats s'havien fet m�s grans i importaven blat d'altres pa�sos en moments d'escassesa. Tot aix� va modificar la forma de menjar, m�s a les �rees urbanes que no al camp, on els llauradors menjaven quasi exclusivament els seus propis productes i l'alimentaci� era m�s conservadora. Cap a la fi de l'edat mitjana, el consum de carn es va incrementar un poc i un parell de vegades a la setmana, apareixia a taula un tros menut de cabra, ovella o cansalada. Els cereals es menjaven bullits, en forma de s�mola. Les faves, els p�sols, les llenties i els cigrons, servien per a preparar els plats principals, potatges i minestres, i els condiments habituals eren l'all, la ceba, les herbes arom�tiques, sobretot el julivert, i les esp�cies, pebre, canyella, nou moscada, safr� i d'altres. Els fruits secs, especialment les ametlles, tamb� s'utilitzaven per a cuinar. El peix fresc, la fruita i les carns m�s cares (corder, pollastre) continuaven sent articles de luxe. Els dies de penit�ncia, no es menjava carn i el pa s'acompanyava amb ous, formatge o peix salat. A m�s, durant la Quaresma, es cuinava nom�s amb oli d'oliva, que era tamb� l'�nic greix utilitzat pels musulmans i jueus. Els cristians, en general, preferien la mantega de porc. Va ser m�s tard, cap al segle XVI, que l'oli d'oliva va anar adquirint popularitat. Hem de recordar que el consum de porc est� prohibit als jueus i als musulmans i que en aquella �poca, a la nostra terra era preferible no fer-se sospit�s de practicar d'amagat aquestes religions. |