Tot i que a la Mediterr�nia ja hi havia ra�m silvestre, van ser els grecs els qui van iniciar el conreu de la vinya a les col�nies. El mateix devia passar tamb� amb l'ametller. Durant tota l'�poca ib�rica, �s a dir, al llarg dels segles VI a II aC, va seguir predominant el cultiu dels cereals, b�sicament blat i ordi, destinats al consum propi i tamb� per al comer� amb grecs i cartaginesos. Els cereals es molien per obtenir farina i es menjaven en forma de pa, sopa, farinetes o coques. Tamb� es reservava una part per a la fabricaci� de cervesa. Pel que fa als animals, els m�s corrents eren el corder, la cabra i el porc. La ca�a del c�rvol era tamb� habitual, aix� com la del conill, que era molt abundant. Les carns es menjaven bullides o rostides. Tamb� es criaven vaques i amb la llet, es feia formatge. A la costa, el peix era tamb� una font important d'aliments. Es pescaven pops, congres, tonyines i altres varietats. Al pa�s dels ibers, el conreu intensiu de l'olivera s'inici� cap al final del segle I dC, amb la conquesta romana. En aquella �poca, l'oli s'utilitzava per a fregir i tamb� en les salses, en els bullits, amb els llegums i en els pastissos. Els ports de T�rraco i sobretot els de la B�tica exportaven grans quantitats d'oli a Roma. M�s tard, tamb� es va estendre molt el conreu de la vinya que havia estat limitat a l'entorn de les col�nies gregues. El vi s'exportava per mar cap a la G�l�lia, It�lia i Brit�nia. Es tractava d'un producte de luxe, que no tots es podien permetre i la majoria de la poblaci� ib�rica seguia bevent cervesa. Un altre producte que s'exportava a Roma eren les saladures. La t�cnica, introdu�da en l'�poca fen�cia i continuada en les col�nies gregues, permetia conservar el peix, generalment verat o tonyina. Era l'anomenada salsamenta. Tamb� era molt apreciat el garum, una salsa feta amb peixos, marisc i herbes. L'actual Cartagena era un centre exportador de gran import�ncia. Una altra t�cnica que s'usava en l'elaboraci� del peix, aix� com per a les fruites, les olives i la carn era la conservaci� en vinagre. Ja es coneixia el pernil i els de la Cerdanya, als Pirineus, eren excel�lents i molt apreciats a Roma. Per a cuinar, s'utilitzaven cassoles de fang amb vern�s per dins, que es posaven al foc o al forn i permetien coure aliments amb aigua: verdures, llegums i cereals. Tamb� hi havia paelles, que s'usaven per a fregir el peix. A les zones m�s allunyades dels centres civilitzats, es continuava cuinant amb pedres calentes. Com hem vist, durant l'�poca romana, els pilars de l'alimentaci� mediterr�nia estaven ja molt definits. El blat, l'oli i el vi eren centrals en la cuina dels romans i constitu�en la base de receptes senzilles, ben diferents de la sofisticaci� i les extravag�ncies de la cuina de la capital de l'imperi. |