| Ara fa m�s de trenta anys, es va observar que la mortalitat per algunes malalties del cor era m�s baixa als pa�sos de l'�rea mediterr�nia que en altres parts d'Europa i Am�rica del Nord. Aix� va despertar l'inter�s per les caracter�stiques de l'alimentaci� dels pobles que habiten aquesta zona. B�, i aix� per qu�? qu� tenen a veure el cor i el menjar? Tot t� una explicaci�. Actualment, sabem que la composici� de la dieta pot modificar la quantitat de colesterol que circula per la sang i diversos estudis han mostrat la relaci� que hi ha entre el nivell de colesterol i les malalties de l'aparell cardiovascular. Com a conseq��ncia, durant els darrers temps, s'ha pensat que una alimentaci� d'estil mediterrani podia ser beneficiosa des del punt de vista de la salut. M�s tard, s'han afegit altres estudis que han mostrat tamb� la relaci� que pot haver entre la manera d'alimentar-se i algunes formes de c�ncer. Encara que no �s f�cil definir exactament la dieta mediterr�nia, hi ha uns ingredients i unes formes de cuinar que hi s�n caracter�stiques. Alguns exemples podrien ser: l'�s de l'oli d'oliva, el consum elevat de verdures, fruites i peix, aix� com la t�cnica culin�ria de fregir els aliments. La nutrici� �s exclusivament un proc�s biol�gic, per� la forma de menjar �s tamb� una part de la cultura. Els h�bits alimentaris dels pa�sos mediterranis s�n el producte de la interacci� de factors diversos. Uns s�n geogr�fics: una terra pobra, l'aigua escassa i el clima benigne. Uns altres s�n hist�rics i econ�mics, com les guerres, les migracions o les relacions comercials a llarga dist�ncia. D'altres, per fi, s�n socials i religiosos: en totes les cultures hi ha aliments sagrats i aliments prohibits, hi ha festes que se celebren menjant i d'altres en qu� el dejuni �s obligat. Quins s�n doncs el productes que defineixen millor l'alimentaci� mediterr�nia? Per a respondre la pregunta, tots pensem immediatament en el blat, la vinya i l'olivera. El pa, el vi i l'oli s�n tan antics i habituals que ens costa imaginar-nos una taula sense ells, per� aix� no ha sigut sempre aix�. Tampoc moltes de les verdures que consumim cada dia s�n aut�ctones de l'�mbit mediterrani, sin� que hi han arribat des d'altres llocs del m�n, alguns molt llunyans. La carn, sempre escassa, nom�s s'ha fet habitual durant els darrers cap�tols de la hist�ria. De peix, ara en mengem sovint, per� es tracta tamb� d'un fenomen modern. Tradicionalment, el peix fresc es consumia exclusivament a la costa i les poblacions interiors nom�s coneixien els fumats i les saladures. Qu� �s doncs l'alimentaci� mediterr�nia? Continua sent mediterr�nia la nostra forma de menjar? Anem a veure-ho. Buscarem els or�gens remots, analitzarem els canvis que s'han anat produint al llarg de la hist�ria i reflexionarem tamb� sobre les modificacions m�s recents de la nostra forma de menjar. |