| Durant l'alta edat mitjana, es produeix l'expansi� de l'Islam per tot el sud de la Mediterr�nia i es trenca la unitat sociocultural establerta pel domini rom�. Al nord, els regnes cristians elaboraven una s�ntesi entre la forma de vida n�mada de les tribus germ�niques i la civilitzaci� tradicional romana. Al sud, la cultura dels �rabs i els sirians se superposava a la dels pobles del Magrib. La mar era aparentment la frontera entre dos m�ns oposats, el cristi� i el musulm�; per�, de fet, va seguir sent sempre una via oberta de comer� i de comunicaci� entre el nord i el sud, entre l'Orient i l'Occident. Pel que fa a l'alimentaci�, com en tants altres aspectes de la vida quotidiana, la influ�ncia musulmana va arribar a Europa a trav�s de Sic�lia i Al-�ndalus. Els �rabs hi van introduir el conreu de la canya de sucre, l'arr�s, algunes fruites, com els c�trics, hortalisses, com les alberg�nies i carxofes, i tants d'altres. Van aportar noves formes d'elaborar els cereals, com ara la pasta i t�cniques culin�ries orientals, riques en contrast de sabors. Es cuinava amb moltes esp�cies: gingebre, safr�, canyella, com�, pebre i d'altres. L'ordre de presentaci� dels plats, primer la sopa, despr�s les carns i al final els dol�os, �s tamb� una invenci� de la cort dels califes que va arribar a C�rdova el segle IX. La base de l'alimentaci� era el blat. El pa es preparava a casa i es duia a coure al forn p�blic. A l'hivern es feia sopa de s�mola amb carn picada, sopa de verdures amb esp�cies o pur�s de llegums i de faves. A l'estiu, es consumien ensalades i plats freds amb salses picants aix� com fruites, que eren molt apreciades. De peix se'n menjava tot l'any, a vegades en escabetx. Algunes receptes de la cuina �rab han arribat fins l'actualitat, com les mandonguilles i alguns dels dol�os que prenem com a postres. Cap al segle XIII, amb la invasi� almor�vid, es va difondre el cusc�s, plat t�pic del Magrib, amb s�mola i carn de corder. Es feien tamb� llonganisses i pastissos de pasta amb carn, formatge o ametlles. L'aigua s'aromatitzava amb ess�ncia de roses o de flors de taronger. Tamb� es bevia llet i orxata, aix� com vi, malgrat la prohibici� alcor�nica. Per motius religiosos, el porc tamb� estava prohibit. Tant als pa�sos musulmans com als cristians, durant l'edat mitjana, l'alimentaci� depenia molt del nivell social. Al nord de la Mediterr�nia, el pa era tamb� el menjar b�sic de les classes baixes i la resta d'aliments constitu�a nom�s un acompanyament: el companatge. El consum de carn era poc habitual i quedava reservat als nobles, els clergues de nivell m�s alt i els ciutadans rics. La fam apareixia peri�dicament arreu d'Europa. Gran part de la poblaci� vivia en la pobresa i milers de persones morien de desnutrici� mentre els m�s poderosos consumien gran quantitat d'aliments, en ocasions productes ex�tics dif�cils de transportar en les circumst�ncies de l'�poca. |