| Qu� menjaven les gens m�s antigues que van viure a les costes de la Mediterr�nia? Les troballes dels arque�legs ens diuen que els primers humans s'alimentaven dels productes que recol�lectaven, com ara vegetals, fruites i mel, aix� com d'insectes, serps i ous. Probablement, tamb� ca�aven animals menuts: conills i algun pardal. Durant el per�ode conegut com paleol�tic inferior, l'�s del foc era desconegut, de manera que no hi va haver cuina pr�piament dita fins fa uns 300.000 anys. M�s tard, al llarg del paleol�tic superior, ja podem parlar de ca�a major. Als jaciments estudiats, es troben restes de cabres, cavalls, c�rvols i porcs senglars. En aquella �poca remota, els humans comencen a coure els aliments i, cap a l'any 30.000 aC, sabem que ja utilitzaven uns forns fets amb pedres calentes. Les primeres manifestacions art�stiques conegudes a les nostres terres, produ�des entre els anys 10.000 i 5.000 aC, tenen relaci� amb la ca�a. A les parets de les coves o als abrics dels barrancs, trobem sovint cavalls, bisons, mamuts i cabres i en alguns casos, tamb� rens, ossos, felins i rinoceronts. En algun lloc, es representen escenes de ca�a amb arc i trobem tamb� representada la recol�lecci� de la mel. Quan el clima va canviar, el c�rvol i el porc senglar van convertir-se en les peces de ca�a m�s habituals i la collita de cereals silvestres i altres vegetals va adquirir un paper m�s important. Cap al 9000 aC hauria comen�at la domesticaci� d'animals, per� va anar progressant poc a poc i no es va generalitzar fins bastants segles m�s tard. Aquest per�ode, que anomenem neol�tic, es va caracteritzar per l'inici de l'agricultura i la ramaderia. En alguns punts del planeta, es va abandonar el n�mada i la gent va comen�ar a construir cases. La forma de viure es va transformar, i tamb� la forma de menjar. Cap al 8000 aC, comen�ava el cultiu de cereals i la cria dels animals que han proporcionat aliment als humans fins l'actualitat: la cabra, la vaca, l'ovella i el porc, tot i que la recol�lecci�, la ca�a i la pesca van continuar sent fonts importants d'aliments. Estem informats que als voltants de l'any 6000 aC s'obtenia oli de les olives i tamb� sabem que a l'est de la Mediterr�nia, a Mesopot�mia, el blat s'utilitzava no nom�s com aliment sin� tamb� per a fabricar cervesa. Uns segles m�s tard, cap al 4500 aC, es consumien ja altres productes com el vi, la mantega i el formatge. L'agricultura va evolucionar molt a l'antic Egipte, amb la introducci� de noves t�cniques de rec i l'�s de la rella per a llaurar la terra. L'alimentaci� dels egipcis ja inclo�a molts dels ingredients que utilitzem en l'actualitat. En les pintures d'algunes tombes podem veure escenes agr�coles: homes llaurant amb bous, la sembra i la collita dels cereals, la recol�lecci� de la fruita i la cria i matan�a d'animals. Hi trobem tamb� representats els oficis relacionats amb el menjar: llauradors, pastors, pescadors i carnissers proporcionen les primeres mat�ries, mentre que flequers, cuiners i fabricants de cervesa s�n els encarregats de proporcionar els productes elaborats. Aquests avan�os es van difondre lentament per tota la conca mediterr�nia, especialment a partir del 3500 aC, que �s l'�poca en qu� va apar�ixer el primer transport mar�tim a llarga dist�ncia. Els fenicis i els grecs van ser grans mariners i comerciants i van fundar col�nies per totes les costes de la Mediterr�nia. Aquestes ciutats intercanviaven activament mat�ries primes i productes manufacturats. Amb el comer�, es produ�a tamb� la difusi� de la cultura i, per tant dels costums alimentaris. Alguns dels elements caracter�stics de l'alimentaci� mediterr�nia es van fer habituals entre pobles que fins aquell moment, no havien tingut cap relaci�. A les nostres terres, tamb� es van fundar col�nies, els grecs al nord i els fenicis al sud. Aquestes influ�ncies van ser transcendentals en l'evoluci� dels poblats ibers, alguns dels quals van comen�ar a convertir-se en veritables ciutats. Els ibers venien metalls, pells i productes del camp, que canviaven per cer�mica, sal i instruments met�l�lics. |