| El cuaderno ambiental |
| Medio ambiente y calidad de vida |
| LA CONTAMINACION ACUSTICA, UN PROBLEMA AMBIENTAL DE SALUD PUBLICA Para concienciar a la poblaci�n y especialmente a los pol�ticos cada 24 de abril se celebra el D�a Mundial para la Concienciaci�n del Problema del Ruido (Extracto del dossier de prensa sobre el asunto, redactado por el autor de El cuaderno ambiental, durante su trabajo en la Oficina de Prensa del Departamento de Medio Ambiente de la Generalitat de Catalu�a) So i soroll Tot soroll es so, per� no tot so �s soroll. Encara que tothom t� clara la difer�ncia entre ambdues coses, no existeix una l�nia objectiva que marqui la difer�ncia entre el qu� �s un so i el qu� �s un soroll, sin� que �s la percepci� individual la que determina l�umbral en el que un so es qualifica com soroll. Mentre que el so �s un aspecte fonamental de la nostra vida, que entre d�altres coses ens permet comunicar-nos, el soroll �s un sin�nim de mol�stia que pot destorbar la nostra exist�ncia. El so es defineix com una ona que es propaga per l�espai, a causa d�una variaci� qualsevol de pressi�, que les persones captem mitjan�ant el sentit de l�o�da degut a la vibraci� de la membrana del timp�. Perqu� el nostre cervell pugui percebre un so, aquestes variacions de pressi� s�han de produir al menys 20 vegades per segon i amb una determinada energia. El n�mero de variacions per segon �s la freq��ncia mesurada en cicles o hertzis (Hz). L��sser hum� t� un espectre d�audici� que va des dels 20 Hz fins els 20.000 Hz. Tota freq��ncia que no estigui entre aquests cicles no existeix per l�o�da hum�. D�altra banda, l�energia d�un so, �s a dir, el nivell de pressi� sonora, es mesura en decibels dB o dBA (l�escala A dels decibels �s la m�s emprada perqu� ajusta el comportament de l�o�da humana davant de la freq��ncia del so) En la vida diaria ens movem entre valors de 25 dBA i 130 dBA. Una conversa es desenvolupa entre valors de 45 i 65 dBA. La percepci� d�un so dependr� de la combinaci� entre freq��ncia i energia, de manera que l�o�da humana respondr� de forma diferent a cada so segons aquest par�metres. �s el que es diu sonoritat subjectiva. Aix� vol dir que no sempre un so de m�s decibels �s sin�nim de sensaci� sonora m�s intensa. Per exemple, un so de 85 decibels a una freq��ncia de 50 Hz, es percep igual que un de 70 decibels a 1000 Hz. L�o�da humana filtra o atenua m�s els tons greus o freq��ncies baixes que els aguts o freq��ncies altes. Tres quartes parts de la poblaci� espanyola est� exposada nivells de soroll excessivament alt �Quan diem que un so es converteix en soroll? Segons el tipus, la durada, el lloc i el moment on es produeixen, els sons poden ser molestos, inc�modes i arribar a alterar el benestar fisiol�gic o psicol�gic dels �ssers vius; llavors en diem soroll i es considera contaminaci� ac�stica. El soroll �s un dels factors importants de deteriorament de la qualitat ambiental del territori. S�ent�n per contaminaci� ac�stica la pres�ncia de sorolls, sigui quin sigui l�origen de la seva emissi�, que suposi mol�sties, risc, o perjudicis per les persones i el desenvolupament de les seves activitats quotidianes, o que causin danys al medi ambient. La contaminaci� ac�stica en la nostra vida M�s de la meitat dels ciutadans de Europa viuen en entorns sorollosos i una tercera part s�exposen a nivells sonors que destorben el seu son nocturn. (OMS) S�estima que 170 milions de ciutadans de la Uni� Europea viuen en zones anomenades com ��rees grises� en les quals els nivells sonors s�n suficients com per causar mol�sties greus durant el dia. A les ciutats, el 80% de la contaminaci� ac�stica prov� dels vehicles de motor Les principals fonts de soroll ambiental s�n el tr�nsit, sigui aquest rodat, ferroviari o aeri, les activitats industrials i recreatives i el ve�natge. Tot i que els vehicles han redu�t individualment el so que produeiexen en un 85% des de 1970, a les ciutats, els vehicles s�n la causa principal del soroll ambiental, degut al creixement en n�mero del parc automovil�stic. En el cas dels vehicles, a m�s del so del motor, tamb� incorren altres factors importants com el predomini del soroll dels pneum�tics per sota de velocitats de 50 Km./h. |
 |
 |
| Sigue... |