| El cuaderno ambiental |
| CONTAMINACIO AC�STICA I SALUT 80 milions de ciutadans, de la Uni� Europea, pateixen nivells de so que els cient�fics i experts en salut consideren inacceptables per les repercussions adverses que poden tenir en la salut. El soroll pot generar interfer�ncies que pertorbin el desenvolupament normal de determinades activitats humanes i que originin mol�sties de grau diferent, segons el lloc on es produeixin i la sensibilitat personal dels receptors. L�o�da d�una persona adulta pot tolerar nivells de so ocasionals al llindar de 140 dbA. Els nens no haurien d�exposar-se mai a m�s de 120 dbA. A partir de determinats nivells de soroll es produeix un salt qualitatiu de mol�stia. Es passa d�una reacci� basada en l�est�mul sensorial a una reacci� basada en la percepci� conscient. La persona pren consci�ncia de les repercussions negatives del soroll sobre ella. El soroll �s percebut com una irrupci� en la seva personalitat perqu� envaeix el seu espai sonor vital sense possibilitat de impedir-ho. La contaminaci� ac�stica redueix la qualitat de vida i perjudica clarament la salut. L�habituaci� al soroll no es produeix sense un cost a c�rrec de l�organisme hum�. Aquest cost sobre l�organisme va afegint tensions i fatiga a les persones que provoquen estr�s, insomni, irritabilitat, reaccions cardi vasculars, hipertensi� El soroll pot provocar dificultats per conciliar el son i tamb� insomni. Les alteracions del son comencen amb pressions sonores de 30 dBA, perqu� encara que no ens desperti, afecten al subconscient. En qualsevol cas no hauria d�haver pressi� ac�stica superior a 45 dBA per garantir un adequat estat de son. Investigacions epidemiol�giques i estudis de laboratori sobre poblaci� general, que viu en �rees sorolloses, apunten que aquesta poblaci� pot veure afectada, individualment, les seves funcions fisiol�giques, tant de forma temporal com permanent. Els efectes cardiovasculars de la contaminaci� ac�stica estan associats a exposicions a llarg termini, amb valors de 65-70 dBA. Experiments de laboratori i camp mostren que si l�exposici� a la contaminaci� ac�stica �s temporal, el sistema fisiol�gic normalment retorna al seu estat normal quan l�exposici� a la font ac�stica finalitza. En canvi si l�exposici� �s imprevisible i de suficient intensitat es poden donar respostes cardi vasculars i hormonals, tal com increments del n�mero de bategades del cor, alteraci� de la pressi� i densitat sangu�nia, canvis en el balan� d�electrolits magnesi/calci, i modificacions en els nivells hormonals. Fins i tot hi ha estudis cient�fics que apunten que existeix una correlaci� entre la contaminaci� ac�stica i els ingressos hospitalaris per causes respirat�ries, a les ciutats. Aix� seria degut a que l�increment dels nivells sonors s�n causats per l�activitat antropog�nica de la ciutat. Per exemple, m�s tr�nsit provoca m�s contaminaci� ac�stica i aquest tr�nsit a la vegada suposa m�s contaminaci� atmosf�rica. Enlla�os d'inter�s Organitzaci� Mundial de la Salut http://www.who.int/m/topics/noise/es/index.html Uni� Europea http://europa.eu.int/comm/environment/noise/ International Noise Awareness Day http://www.lhh.org/noise/ Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya http://www.gencat.es/mediamb/aire/acustica.htm#8 Associaci� catalana contra la contaminaci� ac�stica http://www.accca.org/catala/index.html |
 |
 |